L’Univers, la mort i la física quàntica

schrodinger.jpg Aquests dies ha aparegut la notícia d’un científic que afirmava disposar de proves definitives de l’existència de la vida després de la mort i que, de fet, la mort com a tal, no existeix. (Suposo que hi ha poques notícies, perquè tot això ja s’havia publicat l’any passat.)

Reconec que quan topo amb aquestes notícies (cada vegada n’hi ha més?) m’entra una mandra infinita. Un avorriment profund. Però prenc paciència i confesso que m’entretinc comptant quantes línies trigaran a aparèixer les paraules “física quàntica”. Proveu-ho. No falla mai. En aquesta ocasió apareixen a la cinquena línia de la notícia. Per mi, la seva aparició és la prova fefaent que tot plegat… és una collonada sense cap ni peus.

Aquesta vegada ho presenta en Robert Lanza, un metge de la Universitat Wake Forest, de Carolina del Nord, especialista en cèl·lules mare. Potser hi ha qui pensa que els científics hi entenem de tot, però us asseguro que en general, els metges saben molt de medicina, una mica (poc) de biologia, menys de química i gairebé res de física quàntica. De fet, fins i tot entre els físics n’hi ha que no en saben gaire de quàntica. Molts meteoròlegs són físics. Experts en dinàmica de fluids i coses similars, però es cuiden molt de ficar-se en la física quàntica.

Perquè una cosa és tenir alguna idea sobre els fonaments de diferents branques de la ciència. I una de molt diferent és saber-ne prou com per bastir teories en camps que ens son aliens. Jo soc biòleg però tinc clar que la meva opinió només té algun valor (si és que el té) en temes sobre patologies inflamatòries, que és en el que estic ficat. Entenc com va el càncer, però no discutiré amb un oncòleg. Recordo coses de botànica o ecologia, però molt per sobre. I tot això són temes de biologia! No cal dir que en física estic ben peix. Però sembla que si un dia deixo anar qualsevol bestiesa que inclogui les paraules “física quàntica” sortirà un titular dient “un científic afirma que….” com si fos tots els científics servissin per parlar de tot. I especialment de física quàntica.

En aquesta ocasió, el noi ha proposat una hipòtesi, aparentment molt filosòfica segons la qual l’Univers només existeix com a conseqüència de la ment humana. No m’hi he entretingut gaire i potser m’he fet una idea errònia, però semblaria que agafa una idea correcta i la porta massa enllà. És cert que la visió que tenim de l’Univers està condicionada per la nostra ment. Som animals visuals i veiem en tres colors, per tant, l’univers el mirem com estrelles i galàxies que emeten llum. Si fóssim ratpenats que ens guiem sobretot per ultrasons, la imatge de l’Univers seria molt diferent. Si fóssim bacteris als que la gravetat quasi no ens afecta i en canvi la viscositat del medi si, dons també construiríem en les nostres ments un univers molt diferent.

Però una cosa és la imatge que ens muntem de l’univers i una altra la realitat de l’univers. I aquí podem discutir hores i hores sobre el concepte de “realitat”, però no en trauríem l’entrellat. Però passar d’aquí a dir que l’univers només existeix en la nostra ment és un gran salt. L’únic univers que existeix en la nostra ment és el que imaginem, però això no vol dir que fora de la ment no existeixi un univers real. O que la mort no sigui real. Quan un es posa a filosofar sense més pot deixar anar bestieses considerables. Encara que siguis científic.

I, aleshores penso: en tot això, que hi té a veure la física quàntica? Doncs diria que res. Però sempre és útil esmentar-la perquè no es noti gaire que dius bestieses. Ningú discuteix amb la física quàntica. Només els físic quàntics, però d’aquests n’hi ha poquets i aparentment als periodistes mai els passa pel cap verificar amb ells les informacions sobre el tema.

6 comentaris

  • Llorenç Solé

    06/03/2017 0:58

    Quina bestiesa… l’Univers existia molt abans que hi hagués una ment humana per entendre’l. És un argument similar al de si un arbre que cau al bosc fa soroll si no hi ha ningú per escoltar-lo. Palles mentals.

  • Juanjo Ossul Alvarez

    30/05/2015 14:28

    Crec que quan parlem de fisica quantica ens estem ficant a la cinquena dimensió, en la que poden ocorrer dos situacións a l’hora imposibles dins d’aquesta dimensió que no es la tercera com molta gent creu sino la quarta.
    Aixó s’explica de la seguent manera:
    Si ens imaginem la primera dimensió com una linia, aquesta al moures ho fa dins de la segona que sería un pla, si a l’hora aquest pla el desplacem ho hauríem de fer dins de la tercera, o sigui dins d’un volum. Aquest volum es la materia que tots coneixem com els objectes i el nostre propi cos. Pero nosaltres ens movem i ho fem dins de la quarta dimensió que es el temps

  • tramuntaire

    17/04/2014 16:05

    “Un científic afirma que la credibilitat d’una notícia és inversament proporcional al que hi triga a aparèixer les paraules ‘física quàntica’.”

    No tinc temps de llegir la notícia, però diria que això és una qüestió filosòfica i no pas científica. I si a mi, tot i ser “científic”, ja em queda lluny la física quàntica, imagineu-vos la filosofia, però tinc la impressió que tot el que pugui dir aquest metge ja ho haurà dit algun grec a la seva època.

  • Sinera

    16/04/2014 21:35

    Dos darrers articles en que et noto força decebut… i amb raó…

    Sigui quina sigui la realitat, sembla que vam néixer i que morirem. Amb quàntica o sense quàntica… I saps què faig quan em sento baix de moral? Em llanço al buit del Montsec i em saturo d’emocions quàntiques o no… Que poc importa mentre les visc! Potser, com deies, mai podrem esbrinar d’on surten aquestes emocions… però hi són, Dani. Vinguin d’on vinguin… Encara que no estigui potser al nostre abast saber-ne gran cosa…

    Ufff!

  • Joan Codina

    16/04/2014 20:59

    I entre el físics quàntics es maten per una o altra interpretació!! No els fa falta ni especular sobre res més… Ara tots els es posaran ben calents i catxondos amb la imatge amb què il·lustres l’entrada!!

    I és ben cert, un bacteri mai coneixerà la segona Llei de Newton!! Per ells tot és aristotèlic, la força és proporcional a la velocitat.