Les estrelles mai més seran les mateixes

kepler186f_comparisongraphic_0.jpg Al març del 2009, la NASA va enviar a l’espai una nova missió tremendament interessant. L’observatori espacial Kepler, que havia de buscar planetes similars a la Terra al voltant d’estrelles llunyanes. En aquell moment ja havíem identificat exoplanetes, però tots eren gegants gasosos, gens prometedors per buscar-hi vida. Amb la missió Kepler, esperàvem identificar planetes de mida terrestre, molt més interesants.

Cinc anys després podem dir que el resultat ha superat de llarg les expectatives. Quan una fallada tècnica va obligar a concloure la missió el maig del 2013 ja havia identificat 2740 candidats a planetes. Eren candidats perquè calia verificar les dades i comprovar-ho tot abans de donar-los per bons. Aquest mateix febrer d’en van confirmar més de set-cents, i tot i que la majoria segueixen sent gegants gasosos, ja n’hi ha uns quants de mida similar a la Terra.

Es deien súper-Terres ja que mesuraven al voltant del doble del nostre planeta. Tot i ser relativament grans, ja no eren planetes gegant com Neptú o Júpiter. L’altre cosa important era a quina distància estaven de la seva estrella. Hi ha un marge de distàncies en que si hi hagués aigua al planeta, aquesta no estaria en forma de vapor ni congelada. És el que s’anomena la “zona d’habitabilitat”.

Doncs el que de moment és el millor candidat a planeta habitable l’han presentat fa uns dies. S’anomena Kepler-186f, ja que al catàleg de la missió Kepler, la estrella ocupa el lloc 186 i el planeta és el cinquè d’aquell sistema solar. Els altres planetes són Kepler 186b, c, d, i e. (La lletra “a” no s’adjudica a cap planeta sinó a l’estrella mare).

El sistema solar Kepler-186 és diferent del nostre. L’estrella és una “nana roja”, una estrella més petita i freda que el nostre sol. Això fa que la “zona habitable” sigui més propera a la estrella que en el nostre sistema solar. Kepler-186f orbita al límit exterior, però dins d’aquesta zona, de manera que tindrà una superfície relativament freda, però per poca atmosfera que tingui, l’aigua podria estar en forma líquida (això en el cas que hi hagués aigua, que tampoc ho sabem).

L’altra dada interessant són les seves dimensions. És gairebé igualet que la nostra Terra. Només un 10 % més gran. De fet, és el planeta més similar al nostre dels que hem identificat fins ara.

De fet, en sabem poca cosa més. Podem especular fins cansar-nos, però ignorem quasi tota la resta d’aquest planeta. I com que està a cinc cents anys llum de distància, no serà fàcil esbrinar moltes més coses. Però només el fet de saber que està allà ja resulta fascinant. Potser en poc temps n’identificarem d’altres més propers. Altres planetes dels que podrem intentar captar alguna informació sobre la seva composició, la seva atmosfera i les seves condicions de superfície.

I, per descomptat, seguir-los atentament per mirar si emeten algun tipus de senyals que indiquin tecnologia. Emissions de radio o de qualsevol altre tipus que podem esperar en una civilització tecnològica. Això ja seria el premi gros i el menys probable. Fins i tot si a Kepler-186f hi hagués algú observant la Terra, no detectaria res ja que els nostres senyals de radio encara trigaran quatre segles a arribar-hi. Però per poc probable que sigui sentir alguna cosa, val la pena escoltar.

Ara em fa gràcia llegir el final del que vaig escriure fa cinc anys a l’antic “Centpeus”, quan parlava de l‘inici de la missió Kepler:

“..si no hi ha contratemps, l’Univers passarà a ser un lloc molt diferent en els propers anys. On ara veiem únicament puntets de llum, aviat hi veurem indrets on cercar altres formes vida. Les estrelles mai més seran les mateixes!”

8 comentaris

  • Daniel Closa

    23/04/2014 7:54

    Vicent. Sí que val la pena. Potser fa 500 anys ells estaven enviant senyals!

    Joan. Homeee. No calia ser molt profeta, tot i que l’èxit que ha tingut ha superat les expectatives més optimistes. I això que mirava una zona molt petita del cel.
    I sí. Ara toca que algú construeixi un motor warp, i a surfejar l’espai!

  • Joan Codina

    22/04/2014 21:56

    Profeta Daan, ja ho deies tu!!! I a callar tots els que es queixaven del Kepler de la NASA (pel fet d’haver deixat de ser operatiu)

    Ara a construir un motor ben gros amb què puguem surfejar per l’espai-temps. Tanmateix, els qui ens quedem aquí ens perdrem les aventures…

  • Vicent Bosch i Paús

    22/04/2014 14:31

    Fins i tot si a Kepler-186f hi hagués algú observant la Terra, no detectaria res ja que els nostres senyals de radio encara trigaran quatre segles a arribar-hi. Però per poc probable que sigui sentir alguna cosa, val la pena escoltar.
    Llavors si observen alguna cosa que estiga a 500 anys llum, la veien al moment?

  • Daniel

    22/04/2014 11:06

    Carquinyol. Cert. Estava allà. Qui sap com està ara mateix….

    Sinera. Siguem optimistes. Cal paciència, però potser no tanta. Al ritme que anem, no és inversemblant obtenir alguna dada en aquest sentit en pocs anys.

    Pons: Agafa l’anorac de plomes i unes ampolles d’aire per garantir el respirar no estarien de més. Al menys mentre no sabem res de la seva hipotètica atmosfera.

    der K. Uf! I tant!

  • der K

    22/04/2014 10:20

    Com li hauria agradat aquest descobriment al Carl Sagan!!

  • Pons

    22/04/2014 10:01

    Fa bona pinta aquest Kepler-186f, a veure si les properes vacances de setmana santa hi puc anar-hi, si de cas ja agafaria una rebequeta :P

  • Sinera

    22/04/2014 9:39

    Haurem de tenir molta paciència… però en algun futur algú com nosaltres gaudirà del descobriment de més vida a l’univers. Vols dir Dani que serà diferent que s’emocioni “algú com nosaltres” a que ho puguem fer nosaltres mateixos? Jo penso que la vida i l’espècie està molt per damunt de les nostres emocions individuals. Importa que toqui la loteria… i tocarà, espero. El quan només el sabran els que s’emocionin com ho faríem ara nosaltres. No serà el nosatre jo, però serà un jo molt semblant… tampoc importa massa…

  • Carquinyol

    22/04/2014 9:03

    “Però només el fet de saber que està allà ja resulta fascinant”…

    per a ser més rigurosos, hauriem de dirr que ‘només el fet de saber que fa 500 anys estava allà”

    …que ves a saber si hi ha Estrelles de la Mort per aquella zona…