Arxiu del divendres, 25/04/2014

Què se n’ha fet d’aquells cels nocturns?

divendres, 25/04/2014

cell nocturn.jpg Quan parlem del cel nocturn, acostumem a pensar en la Lluna i els estels. Però quant temps fa que no admireu una nit sense lluna i amb el firmament completament farcit d’estrelles? I la llum tènue de la Via làctia? Per la majoria segurament fa molt de temps. Potser durant les vacances o alguna escapada a indrets remots. No és fàcil poder mirar aquelles estrelles que donem per fet que estan allà. Anem on anem, quasi sempre hi ha una certa brillantor al cel que dificulta la visió de les estrelles més febles.

Una de les grans millores en la qualitat de vida dels humans va ser quan vàrem començar a dominar fonts de llum que ens permetessin il·luminar els carrers de les ciutats i pobles durant la nit. La foscor dóna mal rotllo, i mantenir zones il·luminades augmentava la seguretat i la tranquil·litat. Això ningú amb dos dits de seny ho posa en dubte. La qüestió és si, a part d’il·luminar el terra o els edificis, il·luminar el cel serveix d’alguna cosa. Més que res perquè una quantitat descomunal de llum l’enviem en direcció al cel sense miraments.

Aquests raigs de llum topen amb partícules de pols, microgotes d’aigua, insectes i tota mena de partícules que hi hagi a l’atmosfera i les il·lumina. En fer-ho, la llum rebota i surt desviada en totes direccions, il·luminant altres partícules i eventualment tornant a terra o als nostres ulls. Per això, a prop de les ciutats el que veiem quan mirem des de la distància és una zona il·luminada amb un color ataronjat que emmascara, de vegades completament, la visió del cel nocturn.

Per entendre com d’intensa és la llum que malbaratem il·luminant el cel, n’hi ha prou de fixar-nos en algunes imatges de la Terra fotografiada des de l’espai durant la nit. Podem resseguir sense problemes els territoris habitats gràcies als llums generats pels humans. Especialment les zones urbanes.

En ocasions es pensa que això és un mal menor, necessari per mantenir la il·luminació de les nostres ciutats. Mal negoci si per poder veure els estels hem de viure a les fosques! Però en realitat les coses són més senzilles. No cal renunciar a la llum, n’hi ha prou d’enfocar correctament l’enllumenat. Els fanals han de tenir pantalles que enviïn els feixos de llum a la zona que cal il·luminar i no més. Tota la llum que surt cap al cel és energia que malgastem, però que paguem escrupolosament. I tampoc anem tan sobrats de calers ni d’energia. Fa gràcia (o ràbia) comparar el cost de l’enllumenat públic nocturn de diferents indrets. Els alemanys gasten 45 KWh per habitant mentre que els espanyols en gasten 110. En part és perquè en són més, però també perquè tenen un millor disseny de l’enllumenat. He llegit que aquí a Catalunya ens gastem 30 milions d’euros anuals… il·luminant el no-res. Corregint això ens estalviem una pasta i millorem notablement allò anomenat “qualitat de vida”.

L’altra virtut d’enfocar correctament els fanals dels carrers és que permet que consumeixin menys. Si tota la llum que generen és útil, amb bombetes de menys cost aconseguim el mateix impacte lluminós. Però de moment el que fem a massa indrets és gastar un disbarat de llum per il·luminar, no només el que ens interessa, sinó que també tot el que l’envolta i, posats a fer, també el cel nocturn. I de pas fem que altres indrets propers semblin comparativament més foscos i comencin a augmentar la llum per la seva banda. Al final, adéu als estels, i hola a una factura de la llum de por.

Naturalment hi ha llistes de problemes relacionats amb la contaminació lumínica. Els grans perjudicats són els astrònoms, que han de posar els seus aparells absurdament lluny de tot indret habitat. També hi ha animals que han vist alterats els seus bioritmes. Nosaltres mateixos tenim un descans de menor qualitat per culpa de la contaminació lumínica. I, tot i que sovint no s’esmenta, ens perdem el plaer de la visió, esplèndida, de les nits estrellades. Segur que hi ha nanos que no ho han vist mai i que creuen que al cel de nit només hi llueix la Lluna, els quatre estels més brillants i poca cosa més. Hi ha simuladors de l’efecte de l’enllumenat, que permeten jugar-hi i fan pensar una mica.

I tot només per la mandra de posar uns fanals de manera correcta.