Arxiu del dilluns, 28/04/2014

A per “la décima”

dilluns, 28/04/2014

pitch drop.jpg Aquesta vegada ha trigat tretze anys, però finalment la gota ha caigut! L’any 2005 al recent estrenat Centpeus vaig comentar l’experiment de la gota de brea que portaven a la Universitat de Queensland, a Austràlia des de l’any 1927. Explicava que la idea era demostrar que les coses no son com semblen a primera vista, i que allò que aparentment és sòlid, potser és fluid. Per això, van agafar un bloc de brea (aquella pasta negra que serveix per posar a les juntures dels vaixells), la van escalfar fins que es va fondre, van posar la pasta dins un embut i van deixar que es refredés i tornés sòlida. Sòlida? Segur? Per comprovar-ho, van posar un vas sota l’embut i van esperar a veure si queia alguna gota de brea. I sí!! Tot i que aparentment era un bloc sòlid, van caure gotes de brea, de manera que el bloc era, en realitat, líquid. Tot i que la seva viscositat era extremadament alta.

Les gotes de brea anaven caient, però a un ritme més aviat lent. Una gota cada nou o deu anys aproximadament. Per desgràcia, ningú havia vist mai caure la gota. Simplement la trobaven caiguda quan algú mirava. La cosa semblava millorar quan van posar una webcam per controlar el procés, però la llei de Murphy és implacable i l’any 2000, quan va caure la vuitena gota, la web s’havia penjat i no es va gravar.

Una gran decepció per tothom, i molt especialment per al professor John Mainstone, que va encarregar-se de l’experiment durant 52 anys. La mala sort ha seguit funcionant i l’home va morir fa uns mesos, sense arribar mai a veure com queia cap gota.

Però el 25 d’abril d’aquest any, finalment la novena gota ha caigut. Estrictament, més que caure literalment el que ha fet és tocar el fons del vas. En tot cas ja serveix, perquè més avall ja no podia caure. El ritme de caiguda s’ha alentit, potser perquè a la universitat on el tenen van posar aire condicionat, i amb un ambient més fresquet, la brea flueix encara més lentament. Si mes no, ara el vas de precipitats que hi havia a sota torna a estar buit i preparat per la propera. Que gairebé ja no hi havia lloc.

En realitat, l’any passat es va dir que la gota havia caigut i s’havia gravat, però es tractava d’un experiment similar que havien començat molt més tard al Trinity College de Dublin.

És divertit, consten al llibre Guiness dels rècords com l’experiment més llarg de la història i han guanyat un premi IgNobel. Però tot plegat no ha d’emmascarar el que en traiem de tot plegat. Hi ha coses que semblen sòlides que en realitat són líquides. L’únic que passa és que són extraordinàriament viscoses i per tant flueixen tan lentament que no ens n’adonem. En un sentit estricte,  el vidre també és un líquid. És molt més viscos que la brea i per això no veiem el moviment, però si deixéssim els vidres de les finestres durant uns quant milions d’anys, al final acabarien escampats per terra com el líquid que en realitat són.

En tot cas, podem celebrar que finalment ha caigut la novena gota. Si extrapolem les dades, la propera, la desena, caurà entre el 2026 i el 2028. Només caldrà esperar uns tretze anys. No passa res. N’hi ha altres que ja tenen molta experiència en això de passar molts anys esperant que caigui “la dècima” (de bon rotllo, eh!).