Els homes estressen, però treuen el dolor…

ratolí.jpg Dissenyar un experiment pot ser la cosa més divertida del món. Bé, divertida pels que ens diverteix això de la ciència. Normalment es pensa que l’important és trobar la manera enginyosa de demostrar una teoria fantàstica, amb els aparells més complicats possibles i amb moltes variables mesurades simultàniament. Però la realitat no és exactament així.

Més enllà de l’experiment concret, dels aparells que facis servir i del fet de tenir clar quina pregunta vols respondre, la major part del temps que dediques a pensar l’experiment és per buscar la manera d’assegurar-te que no hi ha factors que et portin a engany, elements que modifiquin els resultats de maneres inesperades, coses que canviïn el resultat sense que tu te n’adonis…

Sembla que no hauria de ser molt complicat oi? Doncs és molt complicat. I de vegades desconcertant. Jo intento no fer experiments amb rates durant els mesos d’estiu. Mai no ens surten bé. Potser és un cicle anual, potser és la calor ambiental, potser és que noten la suor dels investigadors, potser… En realitat no se el que és, però tinc clar que és millor deixar els experiments per més endavant.

Doncs acaben de publicar un treball on han posat de manifest un tema que en alguns congressos es comentava mig d’amagat com una impressió subtil que molts tenien però que no gosaven expressar en veu alta. Però sembla que el que sospitaven era cert. En alguns experiments, els resultats queden modificats segons si qui fa l’experiment és una dona o un home. No és que uns ho facin millor que altres. És molt pitjor. Els ratolins noten el gènere de l’investigador que hi ha a la sala i responen d’una manera o altra!

L’estudi era sobre la sensibilitat al dolor. I les dades indiquen que si el qui manipula als animals és un home, disminueix el dolor que senten els ratolins. Però d’altra banda els nivells d’estrès, determinats mesurant els nivells d’hormones d’estrès com la corticosterona, augmenten en presència d’homes.

De fet, encara és més complicat. No només responen als homes, sinó a la flaire d’homes. Els resultats eren similars si posaven samarretes suades que pertanyien a homes. En canvi, la suor femenina els era igual. Però no penseu que és perquè els homes i les dones els tracten diferent (que potser també) ja que la resposta apareixia en presencia d’animals mascles de qualsevol espècie…. excepte dels propis ratolins.

Els dos fenòmens, l’augment d’estrès i la disminució del dolor, semblen relacionats. És un fenomen anomenat “analgèsia per estrès”. Quan vas molt estressat i et fots una trompada, d’entrada notes poc el dolor. És després, quan et calmes que la percepció del dolor retorna. Segurament serà molt interessant estudiar els missatgers químics detectats pels ratolins, el tipus de feromones implicades, les vies neuronals activades i la extrapolació d’aquest fenomen a altres animals i sobretot als humans.

Però també indica que hi ha molts experiments que tenen resultats erronis. Que potser les conclusions haurien sortit diferents si l’investigador hagués sigut una investigadora, o a l’inrevés. Si els nivells de corticosterona depenen de la proporció entre homes i dones de la sala… que en fem dels resultats que tenim fins ara? Fins ara aquesta variable no la teníem en consideració! Caldrà revisar moltes dades. Tot plegat és un bon exemple de com en ciència mai no es pot dir que ho tens tot lligat. I també permet entendre perquè els científics som tan primmirats amb les dades i la manera d’obtenir-les. I perquè ens posen de mal humor les pseudociències, que no tenen res de tot això en compte i és queden tant contens. Però és que si alguna cosa sabem del cert és que mai no saps on s’amaga una font d’error en un experiment.

(Buf! I ara com posem el cartell de “prohibit el pas als homes (o les dones)” en un laboratori sense que t’acusin de discriminar per gènere?)

9 comentaris

  • Marc

    07/05/2014 13:00

    Doncs mira! Ja tens una molt bona pista per esbrinar perquè a l’estiu els experiments amb ratolins no van a l’hora: a l’estiu es sua més.

  • Sinera

    30/04/2014 22:21

    Juà! Qué bo!

  • Daniel Closa

    29/04/2014 23:04

    És perquè la majoria d’estudis es fan amb ratolins. I el subconscient em traeix :-)

  • Sinera

    29/04/2014 22:11

    Òndia! No parles de cap diferència entre ratolins i ratolines!

  • Daniel

    29/04/2014 14:16

    Carquinyol. Buf. Això de fer experiments, cada vegada és més complicat!

    Pons: No estaria malament. Però no m’hi veig jo entrenant ratetes per fer cirurgia…

    Mirabilis. Doncs mira. Si et semblava que els cavalls responien diferent a cuidadors homes i dones, potser tenies raó!

    Montse: Montse!!! Que tenim un problema! Que nosaltres sí que mesuràvem la corticosterona en ratolins i no controlàvem les ràtios home /dona al laboratori!! Ai ai ai… que se’ns gira feina. :-)

  • Móntserrat”

    29/04/2014 13:20

    ara entenc la variabiliat dels nostres experiments!!!!
    que fem amb el que tenim a mitges?

  • Mirabilis

    29/04/2014 12:43

    Molt interessant tot plegat! Això obre un camp nou als que treballem amb animals, en el meu cas amb cavalls……fa pensar …..

  • Pons

    29/04/2014 10:01

    A partir d’ara els experiments els hauran de fer-los els propis ratolins mateixos els uns als altres ;)

  • Carquinyol

    29/04/2014 8:04

    Doncs si ja feieu molts experiments, ara encara més rotant al personal que tracta els animals !!

    A aquest pas haureu de mirar fins i tot l’horòscop del que els fa !!! :P