Seqüència repetitiva.

denial.jpg L’any 1912, Isaac Adler va publicar el primer estudi  on es relacionava el tabac amb el càncer. Posteriors estudis van aprofundir en aquella sospita i anys després els metges ja no tenien cap dubte que d’alguna manera, el tabac estava al darrera de la majoria de cassos de càncer de pulmó.

Allò va generar una resposta per part de la indústria del tabac. Primer van dir que els treballs no eren correctes. Que no hi havia dades concloents i que el càncer el causaven altres coses. Van contractar científics per promocionar el seu punt de vista i fins i tot van finançar un documental (Smoking and Health: The Need to Know) que defensava que eren la genètica i l’estrès els que causaven el càncer, però no el tabac. Naturalment van acusar als metges de tenir fosques intencions en apuntar sense probes al tabac.

Quan la cosa ja no se sostenia van recórrer a l’argument econòmic. El tabac generava moltíssims llocs de treball. De fet, fa poc encara es discutia si calia prohibir fumar als locals tancats. Deien que seria la fi dels restaurants, l’hecatombe pels bars i el col·lapse de la civilització. Després es va prohibir i no va passar res a l’economia, però els nivells de càncer de pulmó van començar a disminuir.

L’any 1965, Clair Patterson va publicar un treball on alertava sobre un increment en els nivells de plom a l’aire i el medi ambient. El plom és un metall tòxic i no és bona idea anar-lo respirant.

Allò va generar una resposta per part dels fabricants de gasolina que li afegien plom per millorar la qualitat. Van tallar el finançament a la Universitat on treballava Patterson i van posar en dubte les dades que feia servir. També van recórrer a altres experts per “demostrar” que el plom és un producte natural i que sempre n’hi ha a l’ambient.

També van fer servir l’argument econòmic. Si s’imposava la gasolina sense plom, el rendiment dels motors seria pitjor, es desgastarien més, caldria canviar els sistemes per fabricar i distribuir la gasolina. Caldria adaptar els motors de tots els vehicles. Seria una catàstrofe econòmica!

Finalment, les dades es van anar acumulant i l’any 2000 a Europa es va prohibir la gasolina amb plom. Alguns països van tenir una moratòria, però ja el 2002 la gasolina era sense plom. Els nivells de plom en aire i en la sang de les persones van començar a reduir-se i l’economia es va adaptar sense tants problemes.

L’any 1985, investigadors del  British Antarctic Survey van publicar la descoberta d’una disminució notable en els nivells d’ozó a les capes altes de l’atmosfera en la zona antàrtica. Era inquietant perquè l’ozó és el gas que ens protegeix de les radiacions solars. Poc després es va veure que aquell forat a la capa d’ozó semblava estar causat pels CFC, uns gasos que es feien servir en la industria i sobretot en els sistemes de refrigeració.

La resposta va ser que allò era exagerat, que els CFC no podien arribar a les capes altres de l’atmosfera, que les reaccions de destrucció de l’ozó no eren ben conegudes, que com podia ser que el forat a la capa d’ozó estigués a l’hemisferi sud si els països productors de CFC estaven a l’hemisferi nord! Mentrestant, el forat seguia creixent cada any.

Per descomptat es va dir que la industria depenia moltíssim dels CFC, que no hi havia alternatives, que les que hi havia eren molt cares i que l’economia no podria resistir un canvi en els sistemes de refrigeració.

Però finalment es va signar el protocol de Montreal que, amb unes poques modificacions, va portar a la eliminació dels CFC i la seva substitució per altres gasos (els HFC). El forat de la capa encara es manté, i de fet no s’espera que la cosa es normalitzi fins d’aquí dues o tres dècades, però al menys ha deixat d’augmentar.

Ah! I la catàstrofe econòmica tampoc es va desencadenar per canviar els CFC.

En tot plegat podem trobar un cert patró. Una activitat humana que té efectes a gran escala. Un avís per part de la comunitat científica. La resposta dels que hi tenen interessos econòmics amb un grapat de discussions, desqualificacions, falsificacions, acusacions i retrets, junt amb amenaces apocalíptiques sobre els terribles efectes que corregir la situació tindria sobre la economia i la societat. També el suggeriment que ja hi haurà temps en un futur o que serà més car fer el canvi que no fer res. El més collonut és que sempre hi ha un moment en que acusen als científics de ser ells els qui tenen interessos econòmics i no la industria contaminant de torn. De fet, avui en dia encara hi ha qui diu que el tabac no és tan dolent, que el forat de la capa d’ozó és inventat o que el plom tampoc es tan greu.

I ara estem al centre d’un nou capítol amb la mateixa seqüència. No cal massa imaginació per saber de que es tracta, oi?

6 comentaris

  • Júlia

    02/05/2014 13:03

    Genial! Un 10, aquesta entrada! Irrefutable!

  • Sinera

    30/04/2014 22:36

    Enganyaran per molts anys… però les renovables s’acabaran imposant. O noves fonts com l’hidrògen…

  • JordiC

    30/04/2014 14:17

    L’argument de què “el petroli s’acaba” és, ara mateix, molt poc realista. Amb la millora de les tècniques d’extracció i de prospecció es troben nous dipòsits i es poden explotar a llocs on abans no es podia ni somniar.
    El canvi climàtic és l’argument realment vàlid i, de fet, el real. El problema és tant important en si mateix que no val l’excusa de si queda més o menys petroli: el que cal és disminuir radicalment les emisions de CO2 per impedir uns canvis que, tot i que no sabem ben bé de quina manera, seran perjudiacials per l’espècie humana.

  • Pons

    30/04/2014 10:34

    Això del documental i dels estudis sobre tabac m’ha recordat a la peli de “Gracias por fumar” es molt irònica, es molt recomanable ^^

    Es normal que la industria sigui reticent a canviar el seu model de negoci que li funciona tan bé, però si aconseguim fer pressió suficient s’aconsegueix el canvi. Ara bé, contra el lobby del petroli aquest es dels més durs, sinó el més dur, serà una batalla dura, però per collons també s’haurà d’acabar guanyant, sinó estarem fotuts quan el recurs fòssil s’acabi, o sigui que els del petroli ja podem començar a comprar empreses d’energia renovable ;)

  • JordiC

    30/04/2014 9:25

    Ves que no tingui a veure amb el CO2…

  • Carquinyol

    30/04/2014 8:09

    Hola Dan, avui m’he deixat la imaginació a casa avui… de quin procés es tracta ?