Arxiu del divendres, 2/05/2014

Envoltats d’antioxidants

divendres, 2/05/2014

antioxidants.jpg Si alguna cosa arriba al ridícul en els temes de nutrició són els antioxidants. Avui he dedicat uns minuts a buscar aliments que no els anunciessin com a beneficiosos per les seves propietats antioxidants, i la veritat és que costa molt! Tot és antioxidant. Agafeu Google, poseu un aliment, el que vulgueu, i a continuació la paraula antioxidant. Quasi sempre surt anunciat com excel·lent perquè és antioxidant.

En els vegetals és normal. Anunciar que els vegetals son antioxidants és com entusiasmar-se perquè són de color verd. Trobo que els espinacs són antioxidants, que hem de menjar peres, enciams, pomes, tomàquets o pastanagues perquè són antioxidants, que les patates tenen antioxidants, les cebes tenen antioxidants a dojo, les groselles son unes excel·lents antioxidants i les bajes de goji fan caure de cul de tan antioxidants que arriben a ser. Per no parlar del mangostan, que no tinc clar que és, però que regalima antioxidants.

Però la llet també té antioxidants, tant la materna com la de vaques. La cervesa i el vi els podem mirar amb bons ulls perquè, tot i l’alcohol, també tenen antioxidants. I naturalment trobem antioxidants al cava. Fins i tot determinades aigües representa que serveixen com antioxidants. Les carns no llueixen gaire, però cap problema, els industrials ja s’encarreguen de suplementar-les amb antioxidants. El peix blau és fantàstic pels nivells d’antioxidants que conté. El peix blanc no massa, però deu ser que els han buscat poc.

Passo a buscar coses menys probables. L’oli? Trobo que l’oli d’oliva conté uns fantàstics antioxidants. Però no és l’únic perquè també l’oli de gira-sol i fins i tot l’oli de colza ens regalen amb un bon raig de vitamines antioxidants.

El te és antioxidant. El cafè és un fantàstic antioxidant. La xocolata te un gran poder antioxidant. La camamilla és, com no! antioxidant.

En els aliments guisats, com que sempre s’hi posa algun vegetal, ja podem fer la relació. Trobo que la musaka pot contenir antioxidants ja que té albergínies. A la paella li poden posar safrà, que és antioxidant. Que tal una hamburguesa amb xampinyons antioxidants?

I finalment, en coses més insospitades també hi ha qui s’entreté a recordar que tenen propietats antioxidants. Es pot torbar per la xarxa sal antioxidant. Les fulles de coca, entre altres efectes, es valoren perquè són antioxidants. Fins i tot el semen s’ha de mirar amb altres ulls perquè conté antioxidants. Potser algú consideri que per fer segons quines propostes això sigui un argument de pes, però jo no ho acabo de veure clar.

Tot plegat arriba a nivells absurds. A més, no necessitem TANTS antioxidants. Amb els continguts en una dieta variada en tenim de sobres. Fins i tot l’excés d’antioxidants sembla ser dolent. Les nostres cèl·lules necessiten un cert nivell d’antioxidants, però a les cèl·lules tumorals també els van molt bé els antioxidants i s’ha vist que hi ha tumors que creixen millor si els dónes molts antioxidants.

Al final la discussió no té massa sentit. Avui en dia els antioxidants han esdevingut simplement un reclam publicitari. Qualsevol aliment conté alguna molècula que presenta activitat antioxidant, de manera que pots posar-li l’etiqueta d’antioxidant sense gaire problemes. I com que tenen bona premsa, ajuden molt a vendre el producte.

Si fas publicitat de cotxes posa-hi carreteres al desert. Si fas publicitat de detergents posa-hi mestresses de casa. Si fas publicitat de colònies fes que parlin en anglès si és per homes o en francès si és per dones.

I si fas publicitat d’algun aliment, digues que té propietats antioxidants.