Endorfines

Alpha-neoendorphin.svg En diuen l’efecte del corredor, i fa referència a aquella sensació agradable que experimentes quan fas un gran exercici físic. Estàs cansat, esgotat perquè has arribat al límit de les teves forces i tot i així, et sents bé. El motiu sembla ser la generació d’uns neurotransmissors per part de la glàndula pituïtària, un petit grup de  cèl·lules del cervell. Aquests neurotransmissors actuaven unint-se als mateixos receptors neuronals que la morfina, però mentre que la morfina és un producte extern que cal prendre, aquests mediadors eren endògens. Els fabricava el nostre propi cos. Per això els van posar el nom d’endorfina. Una barreja de “endogen” i “morfina”.

En realitat encara no està del tot clar si són les úniques responsables de l’efecte agradable de l’esgotament per l’exercici. S’ha vist que efectivament, mentre entrenem durament, el cos genera endorfines. També les generem durant un orgasme, quan s’apliquen tècniques de relaxació o quan prenem xocolata o  aliments molt picants  que tenen capsaïcina. Hi ha diferents estímuls que poden desencadenar la síntesi d’endorfines.

Altra cosa és quins nivells generen, que també s’exagera una mica. Potser la xocolata indueix la síntesi d’endorfines, però el sexe n’indueix moltes més, de manera que dir que la xocolata és un substitut del sexe pot ser un argument interessant pels fabricants de xocolata, però tampoc s’aguanta massa.

I en tot cas, per molt agradable que siguin l’efecte de les endorfines, has de clavar-te una bona pallissa fent exercici per generar-les. Aquests dies he estat de travessa i ara mateix tinc les cames garratibades i amb rampa, els peus amb durícies i les espatlles adolorides. Per cert que si que noto l’efecte agradable de les endorfines, però no tinc gens clar que això compensi el mal de peus. Naturalment hi ha moltes més coses a considerar en el balanç final. Des dels indrets que he descobert fins els àpats que he gaudit o la gent que he conegut. Al final les endorfines són només una petita part de l’equació.

En tot cas, sempre queda la pregunta de quina és la finalitat de les endorfines. Potser aconseguir que el cos rendeixi encara una mica més quan està fent un gran esforç? Això pot ser útil en determinades situacions, però també perillós si  passa massa sovint.

El més probable és que encara ens faltin peces per completar el puzle. Per exemple, no està clar que només siguin les endorfines les implicades en el mecanisme. Altres neurotransmissors també semblen jugar-hi algun paper. D’altra banda, tenim sistemes moleculars per avisar de perills i percebre el dolor. Un sistema d’avís imprescindible per la supervivència. Potser les endorfines siguin un altre sistema per seleccionar activitats i coses que siguin útils en algun moment per millorar les expectatives de sobreviure.  Un sistema que associï el plaer amb el mantenir un bon estat físic o amb desig de reproduir-se tindria una certa lògica evolutiva.

De totes maneres, només són especulacions i tinguin l’origen que tinguin, el millor que podem fer és treure’n partit. Jo de moment aprofitaré la sensació agradable que generen i intentaré oblidar les agulletes i el dolor muscular que n’ha facilitat la seva síntesi.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    05/05/2014 23:12

    Sobrepassar els límits era divertit de jove. Ara ja cal vigilar. Però de tant en tant… que coi!
    :-D

  • Sinera

    05/05/2014 11:15

    He après per experiència que sobrepassar els límits físics no és pas gaire sa… Un bon bany d’endorfines pot ser molt bo… però a vegades el preu a pagar tambè… potser de tant en quan millor aconseguir-las a base de sexe i xocolata!

  • Daniel Closa

    05/05/2014 11:11

    Carquinyol. I tant que és agradable. I si els peus no fessin tant mal encara seria millor! :-D

    Poncs. Jo no sé si les descobertes gastronòmiques que he fet m’han generat endorfines, però conten en la part satisfactòria de tot plegat.

  • Pons

    05/05/2014 10:08

    Lo millor es quan generes una doble dosis d’endorfines, per exemple quan quedes exaudit després d’unes partides de frontó i a més a més tens la satisfacció de la victòria i més quan la cosa està igualada :D

  • Carquinyol

    05/05/2014 8:14

    Realment una sensació molt agradable… tot i no poder ni moure’m de vegades !!

    A veure si torno a tenir temps per a ‘gaudir-ne’