La gran extinció

trap siberià.jpg Fa 250 milions d’anys, la vida al planeta Terra va estar a punt de desaparèixer. D’extincions massives n’hi ha hagut unes quantes, i la dels dinosaures és la més famosa, però cap iguala la gran catàstrofe del Permià-Triàsic. El nom indica el moment en que va tenir lloc la gran mortaldat. Just al canvi entre els períodes Permià i el Triàsic. En un període de temps de menys de tres-cents mil anys o menys (un no-res en termes geològics) van desaparèixer més del 95 % de formes de vida marines, tres quartes parts dels vertebrats terrestres i la única gran extinció que també es va emportar per davant grapats d’espècies d’insectes. Una catàstrofe que pot amb els insectes, pot amb tot!

Es diu que el fenomen va ser tant brutal que les formes més abundants de vida a la Terra van quedar reduïdes a diferents espècies de fongs. Si un extraterrestre hagués arribat al nostre planeta just aleshores s’hauria endut una imatge ben galdosa.

El dubte és, que va causar allò? En el cas dels dinosaures, sembla clar que va ser l’impacte d’un gran meteorit, però en la del Permià-Triàsic, no està tan clar. S’han trobat restes d’alguns cràters que podrien estar relacionats amb grans impactes, però ens falten les capes riques en iridi com en el cas de l’extinció dels dinosaures, de manera que la discussió encara és oberta. Però tenim altres candidats. I un sembla que va guanyant punts.

A Sibèria hi ha unes zones anomenades Traps (o escales) Siberians, que formen unes grans regions cobertes de lava provinent del magma alliberat durant èpoques de gran activitat volcànica. Quan dic gran, vull dir molt gran. Els traps siberians ocupaven uns set milions de quilòmetres quadrats i permetrien cobrir tota Europa sota una capa de lava de un quilòmetre de gruix.

Tot i que no està del tot acceptat que l’erupció que hi va donar lloc fos la causant de l’extinció, la coincidència en el temps és massa sospitosa per passar-la per alt. El que calia era entendre el mecanisme. Com una super-erupció a Sibèria extingeix les formes de vida marines del pacífic sud? La forma dels continents era diferent aleshores, però ja m’enteneu.

Doncs sembla que la causa van ser els productes alliberats a l’atmosfera durant aquell esdeveniment. De fet, no es va tractar d’un volcà normalet com els que coneixem. Es parla d’un super-volcà o d’un “plomall de mantell”. Un aflorament a la superfície del magma de l’interior de la Terra que pot estar vomitant quantitats colossals de material igni durant molt temps. La gràcia és que als traps de Sibèria, el material que alliberava tenia una composició que el feia generar molt CO2 però també molt diòxid de sofre i àcid clorhídric. Tot plegat causaria, a més d’un efecte hivernacle i un canvi de temperatura al planeta, una gran acidificació dels oceans. Una acidificació letal per massa espècies.

En realitat no cal pensar que el vulcanisme matés directament totes les espècies. Però si en fa desaparèixer un nombre suficient, l’ecosistema s’enfonsa ja que totes estan més o menys relacionades.

Hi ha qui creu que tot plegat sí que està relacionat amb l’impacte de meteorits. Un gran meteorit pot desestabilitzar l’escorça del planeta i desencadenar una super-erupció o un plomall de mantell. En el cas de l’extinció dels dinosaures també hi ha una regió de traps a l’Índia que coincideix amb l’impacte del meteorit. Una vegada pot ser casualitat, però si trobéssim un cràter d’impacte que coincidís amb els traps de Sibèrià i la gran extinció del Permià-Triàsic, potser estaríem davant d’un patró ben definit.

I aleshores semblaria que la vida és més fantàstica del que sembla. Si pot sobreviure i recuperar-se a caigudes de meteorits gegants seguides d’erupcions massives i de canvis climàtics planetaris, mereix tot el nostre respecte i admiració!

5 comentaris

  • Daniel

    06/05/2014 9:36

    Pau: He he. Quan vaig veure el capítol vaig pensar que quina casualitat, perquè ja tenia el post preparat. Però no era casualitat. La idea me ‘havia donar un tweet que havien fet sobre els traps siberians i que després vaig entendre que era a rel del capítol de Cosmos que ja havien emès als USA.
    Pel que fa a la manera com ho van presentar a Cosmos (i a quasi tots els documentals de divulgació), el que passa és que acostumen a presentar la teoria més acceptada en el moment per no perdre’s en matisos massa acadèmics. És l’etern conflicte per trobar l’equilibri entre el rigor estricte i la divulgació.

    Pons. És bona la frase. Tot i que potser no massa exacte ja que de moment, té més èxit mantenint la vida que no pas extingint-la.

  • Pons

    06/05/2014 9:28

    Sí! Jo també he vist el capítol 2 de Cosmos que ha vist en Pau.

    Citant a Bill Bryson:
    Constituye un curioso rasgo de nuestra existencia que procedamos de un planeta al que se le da muy bien fomentar la vida, pero al que se le da aún mejor extinguirla.

  • Pau Bosch

    06/05/2014 9:16

    Em va sobtar que a Cosmos parlessin del mecanisme de l’extinció amb tant de detall, explicant-ho com a una teoria sòlida i acceptada.

  • Daniel Closa

    06/05/2014 8:36

    No, no. Tu tens raó. Però el lloc de l’erupció no ha de ser necessàriament el de l’impacte. L’impacte en un indret del planeta podria desestabilitzar l’equilibri de forces entre plaques tectòniques i generar l’aflorament de magma allà on la pressió sigui massa alta. El cràter dels dinosaures està efectivament al Yucatan.

  • Carquinyol

    06/05/2014 8:23

    si en el traps de Sibèria es trobés un impacte de meteorit la cosa sí que començaria a ser massa sospitosa, la veritat. Tot i que sihi ha tanta lava com comentes serà difícil trobar-ne rastres, no?

    Per cert, jo sempre estava convençut que l’impacte del meteorit de l’extinció dels dinosaures estava pel Yucatan i no pas per l’Índia.