Arxiu del dimecres, 7/05/2014

Ni tan blancs ni tan negres

dimecres, 7/05/2014

tofu.jpgGeneralitzar és un mal negoci. Això ho tenim clar i ho fem notar sovint, a no ser, és clar,  que la generalització vagi bé als nostres interessos. Per això és fàcil sentir que “tots els polítics són iguals”, “tots els banquers són iguals”, “tots els homes són iguals” o “tots els allò-que-més-gràcia-us-faci, son iguals”. Ho deixem anar amb tota la facilitat del món, malgrat saber que no és exacte, ni just, ni correcte. Simplement ens satisfà el posar etiquetes de “bo” i “dolent” perquè ens facilita la manera d’entendre la complexitat de la vida.

En l’altre camp on gastem etiquetes de “bo” i “dolent” a cabassos és el de l’alimentació. La premsa, la propaganda, el boca-orella i tot en general afavoreix que posem l’etiqueta de “bo” als aliments naturals, ecològics, orgànics i poc manipulats en general, i la de “dolent” als que tenen conservants, productes químics, tractaments industrials i tot el que sembli artificial. La moda està tan implantada que la publicitat se les enginya de maneres maquiavèl·liques per dissimular una producció industrial i fer-la passar per artesanal.

Igual que passa amb els polítics o amb els homes, la simplificació no para de topar amb la realitat. En ocasions de maneres greus. Aquests dies ha sortit a la llum la notícia d’una nena intoxicada per menjar magdalenes que contenien marihuana. La marihuana només és una planta, de manera que és natural i per tant, en la visió absurdament simplista de les coses, hauria de ser bona. Però el cas és que la nena es va intoxicar ja que hi ha molts productes naturals que també resulten tòxics. I no tot el que es ven a les fires de productes naturals és saludable. Una obvietat que cal recordar una vegada i altra.

 També s’ha comentat que al Regne Unit s’ha demanat als consumidors que es desfacin d’unes partides de tofu orgànic ja que estaven mal etiquetades o mal conservades i poden causar botulisme per la presencia del bacteri Clostridium botulinum. De nou, la equivalència natural o orgànic amb saludable es demostra massa simple.

Als Estats Units fa un temps hi va haber un brot d’hepatitis causat per la presència del virus de l’hepatitis A en “Townsend Farms Organic Antioxidant Blend”, una barreja de fruits del bosc molt orgànics, molt casolans i (naturalment) molt antioxidants, que per desgràcia no estaven gaire controlats sanitàriament. I els etiquetaven com molt casolans, però provenien de Turquia.

Al final, sempre acabem amb el mateix raonament. Hi ha aliments sans i altres que no ho són, n’hi ha de segurs i altres que no ho són, i n’hi ha de saborosos i altres que tenen gust a plàstic. Però malgrat el que ens volen vendre, l’etiqueta de “ecològic”, “orgànic”, “bio” o la que s’inventin la setmana propera no ens diu gaire res sobre seguretat, sanitat i sabor. I per desgràcia, amb una certa freqüència són només excuses per no complicar-se la vida amb controls sanitaris o de qualitat. No hauria de ser això, però d’espavilats n’hi ha a tot arreu. També en els productors anomenats ecològics.

Tot això vol dir que millor els productes amb molts conservants, colorants, transgènics i processament industrial? Doncs tampoc. També en aquests hi ha problemes, estafadors i aprofitats. Però, en principi, estan més controlats.

Sempre queda el tema del sabor. Els aliments naturals han de ser més saborosos. Això és el que notem quan en mengem. Però de fet, la diferència en el sabor és sobretot pel fet de ser de proximitat. Com més temps passi des que l’han collit, més pèrdua de sabor notarem. I certament els aliments industrials o molt processats acostumen a portar un camí més llarg fins que arriben al nostre plat. En canvi, els de proximitat mantenen la major part de les molècules que generen la sensació gustativa. L’important és que això passa tant si és un aliment ecològic o si el pagès li ha posat tota l’artilleria tecnològica possible. De nou, la generalització del principi és simplement falsa.

La llàstima és que la moda ha arrelat molt i ara sembla que criticar un aliment ecològic implica que vols contaminar als nens amb porqueries químiques o que estàs a sou de Montsanto. De nou, ens trobem davant d’una generalització falsa. Però és que és tan còmode un món amb blanc i negre, bons i dolents, super-saludable o mega-tòxic, i on no cal pensar gaire en els detalls i els matisos…