Ni tan blancs ni tan negres

tofu.jpgGeneralitzar és un mal negoci. Això ho tenim clar i ho fem notar sovint, a no ser, és clar,  que la generalització vagi bé als nostres interessos. Per això és fàcil sentir que “tots els polítics són iguals”, “tots els banquers són iguals”, “tots els homes són iguals” o “tots els allò-que-més-gràcia-us-faci, son iguals”. Ho deixem anar amb tota la facilitat del món, malgrat saber que no és exacte, ni just, ni correcte. Simplement ens satisfà el posar etiquetes de “bo” i “dolent” perquè ens facilita la manera d’entendre la complexitat de la vida.

En l’altre camp on gastem etiquetes de “bo” i “dolent” a cabassos és el de l’alimentació. La premsa, la propaganda, el boca-orella i tot en general afavoreix que posem l’etiqueta de “bo” als aliments naturals, ecològics, orgànics i poc manipulats en general, i la de “dolent” als que tenen conservants, productes químics, tractaments industrials i tot el que sembli artificial. La moda està tan implantada que la publicitat se les enginya de maneres maquiavèl·liques per dissimular una producció industrial i fer-la passar per artesanal.

Igual que passa amb els polítics o amb els homes, la simplificació no para de topar amb la realitat. En ocasions de maneres greus. Aquests dies ha sortit a la llum la notícia d’una nena intoxicada per menjar magdalenes que contenien marihuana. La marihuana només és una planta, de manera que és natural i per tant, en la visió absurdament simplista de les coses, hauria de ser bona. Però el cas és que la nena es va intoxicar ja que hi ha molts productes naturals que també resulten tòxics. I no tot el que es ven a les fires de productes naturals és saludable. Una obvietat que cal recordar una vegada i altra.

 També s’ha comentat que al Regne Unit s’ha demanat als consumidors que es desfacin d’unes partides de tofu orgànic ja que estaven mal etiquetades o mal conservades i poden causar botulisme per la presencia del bacteri Clostridium botulinum. De nou, la equivalència natural o orgànic amb saludable es demostra massa simple.

Als Estats Units fa un temps hi va haber un brot d’hepatitis causat per la presència del virus de l’hepatitis A en “Townsend Farms Organic Antioxidant Blend”, una barreja de fruits del bosc molt orgànics, molt casolans i (naturalment) molt antioxidants, que per desgràcia no estaven gaire controlats sanitàriament. I els etiquetaven com molt casolans, però provenien de Turquia.

Al final, sempre acabem amb el mateix raonament. Hi ha aliments sans i altres que no ho són, n’hi ha de segurs i altres que no ho són, i n’hi ha de saborosos i altres que tenen gust a plàstic. Però malgrat el que ens volen vendre, l’etiqueta de “ecològic”, “orgànic”, “bio” o la que s’inventin la setmana propera no ens diu gaire res sobre seguretat, sanitat i sabor. I per desgràcia, amb una certa freqüència són només excuses per no complicar-se la vida amb controls sanitaris o de qualitat. No hauria de ser això, però d’espavilats n’hi ha a tot arreu. També en els productors anomenats ecològics.

Tot això vol dir que millor els productes amb molts conservants, colorants, transgènics i processament industrial? Doncs tampoc. També en aquests hi ha problemes, estafadors i aprofitats. Però, en principi, estan més controlats.

Sempre queda el tema del sabor. Els aliments naturals han de ser més saborosos. Això és el que notem quan en mengem. Però de fet, la diferència en el sabor és sobretot pel fet de ser de proximitat. Com més temps passi des que l’han collit, més pèrdua de sabor notarem. I certament els aliments industrials o molt processats acostumen a portar un camí més llarg fins que arriben al nostre plat. En canvi, els de proximitat mantenen la major part de les molècules que generen la sensació gustativa. L’important és que això passa tant si és un aliment ecològic o si el pagès li ha posat tota l’artilleria tecnològica possible. De nou, la generalització del principi és simplement falsa.

La llàstima és que la moda ha arrelat molt i ara sembla que criticar un aliment ecològic implica que vols contaminar als nens amb porqueries químiques o que estàs a sou de Montsanto. De nou, ens trobem davant d’una generalització falsa. Però és que és tan còmode un món amb blanc i negre, bons i dolents, super-saludable o mega-tòxic, i on no cal pensar gaire en els detalls i els matisos…

9 comentaris

  • Daniel Closa

    10/05/2014 10:11

    David. Que siguin transgenic so no és irrellevant pel que fa al sabor. Si ara no en tenen és que al mercat el que els consumidors compren son tomàquets amb molt color i sense imperfeccions. Això obliga a triar varietats més resistents i amb parets mes gruixudes (sinó, es maquen durant el transport). Aquestes varietats tenen menys sabor. Es pot tenir una cosa o altra, però no totes. La pregunta és, si aconseguíssim fer un tomàquet transgènic bonic, amb un sabor com el d’abans i amb les millors propietats nutritives… el públic el compraria? O només la por a l paraula transgènic ja el tiraria enrere?

  • David BC

    10/05/2014 9:02

    Totalment d’acord amb que és fonamentL el consum de productes de proximitat, per sostenibilitat i per qualitat. Cal potenciar-ho molt més.
    Ara bé. Perqué no trobo tomàquets com els de fa trenta anys? Potser diràs que això està en la meva ment, asociat a una sèrie de records d’infancia que converteixen en planet tot el que envolta a aquells moments. Cert: res del que recorden és real. Perô potser tampoc és tot fruit de les maquinacions del nostre cervell, i una part podem considerar-ho real, no?
    Sigui com sigui, una gran part del tomàquets són insipits, aigualits, i algunes varietats ja no es troben. Es degut a que són majoritàriament transgènics? A que es guarden en càmeres?

  • Sinera

    07/05/2014 17:04

    Potser el millor sigui confiar en aquells productes saborosos, de més o menys proxmitat… que ja hem menjat tantes vegades sense que ens hagin produït una diarrea… I potser ens caldria ser més desconfiats amb tantes coses fabuloses que ens volen vendre per fer-hi negoci… Res com el sentit comú. Tampoc es necessita un màster per endevinar quan ens estan prenent el pèl…

  • Jordi S.

    07/05/2014 16:21

    En ocasions la diferència de sabor és subjectiva. Vaig llegir una vegada (agafeu-lo amb pinces dons no tinc l’original) que en una botiga havien posat els mateixos ous 03 (gàbies) en un cistell dient que eren de pagès. La gent va coincidir en que aquells ous tenien un gust millor que els que venien en les caixes.

  • Daniel

    07/05/2014 15:11

    Carquinyol. Ostres. Montsanto. Que bona.
    I d’altra banda, al final tot son campanyes publicitaries i modes. El que comença com una bona cosa fàcilment acaba per ser una exageració sense massa sentit.

    Pons. En part, també. De fet sí que són més cars. La qüestió és quina avantatges tenen. però en tot el que es diu hi ha molta llegenda,

    Pau. Reductio ad monsantum és genial. Amb el teu permís ho faré servir!

    Jordi. Totalment d’acord. No és que no tinguin avantatges, ni molt menys. I l’impacte ambiental és un d’ells. Igual que el cost del transport al lloc de consum. (Trobo profundament absurd i ecològicament una barbaritat, consumir productes ecològics provinents d’Indoxina). Simplement es tracta d’evitar el caure en exageracions sense sentit promovent virtuts inexistents o dubtoses. I al revés, acusant a altres tipus d’aliments de perills també inexistents.

  • Jordi G.

    07/05/2014 14:37

    En el cas dels aliments provinents de l’agricultura orgànica, per mi l’important no és que siguin més o menys saludables, sinó que siguin més o menys agressius amb el medi. L’agricultura orgànica per exemple fa servir adobs orgànics (fems, compost, etc) enlloc de fertilitzants químics, la qual cosa aporta alguns beneficis com la reducció del contingut de nitrats a les aigües, l’increment de l’acumulació de carboni al sòl, l’estalvi d’energia (i CO2) en la manufactura i transport dels fertilitzants, etc.

    No sé si és la solució o no, perquè la producció també és més baixa, però sí que crec que aporta alguns beneficis.

  • Pau Bosch

    07/05/2014 12:45

    A mi m’han acusat tants de cops d’estar a sou de Monsanto que vaig acabar encunyant el terme “Reductio ad Monsantum”. És un mantra.

    I el pitjor del cas, és que tant de bo XD

  • Pons

    07/05/2014 8:55

    “ecològic”, “orgànic”, “bio”, actualment la millor manera de justificar l’elevat preu d’un aliment…

  • Carquinyol

    07/05/2014 8:31

    Jo aquesta moda de “ecològic = sa” no l’acabo d’entendre, la veritat. Deixant de banda el que expliques (i que estic totalment d’acord) una cosa serà sana depenent bàsicament de si s’ha controlat sanitàriament (com dius) i segons l’ús que en facis. Segur que si t’afartes de certs productes ecològics acabaràs malament perquè cal moderació, com en tot.

    I també tens raó en la proximitat. Els que tenim la sort d’haver menjar una taronja recent agafada de l’arbre en el seu punt just de maduració sabem que el seu suc i el seu sabor no té res a veure (malauradament) amb els que trobem generalment per la ciutat.

    Per cert… Montsanto ? No era Monsanto? Que s’han catalanitzat aquests també ? :P aiiii el procés