I la vagina?

SheelaWiki.jpg Els òrgans dels nostres cossos, de fet dels cossos de tots els animals, són el resultat de milions d’anys d’evolució. Una pacient acumulació de modificacions que al final han donat un resultat força satisfactori. Amb nyaps i amb errors evidents de disseny, els organismes ens en sortim prou bé a l’hora de viure i reproduir-nos. Estudiar i comparar les diferents formes que han adquirit tots i cada un dels òrgans, resulta, a més d’interessant, molt instructiu cara a entendre com han anat evolucionant. I en això, l’aparell genital és d’aquells que resulta particularment interessants.

Per descomptat, als humans ens fa gràcia tot el que tingui a veure amb els genitals i el sexe. Però des del punt de vista evolutiu, l’aparell genital presenta una restricció interessant. L’evolució l’han de fer els genitals masculins i femenins d’una manera harmoniosa. El que anomenem coevolució. El motiu és fàcil d’entendre. Qualsevol canvi en l’aparell masculí que dificulti l’acoblament al corresponent aparell femení, no tindrà cap possibilitat d’èxit ja que si no hi ha còpula, difícilment es generaran descendents. Els canvis evolutius els han de fer alhora.

Per tant, sembla que hauríem de trobar grapats de treballs centrats en l’estudi dels aparells genitals masculí i femení simultàniament. I no ho restringeixo als humans. Els aparells copuladors dels insectes són una passada de complicats. Tots els organismes que tenen fecundació interna han anat generant mecanismes ben imaginatius per aconseguir-ho.

Ara bé, quan mirem quins estudis es fan, apareix una curiositat. El que s’estudia més, amb diferència, és l’aparell genital masculí. Podem trobar gràfics comparant formes i mides de penis de tots els mamífers, d’insectes i de tota mena d’animals. En canvi, la contrapart femenina, brilla per la seva absència. Aparentment fa gràcia estudiar els penis, però ningú en fa cas de les vagines. De fet, només al voltant del 10 % d’estudis sobre el tema tracten dels genitals femenins, la resta es reparteix a parts iguals entre els que estudien els dos gèneres i els que estudien únicament el masculí.

La causa no és el gènere dels investigadors ja que aquests biaix també es troba en estudis fets per investigadores. Avui en dia, quan podem analitzar el funcionament de neurones individuals dins el cervell d’animals conscients, tampoc no podem recórrer a l’excusa que l’aparell masculí és més senzill d’estudiar. I sabem perfectament que no és que el dels mascles sigui més complex o interessant, ja que els dos mostren adaptacions, variacions i complexitats equivalents. Per tant, sembla que tenim un d’aquells cassos en que un ambient cultural determinat ens fa pensar o interessar-nos per certes coses i passar per alt altres. El protagonisme en temes relacionats amb el sexe el donem als mascles i aquest pensament es va infiltrant subtilment fins i tot en la recerca científica.

Una llàstima perquè al final s’acaba implantant la idea que la vagina és només un sac receptor del penis per tal que hi deixi els espermatozoides. I quin interès pot tenir un sac? Això fa que parem molta atenció a les mides i formes dels penis, humans i de diferent animals, els mecanismes d’erecció, la formació d’espermatozoides i els mecanismes neuronals i hormonals que ho controlen tot. En canvi passem per alt l’estructura de la vagina, que ha de ser sensible, però alhora prou resistent per aguantar un part. Que experimenta canvis de flux sanguini també regulats per estímuls nerviosos i hormonals, que genera un flux que no ens preguntem de que està fet ni qui el fa, i que ha de mantenir un equilibri endimoniat entre evitar el pas de microorganismes però permetre el pas dels espermatozoides. Això en els mamífers, perquè en insectes n’hi ha que desenvolupen sistemes per retenir el penis del mascle, receptacles per emmagatzemar l’esperma que li van deixant els diferents mascles amb els que copula, i amb moltes particularitats que dificultin o facilitin l’acoblament amb mascles de la seva espècie, però no d’altres molt relacionades. En el cas dels insectes descobrim una complexitat que recorda als sistemes d’acoblament de les naus espacials…

És ben curiós com en un sistema equivalent a una clau i un pany, que els podríem mirar quasi com si fos un únic sistema, un únic òrgan que tenim a mitges entre els dos gèneres, la nostra atenció està centrada de manera aclaparadora en una part, mentre que passem per alt l’altra. Al final és normal que molts gent pensi que la vagina no és més que una mena de bossa sense més.

L’altre dia van fer un QueQuiCom centrat en el penis. Un treball excel·lent com sempre, però em pregunto… en tindran previst un de dedicat a la vagina?

5 comentaris

  • Sinera

    19/05/2014 15:04

    M’has fet recordar una entrada molt maca que vas fer ja fa uns mesos sobre el clítoris… Molt bona també!

    http://ciencia.ara.cat/centpeus/2011/12/13/clitoris-molt-mes-que-un-puntet/

  • Daniel Closa

    12/05/2014 22:59

    Mirabilis. No crec que sigui enveja. Simplement és una manera de pensar que s’inculca de petits i que ni ens adonem que ens condiciona.

    Joan. De fet, el que cal entendre és la totalitat del mecanisme. Una part sense l’altra perd tot el sentit.

    Júlia. Dona! Sense ronyons ho hauríem de discutir. Però ja entenc el que vols dir. Sobreviure, potser. Al menys hi ha cassos de malformacions on no s’acaba de formar.

  • Júlia

    12/05/2014 13:07

    Quanta raó que tens. L’estómac també és una bossa, i està estudiat en detall.
    Es pot viure sense braços ni cames, sense pits, sense clítoris, sense ronyons, sense estómac, sense pàncrees, sense llengua, sense penis (els homes)… Es coneix si una dona pot sobreviure sense vagina? O les infeccions la devorarien en qüestió d’hores?

  • Joan Codina

    12/05/2014 12:11

    Quan fas el símil clau-pany… Realment és quan he vist que sempre es parla de claus i que són de tot tipus, però l’obra d’enginyeria i el que és fascinant sempre és el pany.

  • Mirabilis

    12/05/2014 10:24

    Ahhh!!! M’encanta aquest article!!! Al menys hi has dedicat una estona a parlar de la gran desconeguda!!! Sembla que fa por parlar de la vagina, els seus líquids misteriosos (inclosa la sang!!), la seva musculatura i els seus òrgans de plaer. Jo no sé si és patriarcat o enveja pura.