Arxiu del dimecres, 14/05/2014

El coiot i el correcamins

dimecres, 14/05/2014

correcaminos_y_coyote.jpg Certament ens tenien enganyats. Malgrat que a la xarxa es troben informacions contradictòries i diverses, en general hi ha acord en que, malgrat el nom, de cap manera el correcamins (Geococcyx californianus) és més ràpid que el coiot (Canis latrans). La velocitat a la que s’ha observat un coiot corrent és de uns seixanta quilòmetres per hora. En canvi, un correcamins, amb prou feines passa dels trenta. Ah! I no fa bic-bic (mic-mic?)

Aleshores, com és que fallava sempre? Coiot! S’han acabat les excuses. Sàpigues que no acceptarem més fracassos.  Cruspeix-te aquell ocellot repel·lent d’una vegada!

De totes maneres, les aventures del coiot i del correcamins ens permeten reflexionar sobre algun concepte interessant. Per exemple, la vida del coiot és una demostració diària de la Llei de Murphy. No importa el parany que prepari, sempre surt malament. Si alguna cosa pot fallar, fallarà i de la pitjor manera possible.

Si el coiot tingués una mica de formació científica, segurament prepararia sistemes redundants, per si falla el primer tenir-ne més a punt. També faria assajos previs i dedicaria una estona a comprovar la qualitat del material que li envien. Pots confiar en els productes marca ACME, però no és bona idea fer-ho cegament. I ben mirat, després de tants anys de fracassos, potser ja és hora de canviar de proveïdor!

Una situació habitual de la sèrie és quan el coiot, en plena persecució del correcamins, va massa enllà i surt del camí per quedar flotant un metre més enllà del límit d’un penya segat. Es manté allà fins al moment que mira avall. Tant bon punt ho fa, comença la gran caiguda. Sembla que al món dels dibuixos animats, la gravetat actua només sota coneixement de causa. Potser caldria afegir un paràmetre a les equacions de Newton que tingués en compte aquest factor. O potser és tracta de gravetat quàntica, afectada per l’observador.

Però això ens pot fer reflexionar sobre la realitat mateixa de les coses. Existeixen encara que ningú les observi? La pregunta sembla una collonada, però ha generat intensos debats filosòfics i científics. Què és i què no és real?

El coiot també lluita contra una física endimoniada plena de paràboles capritxoses. Quan llença rocs, bombes, encluses o el que sigui, ajudat de grans catapultes, tant se val la velocitat inicial, la massa del projectil, la densitat de l’aire o la forma aerodinàmica que li doni. Tant se val el que llenci, seguirà una trajectòria que farà que el punt de caiguda sempre sigui just a sobre seu.

En un univers on la llei de Murphy es compleix i les de la física no, resulta comprensible que el pobre coiot tingui problemes. Però ja és hora que aprengui dels fracassos i comenci a intentar noves estratègies. Ja se sap: Si vols obtenir resultats diferents, deixa de fer sempre el mateix.