El coiot i el correcamins

correcaminos_y_coyote.jpg Certament ens tenien enganyats. Malgrat que a la xarxa es troben informacions contradictòries i diverses, en general hi ha acord en que, malgrat el nom, de cap manera el correcamins (Geococcyx californianus) és més ràpid que el coiot (Canis latrans). La velocitat a la que s’ha observat un coiot corrent és de uns seixanta quilòmetres per hora. En canvi, un correcamins, amb prou feines passa dels trenta. Ah! I no fa bic-bic (mic-mic?)

Aleshores, com és que fallava sempre? Coiot! S’han acabat les excuses. Sàpigues que no acceptarem més fracassos.  Cruspeix-te aquell ocellot repel·lent d’una vegada!

De totes maneres, les aventures del coiot i del correcamins ens permeten reflexionar sobre algun concepte interessant. Per exemple, la vida del coiot és una demostració diària de la Llei de Murphy. No importa el parany que prepari, sempre surt malament. Si alguna cosa pot fallar, fallarà i de la pitjor manera possible.

Si el coiot tingués una mica de formació científica, segurament prepararia sistemes redundants, per si falla el primer tenir-ne més a punt. També faria assajos previs i dedicaria una estona a comprovar la qualitat del material que li envien. Pots confiar en els productes marca ACME, però no és bona idea fer-ho cegament. I ben mirat, després de tants anys de fracassos, potser ja és hora de canviar de proveïdor!

Una situació habitual de la sèrie és quan el coiot, en plena persecució del correcamins, va massa enllà i surt del camí per quedar flotant un metre més enllà del límit d’un penya segat. Es manté allà fins al moment que mira avall. Tant bon punt ho fa, comença la gran caiguda. Sembla que al món dels dibuixos animats, la gravetat actua només sota coneixement de causa. Potser caldria afegir un paràmetre a les equacions de Newton que tingués en compte aquest factor. O potser és tracta de gravetat quàntica, afectada per l’observador.

Però això ens pot fer reflexionar sobre la realitat mateixa de les coses. Existeixen encara que ningú les observi? La pregunta sembla una collonada, però ha generat intensos debats filosòfics i científics. Què és i què no és real?

El coiot també lluita contra una física endimoniada plena de paràboles capritxoses. Quan llença rocs, bombes, encluses o el que sigui, ajudat de grans catapultes, tant se val la velocitat inicial, la massa del projectil, la densitat de l’aire o la forma aerodinàmica que li doni. Tant se val el que llenci, seguirà una trajectòria que farà que el punt de caiguda sempre sigui just a sobre seu.

En un univers on la llei de Murphy es compleix i les de la física no, resulta comprensible que el pobre coiot tingui problemes. Però ja és hora que aprengui dels fracassos i comenci a intentar noves estratègies. Ja se sap: Si vols obtenir resultats diferents, deixa de fer sempre el mateix.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    15/05/2014 0:40

    Carquinyol. Ai els creacionistes. Sempre fent les coses amb sistemes ad-hoc perque surti el que ells volen :-D

    Sinera. I amb ells ens hem divertit un munt.

    Pons. Jo també ho he sentit. Però crec que es un capítol fet per fans.

    Josep. Son lúcid? M’ho apunto! :-)
    (El coiot també és el meu preferit, pobre)

  • Josep Al-Aziz ||*|| (@josepalacid)

    14/05/2014 12:35

    I sobre l’article d’avui només voldria donar-vos el meu punt de vista. El coiot és el meu super-heroi preferit; m’explico:
    1. El seu alter ego és el propietari d’indústries ACME (si no, de què podria permetre’s el dispendi)
    2. És inassequible al cansament. No conec ningú amb la determinació que cal per intentar-ho un cop i un altre sense defallir.
    3. És indestructible. Només un super-heroi pot recuperar-se de la quantitat i intensitat dels atacs que pateix la seva integritat física.
    4. La seva capacitat d’empescar-se ginys i plans per assolir el seu objectiu requereix un coeficient intel·lectual que ja el voldria “superman”.
    L’únic punt en contra és que no sap volar. Però no és pot dir que no ho intenta….

  • Josep Al-Aziz ||*|| (@josepalacid)

    14/05/2014 12:25

    Llegeixo cadascun dels teus posts encara que no sigui un habitual dels comentaris.
    M’he atrevit a escriure avui per 2 motius que no tenen relació amb el que ens expliques:
    1. “no pares, sigue, sigue,….”
    2. Si acceptes peticions, m’encantaria conèixer la teva opinió sobre l’article del son lúcid que s’ha publicat recentment. Entre l’article de redacció i la complexitat tècnica de l’enllaç a l’estudi, trobo que em falta el tipus d’explicació que només tu saps fer.
    Gràcies un cop més.

  • Pons

    14/05/2014 10:59

    Hi ha una llegenda urbana (no se si es certa) que diu que en l’últim capítol el Coyot atrapa el correcamins i se’l menja, serà aquell l’únic capítol en el que es respecten les lleis de la física?

  • Sinera

    14/05/2014 9:54

    Se’ls poden perdonar les bajanades… aquests no fan mal a ningú… mic… mic…

  • Carquinyol

    14/05/2014 8:17

    El problema del coiot són els creacionistes, o sigui, els guionistes: els Grans Creadors del Disseny Intel·ligent (a vegades més i a vegades menys) del món on viu.