Arxiu del dijous, 15/05/2014

pólvora, nitrats i parafina

dijous, 15/05/2014

pistola.jpg Que passa quan dispares un arma de foc? Doncs depèn sobretot del tipus d’arma, però per les més habituals, com ara pistoles, revòlvers, escopetes o fusells, el més probable és que acabis tacat. A les pel·lícules, solen ser taques de sang, però si un fa servir armes de foc és per ferir a distància, de manera que les taques seran d’un altre tipus. El que et quedarà a la roba i a les mans seran restes de la pólvora feta servir per la munició.

Una bala surt disparada gràcies a l’energia generada per l’explosió de la pólvora que hi ha al cartutx. En la reacció química que hi ha implicada, que pot ser més o menys diferent en funció del tipus de pólvora, el que passa és que reaccionen carboni, sofre i nitrats de manera molt ràpida i alliberant molta energia. L’interessant és que els productes finals de la reacció són diferents tipus de carbonats, de sulfats i de nitrats (que són productes sòlids) junt amb altres gasosos com el monòxid de carboni, el metà, l’hidrogen, el nitrogen i altres. També apareixen restes de metalls provinents del projectil o del fulminant, com ara el plom, el bari o l’antimoni. Hi ha molta química implicada en un tret!

El cas és que al moment de disparar, aquestes restes també surten disparades al voltant de la detonació i arriben fins a un metre de distància. Això vol dir que bona part es dipositarà sobre la mà i la roba del qui ha disparat. I per les característiques físiques d’aquestes detonacions, l’escampall no serà homogeni sinó que trobarem uns grumolls característics repartits en una zona més o menys circular al voltant de l’arma emprada.

Tot això és el punt de partida de la proba de la parafina que fan els forenses per esbrinar si algú ha disparat un arma. Simplement es tracta de identificar la presència de restes de nitrats i de metalls que segueixin el patró de distribució particular de cada arma. Bàsicament es posen uns productes que reaccionin amb els nitrats i que els facin tornar de color, de manera que es puguin veure. El problema és que els productes químics que es fan servir són tòxics. Els pots posar sobre la roba, però no directament sobre la pell dels sospitosos. Per tant el que es fa és posar-hi parafina per fabricar un motllo de la mà que volem analitzar.

La gràcia de la parafina és que al estar calenta, fa que els porus s’obrin i que pugui penetrar una mica en tots els racons de la pell, de manera que al solidificar, les restes de pólvora que quedin amagades s’hi quedaran enganxades. Si algú es rentés les mans després de disparar, s’emportaria les restes superficials, però quedarien restes amagades dins els porus de la pell. Per descomptat, si el rentat es fes molt ben fet, la mà quedaria neta del tot i no es detectaria res.

En aquesta mena de motllo de parafina és on podem aplicar els reactius que donaran color als nitrats generats i es podrà veure si el sospitós efectivament va disparar un arma.

Naturalment, la prova de la parafina no és infal·lible i té les seves limitacions. De vegades es diu que el simple fet de fumar ja genera nitrits que també donarien positiu. El mateix passa si algú treballa amb fertilitzants o productes rics en nitrats. És cert, però cal tenir present que la manera com es dipositarien els residus és diferent, de manera que en principi s’hauria de poder discriminar contaminacions per altres motius de les restes deixades per un tret. També pot passar que s’hagi rentat les mans prou bé com per fer desaparèixer les restes. En això cal saber el temps passat des del tret fins que es va fer la prova. Com més temps, menys fiabilitat. En realitat, els falsos positius i negatius fan que la prova cada vegada es faci servir menys i es substitueixi per altres de més sofisticades.

Com tot, cal saber la informació que donen aquestes proves, i també la que no donen. La fiabilitat que tenen i les moltes possibles fonts d’error. A les sèries de detectius i policies, sembla que siguin proves infal·libles, però a la vida real les coses resulten menys exactes. Per això cal fer-la servir combinada amb altres de les moltes estratègies per esbrinar el que ha passat.