Arxiu del divendres, 16/05/2014

Codificar la memòria humana

divendres, 16/05/2014

matrix1.jpg DARPA busca nous mètodes per analitzar i descodificar senyals neuronals a fi d’entendre de quina manera l’estimulació neuronal es podria aplicar després d’una lesió cerebral per recuperar la memòria codificada. En última instància, és vol desenvolupar un prototip de dispositiu neuronal implantable que permeti la recuperació de la memòria en una població clínica humana.

Aquesta frase té tot l’aspecte de ciència ficció, però cada vegada és menys ficció. Al Departament de Defensa dels Estats Units tenen l’Agència d’Investigacions de Projectes Avançats de Defensa (DARPA), que es dedica a investigar noves (novíssimes) tecnologies que puguin aplicar a la defensa. La més coneguda de les seves criatures va ser ARPANET, la precursora d’Internet.

Doncs el que ara proposen fer és aconseguir un sistema per codificar la memòria, emmagatzemar-la en algun indret i poder restituir-la si cal. En cassos de soldats que pateixen ferides al cap, moltes vegades perden funcions que cal tornar a aprendre. Algunes de molt senzilles, com ara caminar o parlar. Seria fantàstic si aquest coneixement es pogués guardar en un ordinador i tornar-lo a implantar en cas de lesions. En un segon pas podries recuperar els records de la teva família, la teva infantesa o el que sigui que has perdut.

Però en realitat, això només seria un primer pas per guardar tota la teva memòria, els teus records i fins i tot la teva personalitat, codificada d’alguna manera en algun suport informàtic. El menys que pots pensar és que la perspectiva és inquietant. Després de tot, jo soc el meu cos? O soc sobretot la meva ment, els meus records i les meves memòries? Si tot això es pot guardar en un arxiu, la meva persona on serà?

En realitat no sabem com pot acabar. Igual que els primers que es van posar a connectar ordinadors en xarxa difícilment podrien imaginar que gràcies a allò que feien acabarien apareixent coses com Facebook, Twitter, SeriesYonkis, medicina en xarxa, Amazon, WoW, i milers i milers d’hores de porno on-line.

A Matrix podien aprendre a pilotar avions, a dominar arts marcials o a parlar qualsevol idioma implantant directament els codis neuronals. Si pots guardar records, també podràs guardar coneixements, de manera que potser ja no caldrà anar a classe per aprendre res. Només caldrà vigilar molt amb els virus informàtics i amb qui controla els records que emmagatzemis. Realment hi ha grapats de possibilitats que inquieten molt. El coneixement de com funciona el cervell el trobo fascinant, però les aplicacions que aquest coneixement pot tenir fan una mica d’angoixa.

Això per no parlar de les implicacions legals. Si un dia poden clonar un cos com el meu i també li podem implantar els meus records… qui serè jo legalment? L’original o la copia? La copia tindrà els mateixos records, de les mateixes experiències que jo, per tant, quina diferència hi haurà? I si ho implantem a un robot? O a un ordinador?

De moment tot està molt i molt verd, però el cas és que ja s’hi posen. Ja se sap que per fer un viatge de mil quilòmetres, cal començar per un primer pas. I sembla que estan per la feina, perquè ja no són especulacions sinó que ja han posat la sol·licitud de propostes i el finançament en ferm. Si voleu la proposta complerta, la podeu trobar aquí. Després ja es veurà fins on arriben però només el fet de que ja es plantegi resulta excitant i inquietant alhora. La veritat és que, si se’n surten, no puc ni imaginar els conflictes ètics que tindran les futures generacions ni els canvis socials que, de ben segur, comportaria.