Codificar la memòria humana

matrix1.jpg DARPA busca nous mètodes per analitzar i descodificar senyals neuronals a fi d’entendre de quina manera l’estimulació neuronal es podria aplicar després d’una lesió cerebral per recuperar la memòria codificada. En última instància, és vol desenvolupar un prototip de dispositiu neuronal implantable que permeti la recuperació de la memòria en una població clínica humana.

Aquesta frase té tot l’aspecte de ciència ficció, però cada vegada és menys ficció. Al Departament de Defensa dels Estats Units tenen l’Agència d’Investigacions de Projectes Avançats de Defensa (DARPA), que es dedica a investigar noves (novíssimes) tecnologies que puguin aplicar a la defensa. La més coneguda de les seves criatures va ser ARPANET, la precursora d’Internet.

Doncs el que ara proposen fer és aconseguir un sistema per codificar la memòria, emmagatzemar-la en algun indret i poder restituir-la si cal. En cassos de soldats que pateixen ferides al cap, moltes vegades perden funcions que cal tornar a aprendre. Algunes de molt senzilles, com ara caminar o parlar. Seria fantàstic si aquest coneixement es pogués guardar en un ordinador i tornar-lo a implantar en cas de lesions. En un segon pas podries recuperar els records de la teva família, la teva infantesa o el que sigui que has perdut.

Però en realitat, això només seria un primer pas per guardar tota la teva memòria, els teus records i fins i tot la teva personalitat, codificada d’alguna manera en algun suport informàtic. El menys que pots pensar és que la perspectiva és inquietant. Després de tot, jo soc el meu cos? O soc sobretot la meva ment, els meus records i les meves memòries? Si tot això es pot guardar en un arxiu, la meva persona on serà?

En realitat no sabem com pot acabar. Igual que els primers que es van posar a connectar ordinadors en xarxa difícilment podrien imaginar que gràcies a allò que feien acabarien apareixent coses com Facebook, Twitter, SeriesYonkis, medicina en xarxa, Amazon, WoW, i milers i milers d’hores de porno on-line.

A Matrix podien aprendre a pilotar avions, a dominar arts marcials o a parlar qualsevol idioma implantant directament els codis neuronals. Si pots guardar records, també podràs guardar coneixements, de manera que potser ja no caldrà anar a classe per aprendre res. Només caldrà vigilar molt amb els virus informàtics i amb qui controla els records que emmagatzemis. Realment hi ha grapats de possibilitats que inquieten molt. El coneixement de com funciona el cervell el trobo fascinant, però les aplicacions que aquest coneixement pot tenir fan una mica d’angoixa.

Això per no parlar de les implicacions legals. Si un dia poden clonar un cos com el meu i també li podem implantar els meus records… qui serè jo legalment? L’original o la copia? La copia tindrà els mateixos records, de les mateixes experiències que jo, per tant, quina diferència hi haurà? I si ho implantem a un robot? O a un ordinador?

De moment tot està molt i molt verd, però el cas és que ja s’hi posen. Ja se sap que per fer un viatge de mil quilòmetres, cal començar per un primer pas. I sembla que estan per la feina, perquè ja no són especulacions sinó que ja han posat la sol·licitud de propostes i el finançament en ferm. Si voleu la proposta complerta, la podeu trobar aquí. Després ja es veurà fins on arriben però només el fet de que ja es plantegi resulta excitant i inquietant alhora. La veritat és que, si se’n surten, no puc ni imaginar els conflictes ètics que tindran les futures generacions ni els canvis socials que, de ben segur, comportaria.

4 comentaris

  • Sinera

    16/05/2014 14:05

    Com dius “per fer mil quilòmetres s’ha de començar a fer un primer pas”. Però si el fan… en Sheldon estarà prou content… Probablement serà possible en un futur llunyà.

    També hi cap la possibilitat de que en un futur es conegui prou bé l’interfície cerebral per poder acoplar-hi xips amb coneixements o records amb els que les neurones puguin interactuar…

    Vinga un xip de mates de 1r de batxillerat… El d’anglès… Per què no? Tardarà potser moltíssim, però arribarà un dia o altre…

    En conya: Espero que siguis a temps de guardar els teus coneixements científics i me’ls puguis passar per si me’ls demana el meu nét…

  • tramuntaire

    16/05/2014 11:02

    Fot bastant de iuiu, això, per dir-ho en català correcte. Ara sé què vull guardar al meu ordinador i què deixo exclusivament a la meva memòria, però veig que potser aviat no tindré elecció. També pot ser curiós per comparar els nostres amanidíssims rècords amb l’estricta realitat.

    Daniel, si et clonen, l’altre serà la teva còpia exacta fins aquell moment i el teu germà bessó a partir de llavors. Mira, així potser podreu demanar més projectes, entre tots dos :)

  • Pons

    16/05/2014 9:21

    Els de DARPA no eren aquells que tenien una màquina per controlar el clima i provocar sunamis i terratremols? Crec que on ho vaig llegir no serien fonts gaire fiables xD
    Si al final es pot copiar tots els teus records, coneixements, personalitat, etc. Queda bastant clar que tindràs una còpia teva, per fi algú que m’entendrà! xD o no… Els cas es que els dos sereu tu. Pots sortir de festa amb els amics mentre deixes la teva còpia amb la dona. Hi havia una pel·lícula d’això.

  • JordiC

    16/05/2014 8:20

    Un viatge apassionant i molt, molt complex tant científicament com èticament. Se m’acut, a més, que, en aquesta direcció, s’hi amaga també la possibilitat d’aconseguir la “vida eterna” (via transplantaments “de cos” on introduïr la memòria ).