Arxiu del dilluns, 19/05/2014

Si croa como un pato… és un miracle!

dilluns, 19/05/2014

sac vocal.jpg La política (i especialment les campanyes electorals) és una font inesgotable d’anècdotes. Sobretot basades en les ximpleries que es deixen anar, els raonaments ridículs, les promeses impossibles, les falsedats manifestes i les ficades de pota més memorables. De veritat es sorprenen que la gent s’allunyi cada vegada més de la política? Considerant el nivell intel·lectual que mostren  els principals actors només pots pensar que són molt limitats o que es pensen que la població és molt limitada.

Però val la pena aprofitar-ho per treure-li punta a alguna curiositat. La que m’ha fet riure més va ser una afirmació del ministre d’exteriors, el senyor Margallo, quan va comprar la situació d’Ucraïna i la de Catalunya tot dient que  “Les aseguro que si croa como un pato y nada como un pato, es un pato“. No em ficaré en política, que aquí intento no fer-ho. Però no em resisteixo a fer-ho en el tema dels ànecs i el raucar (croar).

Per descomptat, el que destaca és el fet que els animals que rauquen no són els ànecs. Els ànecs grallen (graznan). Els que rauquen són les granotes.

El cas és que el sistema que tenen les granotes per raucar resulta ben curiós. El seu aparell fonador els permet emetre un característic soroll que serveix per cridar les femelles de manera que els puguin sentir a més d’un quilòmetre de distància. Amb els pulmons tan petits que tenen això resulta una notable proesa. Recordem que les granotes són animals amfibis, adaptats a respirar tant dins com fora de l’aigua.

Els pulmons els tenen no massa diferents a nosaltres. Bàsicament un parell de sacs plens de petites cavitats a l’interior per tal d’augmentar la superfície d’intercanvi de gasos. Hi ha, però, una diferència important cara a fer soroll. Les granotes no tenen diafragma, el múscul que separa el tòrax de l’abdomen i que nosaltres fem servir per respirar augmentant i disminuint la mida de la caixa toràcica com si fos una bomba. També és el múscul que ens permet cridar ja que al pressionar amb ell els pulmons aconseguim que l’aire surti amb més força.

Aleshores la pregunta és. Com s’ho fan les granotes per emetre tant soroll si gairebé no poden forçar l’aire a sortir dels pulmons? De fet, és que ni poden aspirar-lo. Se l’han d’empassar!

Doncs la clau està en una adaptació membranosa que tenen a la boca. Unes zones de pell més flexible que es pot dilatar com si fos un globus i que s’anomena sac vocal. Cada espècie de granota el té d’una forma característica i quan volen raucar el que fan es inflar aquests sacs vocals de manera que l’aire surti dels pulmons i passa per la faringe emetent una mica de soroll, però aquest soroll és amplificat al sac vocal que actua com si fos una espectacular caixa de ressonància.

Tot i que normalment els sacs vocals es poden veure a sota la boca o als costats, en algunes granotes sembla que s’infli el cos i no mostren el sac vocal. Simplement passa que el tenen intern i s’infla cap a dins del cos. I algunes no es limiten a fer-lo servir per fer soroll sinó que li han trobat altres funcions. En un exemple de feina ben repartida hi ha alguna espècie de granota en la que la femella pon els ous i el mascle sembla menjar-se’ls, però de fet els guarda dins els sacs vocals per incubar-los. Una enginyosa estratègia que sembla condemnada ja que de les dues espècies que ho fan, una ja s’ha extingit i l’altra va camí de fer-ho.

En tot cas, és evident que els aparells fonadors dels ànecs i de les granotes resulten marcadament diferents. De manera la frase correcta que hauria d’haver pronunciat el ministre potser hauria de ser: “Les aseguro que si croa como un pato… és un milagro!”.