El pes de les dades

rocks-in-balance.full_-300x199.jpg Ens posen sobre la taula dos estudis. En un cas s’avalua l’efecte d’un medicament sobre un grup de dotze pacients. En l’altre s’analitza el mateix medicament però en un milió dos-cents cinquanta sis mil set-cents quatre pacients. Quin considerem que és més fiable?

Doncs pel que sembla, fem cas del que doni el resultat que més ens interessi, naturalment!

I si algú demostra que el primer estudi el va fer algú que tenia interessos comercials en el tema? I que va modificar les dades perquè sortís allò que volia que sortís?

De nou, ignorarem tot això i seguirem mantenint el que ens interessi. Total, també podem suggerir que els de l’altre estudi potser també estan a sou de fosques corporacions. Tothom està disposat a creure que els que no afirmen el que m’interessa és perquè són dolents.

Aquesta setmana s’ha publicat un meta-anàlisi sobre la relació entre les vacunes i l’autisme. Un meta-anàlisi vol dir que han agrupat i processat estadísticament un grapat de treballs per aconseguir disposar del màxim de casos a avaluar. I els resultats són que no hi ha res que suggereixi que les vacunes estan relacionades amb l’autisme, ni tampoc el mercuri de les vacunes, ni el timerosal que li posaven ni res de tot això. Simplement no hi ha cap evidència de cap implicació.

Farà això que els qui anunciaven un infanticidi causat per les vacunes surtin a rectificar? M’hi jugo un peix a que no. Com a bons demagogs que acostumen a ser, ignoraran aquest (i altres) estudis que no els donen la raó i seguiran fent suggeriments velats basats en fets anecdòtics, en casos esporàdics i en fosques publicacions fetes per investigadors desconeguts i que no s’acostumen a poder reproduir.

Això sí. Ho faran amb una gràcia i un poder de convicció mediàtic envejable. Quina sort poder sortir a defensar les teves idees sense necessitat de dades sòlides i contrastades que les recolzin!

En realitat només és un clàssic conflicte entre raó i emocions. Hi ha qui juga a espantar al personal i no hi ha raonaments que puguin contra això. En aquest sentit resulta molt interessant un epíleg de l’article recent publicat. Malgrat que l’estudi conclou que no hi ha cap relació, l’autor afegeix una nota final on explica que: “Com epidemiòleg crec en les dades que es presenten en aquest meta-anàlisi. No obstant això, com a pare de tres fills puc entendre els temors associats amb les reaccions i els efectes de les vacunes...”

De vegades sembla que els científics o els metges no tinguin fills, no pateixin per la seva salut i no es puguin fer càrrec de les pors i l’angoixa que experimentem els pares cada vegada que emmalalteixen o que els administrem un tractament. En general no hem de deixar que els temors ens impedeixen fer allò que la raó ens diu que és el millor pels nostres fills, però una certa inquietud és comprensible. Si a sobre hi ha qui es posa a dir-te a cau d’orella que allò que fas no és correcte…

Puc entendre que, per bona fe o per falta d’informació, hi hagi qui intenti exagerar les pors. Ho entenc però intentaré argumentar en contra de les seves idees. Simplement crec que són errònies i crec que hi ha prou dades per defensar la meva opinió. Però també hi ha persones que aprofiten i fomenten aquestes pors només per interessos comercials o de simple protagonisme. Aquests més aviat em mereixen un cert menyspreu.

6 comentaris

  • Manel Ros

    23/05/2014 23:15

    La moda “antivacunes” em recorda molt a la moda “antitransgènics”, però no patiu, malgrat molts mitjans de comunicació alarmistes i populistes, els resultats s’acabaran imposant (i si no, pitjor per a ells!!)

  • Marc

    20/05/2014 14:48

    A mi em passa el mateix que a en Carquinyol: em sorprèn molt la dèria antivacunes que hi ha entre certs pares a les escoles.

    Sense anar més lluny, fa uns dies, en sortir de l’escola, vaig sentir un pare de P4 dir “Es que yo no creo en las vacunas”. Li anava a dir alguna cosa, però estava massa enrabiat. Com es pot dir “no creo en las vacunas”? Com es pot “creure” o no “creure”? De debò que pensen que és una qüestió de creences? És com dir “no crec en la llei de la gravitació universal”. Si és així ja podem plegar, et respondran allò de “tu creus en la ciència, jo no…” i d’aquí no sortirem.

    I efectivament, com comentes, Daniel, en general són pares amb formació superior i progressistes. No ho puc entendre, em supera… Però quan tens tots els problemes da salut coberts per un sistema sanitari d’alt nivell (amb tots els seus defectes, és clar), et pots permetre el luxe d’anar de guais i de modernitat mal entesa, que sembla que això de l’anticientifisme és cool (mentre ho puguis tuitejar amb el teu mòbil d’última generació, això sí…)

  • Daniel

    20/05/2014 9:28

    Carquinyol. És curiós com aquestes dèries apareixen en persones amb un cert nivell de coneixement i amb tendències més aviat progressistes. Això és una cosa que mai acabo d’entendre.

    Sinera. Sí. De vegades penso que em faig pesat amb el tema. Però si no fes surt a dir que el que diuen és incorrecte, permetem que l’obscurantisme faci camí i es posa en perill la salud de moltes criatures. I a més, coi que no es veritat el que diuen. I les mitges veritats i les mentides em treuen de polleguera (imagina que malament porto les campanyes electorals!)

    Pons. Ja veuràs com quan tinguis fills conviuràs amb totes les pors del món. Racionals i irracionals. És d’allò més humà. Simplement cal mantenir una mica el seny i la racionalitat.
    (Crec que tots els pares hem anat de nit a comprovar que el nadó encara respirava. Amb aquestes pors cal conviure)

  • Pons

    20/05/2014 9:22

    De moment que no tinc fills prefereixo fiar-me dels estudis fets amb un nombre adequat de mostres i sense interessos comercials al darrera. Espero que si mai en tinc, no em converteixi amb algú amb pors irracionals a tot…

  • Sinera

    20/05/2014 9:10

    No hauríem d’haver de lluitar contra molins de vent que remouen l’aire però que romanen ancorats per sempre al màstil de les seves idees inamovibles. No ens hem de sentir responsables d’ells -ni, quasi diria- dels seus fills.

    La majoria d’aquesta gent ha tingut estudis superiors, però els pot més l’autoestima mal entesa o l’orgull en contra de qui sigui. Així es reafirmen i se senten messies. Deixem que l’evolució faci el seu curs… i no ens preocupem per ells… No s’ho mereixen.

    I, ben mirat, els que se’ls creuen cegament o per la por que els fan tampoc haurien de merèixer gaire respecte per part dels científics… És un problema d’educació i avui en dia hi ha molts mitjans per aprendre… si prefereixen el sofà i la tele… no és el seu problema?

    O potser haurem de dir com alguns polítics: “a veure si avui en CONVENCEM alguns més”… que jo tradueixo lliurament per: “a veure si avui convencem a alguns imbècils més…”

    La propaganda s’ha inventat per convèncer les ovelles incapaces de pensar per si mateixes… Tant a la ciència com a la política com en les petites coses de la vida quotidiana…

    Fem el que puguem… i que els pastors i els gossos d’atura s’ocupin de les ovelles…

    No hi ha més ruc que aquell que no vol aprendre!

  • Carquinyol

    20/05/2014 8:07

    Ja ho vaig comentar un dia, aquest primer any d’escola m’ha sorprès negativament aquesta mena de dèria antivacunes i antimedicina occidental que hi ha entre certs pares.

    Evidentment estudis com el que comentes a aquesta gent no els importen gens.

    I de veritat hem preocupa que confiin més la salut dels seus fills ens productes homeopàtics de dubtosa utilitat que en altres amb estudis amb pros i contres al darrera.