Arxiu del dijous, 22/05/2014

La NASA i la procrastinació

dijous, 22/05/2014

Horizon.jpg Això de procrastinar, de deixar les coses pel final, no s’ha de fer, però ens passa una mica a tots. I es veu que els xicots de la NASA no són una excepció. Després ja se sap: tot son presses i nervis. La llauna és que el problema ha sorgit amb la meva sonda espacial preferida. La New Horizons, que ja s’apropa al seu destí final: el poc conegut Plutó.

En realitat, el problema està en que Plutó NO és el destí final. La missió tenia dues parts. La primera, i més coneguda, és passar pel costat de Plutó i els seus satèl·lits i obtenir tota la informació possible. Però si mirem el nom oficial veiem que és diu “Missió Plutó-Cinturó de Kuiper”, i el detall és important perquè, a més de Plutó, la nau ha de seguir el seu camí endinsant-se en el cinturó de Kuiper i explorar algun dels objectes que en formen part.

Però mira per on, encara no han decidit quin objecte ha d’explorar. I cal decidir-ho aviat perquè en els viatges espacials no pots aturar-te i girar cua quan et convingui. La nau és com un projectil encarat en direcció a Plutó. Quan passi pel seu costat, podrà aprofitar el camp gravitatori del planeta i la mica de combustible que li queda, per ajustar lleugerament la trajectòria de manera que quedi apuntant en direcció al seu següent objectiu, on hauria d’arribar dos o tres anys després.

Però cal tenir un objectiu. I, encara que sembli increïble, ara com ara no saben on enviar-la.

Tampoc era fàcil triar. Més que res, perquè del cinturó de Kuiper en sabem relativament poca cosa. És una regió de l’espai, més enllà de Neptú, on hi orbiten objectes de diferents mides. Alguns de similars a Plutó (els anomenen plutins) i uns altres més allunyats que s’anomenen cubewans. Un nom estrany derivat del primer que van descobrir i que tenia les sigles QB1 (en anglès es pronunciaria kiu-bi-uan). A més, n’hi ha grapats de més petits. Probablement fets de gel i altres materials.

D’objectes del cinturó de Kuiper en tenim identificats uns 800, però el cinturó és immens, i les trajectòries possibles per la New Horizons són molt limitades. Han de ser objectes que estiguin més o menys en la línia de la seva trajectòria i de moment no n’hem trobat cap d’interessant.

Els de la NASA comptaven amb enfocar telescopis en direcció a la zona d’interès a partir de l’any 2011. Fer-ho abans no era gaire útil ja que cal trobar objectes que estiguin en la trajectòria de la sonda dels anys 2017 al 2018. Si els busquéssim deu anys abans, encara estarien molt lluny i la zona a buscar seria massa gran.

Però la exploració no ha donat els fruits esperats. Primer perquè, en estar a prop del pla de la galàxia, la llum del fons fa difícil trobar objectes tan petits i tan llunyans. Després perquè ha resultat que al cinturó de Kuiper hi ha menys objectes dels que es preveia fa uns anys, quan es va dissenyar la missió. I finalment per mala sort. Els dies que tenien adjudicades hores d’observació amb els telescopis de la Terra va resultar que han tingut cels ennuvolats amb massa freqüència, de manera que el temps efectiu d’observació s’ha reduït més de l’esperat. En realitat si que hi ha identificats alguns possibles destins, però estan massa llunyans per la mena de missió prevista. Només servirien si al final no trobessin cap destí interessant.

Tot plegat també ens recorda que el temps d’observació amb els telescopis és escàs. Els astrònoms han de fer les reserves amb molt temps d’anticipació i creuar els dits perquè uns núvols no t’arruïnin la feina.

Ara han demanat dedicar unes quantes hores d’observació amb el telescopi espacial Hubble. Amb ell potser es podrà trobar finalment l’objectiu triat per la segona part de la missió New Horizons. Creuem els dits i confiem que aviat el trobin. Encara hi ha temps, però aquest s’està escolant molt de pressa.