La NASA i la procrastinació

Horizon.jpg Això de procrastinar, de deixar les coses pel final, no s’ha de fer, però ens passa una mica a tots. I es veu que els xicots de la NASA no són una excepció. Després ja se sap: tot son presses i nervis. La llauna és que el problema ha sorgit amb la meva sonda espacial preferida. La New Horizons, que ja s’apropa al seu destí final: el poc conegut Plutó.

En realitat, el problema està en que Plutó NO és el destí final. La missió tenia dues parts. La primera, i més coneguda, és passar pel costat de Plutó i els seus satèl·lits i obtenir tota la informació possible. Però si mirem el nom oficial veiem que és diu “Missió Plutó-Cinturó de Kuiper”, i el detall és important perquè, a més de Plutó, la nau ha de seguir el seu camí endinsant-se en el cinturó de Kuiper i explorar algun dels objectes que en formen part.

Però mira per on, encara no han decidit quin objecte ha d’explorar. I cal decidir-ho aviat perquè en els viatges espacials no pots aturar-te i girar cua quan et convingui. La nau és com un projectil encarat en direcció a Plutó. Quan passi pel seu costat, podrà aprofitar el camp gravitatori del planeta i la mica de combustible que li queda, per ajustar lleugerament la trajectòria de manera que quedi apuntant en direcció al seu següent objectiu, on hauria d’arribar dos o tres anys després.

Però cal tenir un objectiu. I, encara que sembli increïble, ara com ara no saben on enviar-la.

Tampoc era fàcil triar. Més que res, perquè del cinturó de Kuiper en sabem relativament poca cosa. És una regió de l’espai, més enllà de Neptú, on hi orbiten objectes de diferents mides. Alguns de similars a Plutó (els anomenen plutins) i uns altres més allunyats que s’anomenen cubewans. Un nom estrany derivat del primer que van descobrir i que tenia les sigles QB1 (en anglès es pronunciaria kiu-bi-uan). A més, n’hi ha grapats de més petits. Probablement fets de gel i altres materials.

D’objectes del cinturó de Kuiper en tenim identificats uns 800, però el cinturó és immens, i les trajectòries possibles per la New Horizons són molt limitades. Han de ser objectes que estiguin més o menys en la línia de la seva trajectòria i de moment no n’hem trobat cap d’interessant.

Els de la NASA comptaven amb enfocar telescopis en direcció a la zona d’interès a partir de l’any 2011. Fer-ho abans no era gaire útil ja que cal trobar objectes que estiguin en la trajectòria de la sonda dels anys 2017 al 2018. Si els busquéssim deu anys abans, encara estarien molt lluny i la zona a buscar seria massa gran.

Però la exploració no ha donat els fruits esperats. Primer perquè, en estar a prop del pla de la galàxia, la llum del fons fa difícil trobar objectes tan petits i tan llunyans. Després perquè ha resultat que al cinturó de Kuiper hi ha menys objectes dels que es preveia fa uns anys, quan es va dissenyar la missió. I finalment per mala sort. Els dies que tenien adjudicades hores d’observació amb els telescopis de la Terra va resultar que han tingut cels ennuvolats amb massa freqüència, de manera que el temps efectiu d’observació s’ha reduït més de l’esperat. En realitat si que hi ha identificats alguns possibles destins, però estan massa llunyans per la mena de missió prevista. Només servirien si al final no trobessin cap destí interessant.

Tot plegat també ens recorda que el temps d’observació amb els telescopis és escàs. Els astrònoms han de fer les reserves amb molt temps d’anticipació i creuar els dits perquè uns núvols no t’arruïnin la feina.

Ara han demanat dedicar unes quantes hores d’observació amb el telescopi espacial Hubble. Amb ell potser es podrà trobar finalment l’objectiu triat per la segona part de la missió New Horizons. Creuem els dits i confiem que aviat el trobin. Encara hi ha temps, però aquest s’està escolant molt de pressa.

6 comentaris

  • Sinera

    22/05/2014 11:57

    Mira per on, Dani! Uns Aves menys i podríem haver estat capdavanters en l’exploració de l’espai… Igual la despesa innecessària ens hauria donat per un grapat de Hubbles i en sabríem més del cinturó de Kuiper aquest…!

    Però és clar, sense tants AVEs… els nostres viatges serien més lents… Aviat enllaçaran amb un AVE l’aeroport de Castelló i el de Ciutat Real… Res… Uns quatre Hubbles de res…

  • Daniel

    22/05/2014 10:13

    Sinera. El Hubble va costar uns 2500 milions de dolars. Més o menys la meitat que el que costa l’AVE Madrid Extremadura. La recerca espacial tampoc surt comparativament tan cara.

  • Daniel

    22/05/2014 10:09

    Carquinyol. Home! Confiem en que algun planetet nan dels que hi ha per allà es creui en el seu camí. però millor que s’afanyin a buscar-ho!

    Poncs. he he. Siguem optimistes. Son prou grans com per discutir si son planetes o no (mida Plutó o similar) i tenen informació sobre l’origen del sistema solar ja que deuen ser restes del material amb que es va formar. Les dades espectrogràfiques d’alguns d’ells indiquen la presencia de material orgànic com en els cometes. De manera que amb una mica de sort sí que trobarem coses interessants.
    A mi, el que més gràcia em fa, però és el final sobtat del cinturó de Kuiper. Com si “alguna cosa” netegés l’extrem exterior. però això ja serà tema per altres missions

  • Sinera

    22/05/2014 10:09

    I si es gastessin peles en posar un quants Hubbles? Igual aquí ho sabríem fer… multiplicar-los com els Aves a Espanya… Et queda un endeudament de colló de mico però tindríem molt més per admirar i descobrir…

    Desconec el preu d’un Hubble… però em pregunto si valdrà més que un submarí nuclear o que una guerra a l’Irak, Afganistan, … Valdrà més que una sola vida humana perduda en aquestes o d’altres guerres estúpides?

    Anem malament, Dani… Molt malament…

  • Pons

    22/05/2014 10:04

    Siguem sincerts, vols dir que algun d’aquells troços de roca i gel pot ser interessant? Una cosa es un planeta fet i dret, però allò…. no se jo…

  • Carquinyol

    22/05/2014 8:15

    També ha de ser frustant enviar una nau allà a la quinta forca i que quan arribi no hagi res que t’interessi mirar !!

    Bé, que sí, que suposo que observal algun dels cossos ja serà una font de dades impagable, però clar, que no hagi res que de debò et cridi ha de fotre…