Arxiu del divendres, 23/05/2014

Les pastanagues, els seus colors i la independència… d’Holanda.

divendres, 23/05/2014

pastanagues.jpgPer quin motiu les pastanagues (Daucus carota) tenen el seu característic color taronja? Doncs l’explicació bioquímica és que són molt riques en beta-carotè. Aquesta molècula és el precursor de la vitamina A i resulta que té un intens color ataronjat. Però la cosa és posa més interessant quan descobrim que originàriament les pastanagues eren de molts altres colors. Blanques, porpres, grogues… fins i tot negres.

Es diu que la pastanaga taronja es va originar al segle XVII a holanda. Per honorar Guillem I d’Orange-Nassau (Guillem el taciturn), que havia liderat la lluita contra el regne d’Espanya per la independència d’Holanda. Com que en Guillem era de la casa d’Orange, van fer creuaments de pastanagues fins que en van aconseguir unes de color taronja en el seu honor. Aquelles pastanagues van caure en gràcia, es van fer cada vegada més populars i ara són les que consumim habitualment.

S’ha de reconèixer que la història té la seva gràcia, però quasi segur que és falsa. Més que res perquè pastanagues de color taronja ja n’hi havia molt abans. Fins i tot hi ha algun manuscrit bizantí del segle VI on ja apareix alguna pastanaga taronja. El que deurien fer els agricultors holandesos del segle XVII deuria ser seleccionar i fixar varietats taronges de pastanagues que ja existien. Després, algú va ajustar els fets perquè encaixessin en una història bonica.  Res de nou, de fet.

En realitat, les pastanagues es coneixen des de fa milers d’anys i sabem que els grecs i els romans ja les aprofitaven. En el cas dels egipcis hi ha dubtes, ja que no l’esmenten directament, tot i que hi ha algunes referències en papirs a plantes que podrien ser pastanagues. En aquells temps es feien servir les fulles i no per menjar sinó com a plantes medicinals. No va ser fins passats uns segles que es van anar seleccionant plantes que tinguessin el bulb cada vegada més gros i nutritiu.

Amb la domesticació de les pastanagues es van anar triant de molts colors diferents en funció  del contingut i tipus de carotens que acumulessin. No era massa complicat ja que hi ha moltes varietats de pastanaga silvestre, que és originaria de l’Irak, i a partir d’allà es van anar triant diferents tipus amb diferents colors que es van escampar i especialitzar. Pastanagues porpres per Afganistan, vermelles per la Xina, blanques i grogues per la mediterrània…

Ara s’intenta recuperar diferents tipus de pastanaga amb un èxit discret. Tot i que nutritivament potser tampoc hi ha tantes diferències, la gent està acostumada a les de color taronja i costa canviar. Però de fet només caldria que algú s’empesqués que les de color… diguem lila amb ratlles taronges, són molt bones perquè son riques en vitamines, en minerals i, per descomptat en antioxidants. I excel·lents per curar el càncer, l’Alzheimer i la calvície. Res que no diguin ja de les altres, però ja se sap que l’important per vendre un producte és caure en gràcia.

La veritat és que em faria gràcia tastar aquests tipus de pastanagues. per poder comparar textures i graus de dolçor. Després de tot, les pastanagues són una de les verdures preferides. Fins i tot amb els nens resulta relativament fàcil aconseguir que mengin pastanagues. I el pastis de pastanaga és una delícia!