Les pastanagues, els seus colors i la independència… d’Holanda.

pastanagues.jpgPer quin motiu les pastanagues (Daucus carota) tenen el seu característic color taronja? Doncs l’explicació bioquímica és que són molt riques en beta-carotè. Aquesta molècula és el precursor de la vitamina A i resulta que té un intens color ataronjat. Però la cosa és posa més interessant quan descobrim que originàriament les pastanagues eren de molts altres colors. Blanques, porpres, grogues… fins i tot negres.

Es diu que la pastanaga taronja es va originar al segle XVII a holanda. Per honorar Guillem I d’Orange-Nassau (Guillem el taciturn), que havia liderat la lluita contra el regne d’Espanya per la independència d’Holanda. Com que en Guillem era de la casa d’Orange, van fer creuaments de pastanagues fins que en van aconseguir unes de color taronja en el seu honor. Aquelles pastanagues van caure en gràcia, es van fer cada vegada més populars i ara són les que consumim habitualment.

S’ha de reconèixer que la història té la seva gràcia, però quasi segur que és falsa. Més que res perquè pastanagues de color taronja ja n’hi havia molt abans. Fins i tot hi ha algun manuscrit bizantí del segle VI on ja apareix alguna pastanaga taronja. El que deurien fer els agricultors holandesos del segle XVII deuria ser seleccionar i fixar varietats taronges de pastanagues que ja existien. Després, algú va ajustar els fets perquè encaixessin en una història bonica.  Res de nou, de fet.

En realitat, les pastanagues es coneixen des de fa milers d’anys i sabem que els grecs i els romans ja les aprofitaven. En el cas dels egipcis hi ha dubtes, ja que no l’esmenten directament, tot i que hi ha algunes referències en papirs a plantes que podrien ser pastanagues. En aquells temps es feien servir les fulles i no per menjar sinó com a plantes medicinals. No va ser fins passats uns segles que es van anar seleccionant plantes que tinguessin el bulb cada vegada més gros i nutritiu.

Amb la domesticació de les pastanagues es van anar triant de molts colors diferents en funció  del contingut i tipus de carotens que acumulessin. No era massa complicat ja que hi ha moltes varietats de pastanaga silvestre, que és originaria de l’Irak, i a partir d’allà es van anar triant diferents tipus amb diferents colors que es van escampar i especialitzar. Pastanagues porpres per Afganistan, vermelles per la Xina, blanques i grogues per la mediterrània…

Ara s’intenta recuperar diferents tipus de pastanaga amb un èxit discret. Tot i que nutritivament potser tampoc hi ha tantes diferències, la gent està acostumada a les de color taronja i costa canviar. Però de fet només caldria que algú s’empesqués que les de color… diguem lila amb ratlles taronges, són molt bones perquè son riques en vitamines, en minerals i, per descomptat en antioxidants. I excel·lents per curar el càncer, l’Alzheimer i la calvície. Res que no diguin ja de les altres, però ja se sap que l’important per vendre un producte és caure en gràcia.

La veritat és que em faria gràcia tastar aquests tipus de pastanagues. per poder comparar textures i graus de dolçor. Després de tot, les pastanagues són una de les verdures preferides. Fins i tot amb els nens resulta relativament fàcil aconseguir que mengin pastanagues. I el pastis de pastanaga és una delícia!

6 comentaris

  • maria rafols

    14/01/2016 19:30

    m’ha agradat molt aquesta web la comentare en tota la classe.
    Està exactament tot el que el meu grup busquem sobre aquesta verdura!!

  • Daniel Closa

    30/05/2014 7:43

    En realitat el color és un efecte secundari. El que fan és acumular productes nutritius per la planta. Cada vegetal emmagatzema diferents combinacions de productes, i si aquests tenen color (com els carotenoids de les pastanagues) doncs el resultat final és acolorit.però el color en si no té cap finalitat.

  • Josep Maria

    30/05/2014 7:31

    El que no he entès mai és per què una part de la planta que és sota terra ha de tenir cap color. Quina utilitat té si no la veu ningú? O és que les primitives pastanagues (o remolatxes) eren incolores i els humans hem acabat “creant-les” de color per estètica?

  • Pons

    23/05/2014 14:03

    Jo soc molt fan (al hivern i tardor es clar) del puré de pastanaga, i altres verduretes, però el que li poso més es pastanaga. Haig de reconèixer que si no fos taronja perdria una petita part de la gràcia.

    PD: Recordo un capítol de Scrubs on un pacient es tornava taronja justament per prendre masses sucs de pastanaga. Em va fer gràcia especialment perquè feien una mica d’homenatge a House, el metge es feia mal a la cama i caminava amb bastó igual que el dr House xD

  • Carquinyol

    23/05/2014 8:18

    Umm… pastanagues… costa imaginar-me a Bugs Bunny dient “que hay de nuevo, doc?” amb una pastanaga negra, la eritat !

  • Sinera

    23/05/2014 8:02

    Quan ens posen la pastenaga al davant i ens la venen bé… quasi sempre hi caiem amb les quatre potes. No n’aprenem.