El salt de les mantes

En ocasions, les xarxes permeten trobar petites joies que t’obren la porta a un món desconegut. A mi m’ha passat amb un vídeo on podem veure una mola de mantes (Mobula mobular), que d’entrada havia confós amb mantes gegants gegants (Manta birostris), i que en tot cas m’ha tingut bocabadat durant els dos minuts que dura. En primer lloc per la immensa quantitat d’exemplars que van plegats. Per algun motiu m’imaginava que les mantes eren animals més aviat solitaris. En realitat m’estava fent un embolic entre diferents espècies de mantes. Les gegants (o manta-raïes) sí que són solitàries.

I l’altre fet sorprenent són els salts que fan. La manera com mouen les aletes potser per mirar de mantenir-se uns instants més a l’aire o potser simplement per seguir amb el moviment que fan sota l’aigua. En tot cas, veure aquests magnífics animals saltant per sobre les onades resulta fascinant.

Aleshores busco una mica d’informació i descobreixo que es tracta d’uns animals força desconeguts. En el cas de les mantes gegants gairebé no en sabem res. Ignorem fins a quina fondària poden nedar, ignorem quants anys poden arribar a viure i fins i tot ignorem quantes n’hi ha repartides pels oceans, de manera que també ignorem si és una espècie amenaçada o no. A base d’especulacions l’han catalogat com “quasi amenaçada”, però és una classificació no excessivament fiable.

Les mantes pertanyen a la classe dels condrictis, que són els peixos cartilaginosos i, a l’igual que els taurons, el seu esquelet està fet per cartílag. Tenen una cua llarga, que a diferència d’altres espècies de rajades, en  aquest cas no és verinosa i sobretot destaquen per les seves aletes al llarg del cos. Les del gènere Modula poden arribar als 5 metres d’amplada, lluny dels quasi 9 metres de les mantes gegants.

Però el que m’ha semblat més interessant és que, de fet, no sabem perquè salten. Igual que passa amb les balenes, admirem els seus salts, però n’ignorem el motiu. De fet, adjudiquem les mateixes raons a les balenes i a les mantes (cosa que tractant-se d’un mamífer i un condricti sembla poc probable). S’especula sobre si és un sistema de comunicació aprofitant l’impacte de la reentrada a l’aigua per enviar-se senyals sonors. També hi ha qui creu que serveix per alliberar-se de paràsits que puguin tenir per la pell i als que els sentaria malament sortir a fora l’aigua. Per descomptat hi ha la possibilitat que sigui un ritual d’aparellament. Sempre que els animals fan coses estranyes cal considerar que el sexe estigui per mig.

I finalment, potser només ho fan per jugar. Perquè els agrada. O per curiositat. Qui sap si tenen ganes de veure que hi ha més enllà del sostre blau que tenen sempre al damunt! O potser la planxada en caure els fa pessigolles o els fa fregues. Els salts podrien ser un equivalent a gratar-se la panxa!

Moltes especulacions però poques dades. Resulta una mica sorprenent, tractant-se d’uns animals tan fantàstics. Un bon recordatori de la colossal ignorància que encara tenim sobre tantes coses que passen als mars.

7 comentaris

  • Daniel Closa

    26/05/2014 23:05

    Doncs aquestes no ho se. La manta gegant sí que porta rèmores igual que els taurons.
    http://www.arkive.org/giant-manta-ray/manta-birostris/video-00.html

  • Laia

    26/05/2014 23:00

    Que xulo! Ai, la Bio marina… que bonica i que inexplorada encara!

    Per cert, això de treure’s els paràsits… M’ha semblat estrany. Si són propers als taurons també pot ser que tinguin peixos de l’estil rèmora que els desparasitin no? Seria xulo veure-ho!

    De tota manera, que saltin i que tants exemplars viatgin junts… Preciós, realment preciós. I en directe encara més impressionant segur,

  • Daniel Closa

    26/05/2014 19:30

    Carquinyol. Si l’hereu segueix els passos d’en Cousteau, deixa’l fer! Només intenta que sigui tant bo com el mateix Cousteau :-)

    Sinera: Les del vídeo no passen dels dos o tres metres, però les gegants han de ser una passada!

    Mirabilis. Ai! Quantes ximpleries es fan en nom del sexe. A tots els gèneres d’animals.

    Pons. També era una rajada, però d’una altra espècie. En anglès li diuen stingray,

  • Pons

    26/05/2014 19:20

    Un bitxo d’aquests no va ser el que es va carregar el caçador de cocodrils?

    PD: copio en Mirabilis i ressalto la mateixa frase, segurament la podré aplicar al sortir de nit durant un cap de setmana xD

  • Mirabilis

    26/05/2014 12:15

    “Sempre que els animals fan coses estranyes cal considerar que el sexe estigui per mig.” Gran frase i molt encertada!!

  • Sinera

    26/05/2014 10:48

    Molt macos els salts que fan! Si van practicant igual aprenen a volar… Ha de ser tot un espectacle veure una manta de 9 metres en viu! No sabia que n’hi haguessin de tan grans.

  • Carquinyol

    26/05/2014 8:10

    Ara que el xiquet de casa s’ha fet un Cousteau en miniatura i li encanten els animals del mar he començat a notar això que comentes, que de certs animals es saben ben poques coses.

    Animals que no sabia ni que existien (falses orques, catxalots pigmeos, …) i de les quals es saben ben poques coses.

    Realment ens queda molt per investigar encara als nostres mars.. si no ens els carreguem abans !