Assaigs clínics; llums i ombres.

golden-pill.jpg En la lluita de la humanitat contra les malalties, els medicaments són les principals armes que podem fer servir. Inicialment eren productes obtinguts de la natura. Plantes medicinals, parts d’animals amb suposades o reals propietats terapèutiques es feien servir en totes les cultures. El problema és que la natura tant ofereix remeis com verins. Encara pitjor, gairebé sempre el mateix producte pot ser un remei o un verí segons les quantitats, la manera de preparar-ho o l’estat del pacient.

Això va causar moltes víctimes al llarg del temps, però mica a mica hem anat aprenent a fer millors medicaments, més efectius i amb menys efectes secundaris i també ens les hem empescat per trobar la manera de fer-los cada vegada més segurs. Per això primer es fa recerca en cultius cel·lulars, després es fa en animals d’experimentació i ara també en models bioinformàtics. Però abans o després toca fer-ho en persones. I en aquest punt sempre hi ha un risc.

Per això es van inventar els assaigs clínics. Els estudis que es fan administrant nous medicaments, primer a un grup petit de persones (normalment homes) sanes. Es tracta de detectar si hi ha algun efecte inesperat o alguna toxicitat imprevista. Tot seguit es prova en un grup reduït de pacients. Aquí s’intenta ajustar les dosis efectives i l’eficàcia real per tractar la malaltia. I si supera aquestes etapes, es fa un assaig amb molts més pacients, en les condicions normals d’ús i comparant-lo amb els medicaments que ja existeixen i també comparant amb placebos. Finalment, els pocs medicaments que superen totes les etapes segueixen sota control quan surten al mercat. És la fase de farmacovigilància per si encara se’ns hagués escapat algun efecte no desitjat.

Tot plegat és llarg, car i complex. Però no tenim cap altre sistema millor. Amb aquesta estratègia s’han avaluat la majoria de fàrmacs que tenim i cada dia s’intenta trobar fàrmacs nous i optimitzar la manera de prendre els coneguts. Si mireu les webs de hospitals i centres de recerca descobrireu quins estudis es fan i amb quins objectius. És força interessant, encara que només sigui per recordar que la lluita contra les malalties la seguim mantenint amb tota la intensitat.

Però resulta més complicat esbrinar que passa amb els assaigs clínics fets per les grans farmacèutiques. Quan el fàrmac funciona, tot és molt fàcil i ho anuncien amb grans titulars. Però si la cosa no surt com s’esperava, hi ha molts assaigs que queden a l’ombra. És comprensible ja que les empreses busquen publicitat positiva i eviten tant com poden la negativa. Segur que els fabricants de cotxes dissenyen molts models que no funcionen i no ho anuncien als quatre vents.

Però en temes de salut, i en ciència en general, els resultats negatius són tan importants com els positius. Si un medicament no funciona o té una toxicitat inesperada, ens cal saber-ho. Així ens estalviarem esforços inútils o no repetirem estudis que ja s’han fet i en els que no hauríem de perdre el temps. Altres vegades el que passa és que apareix un resultat inesperat. Si és bo, el laboratori pot triar guardar-s’ho per ells. Potser per evitar que un fàrmac nou espatlli el mercat que tenen amb el fàrmac vell. O potser per ocultar una complicació inesperada amb el nou producte. O potser… De motius en poden tenir molts i el raonament que fan és que si ells paguen l’estudi, les dades són seves i en fan el que volen. El mateix raonament que faria un fabricant de canonades d’aigua o de pasta de dents.

Els temes legals, econòmics i socials, sempre són complexos. En tot cas, si l’estudi s’ha fet amb part de finançament públic és més clar que han de publicar tots els resultats obtinguts, sense excuses. Una cosa que no sempre es fa. O que es fa en part i només publiquen, per exemple, els resultats que volien obtenir. Si el fàrmac és segur o si cura la malaltia que pretenien. Però si apareix un efecte nou i inesperat, fàcilment quedarà amagat.

En tot cas, parlem de salut, de persones, de pacients que s’han ofert voluntàries per participar en assaigs clínics amb intenció de millorar l’estat de la medicina i no els guanys de la farmacèutica, de metges que receptaran un medicament del que potser no tenen tota la informació. Per això es pot exigir que es facin públics tots els resultats de tots els estudis. Ara ja hi ha campanyes demanant-ho i algunes farmacèutiques comencen a moure fitxa. Són grans empreses i com totes, la distància entre el que es diu i el que es fa pot ser considerable, però quedar etiquetada com la empresa que oculta dades segurament no els interessa, de manera que aquestes campanyes encara tenen possibilitats d’èxit.

Així, si podem disposar de tota la informació, segurament les coses milloraran més ràpidament en el camp de la salut i del coneixement.

4 comentaris

  • Daniel

    29/05/2014 9:05

    Carquinyol. No, es clar. No es fa en cap camp d’activitat humana. Però en temes de salut, hi ha matisos que són importants.

    Marcos. Si. La qüestió és si es fan públics tots els resultats. No només els que es volien trobar. Les troballes inesperades moltes vegades són més interessants que la idea original i massa vegades no surten a la llum.

    Pons. Uf. Aquest és un dels grans problemes. En ratolins curem molts càncers que ens humans encara se’ns resisteixen. En la recerca tenim eines que són bones, però que no són perfectes ni molt menys.

  • Pons

    29/05/2014 8:50

    Puc donar fe que es un procés lent això de testejar un medicament, sense anar més lluny ja fa anys i panys que les rates ja no son diabètiques (tipus 1 per la part que em toca), i en canvi els humans aquí esperant…

  • Marcos

    29/05/2014 8:47

    De fet, la informacio sobre els assajos que es fan ja es llargament coneguda. Al web http://www.clinicaltrials.gov (web publica del NIH) es poden buscar els assajos clinics que s’estan fent arreu. A mes, en molts casos, es poden consultar tambe els resultats.

    Salutacions!

  • Carquinyol

    29/05/2014 8:16

    En tots els camps la informació és poder, i lamentablement no es comparteix de forma altruista pensant en el bé comú.