Arxiu del dilluns, 2/06/2014

Assassins d’ocells, o potser no tant.

dilluns, 2/06/2014

Ruta del cister 026.JPG Vivim en un món híper-connectat i ens arriba una quantitat tremenda d’informació que, simplement, no podem processar com cal. Això fa que ens limitem als titulars, a les piulades breus del twitter o a un resum on es perden tots els matisos. A sobre, quan tenim una idea inicial, costa molt modular o canviar la opinió. Per descomptat, amb un simple titular no hi ha manera. Per això, quan una idea s’imposa, ens sorprèn descobrir que potser no és exactament com semblava.

Quan es van començar a instal·lar parcs eòlics, tot semblava genial. Una energia neta i no contaminant, que permetia disminuir la dependència d’altres fonts més problemàtiques. De seguida, però, van sortir alguns problemes. Els aerogeneradors eren lletjos i ningú els volia prop de casa seva. Però un altre factor va generar una certa inquietud. El gran nombre d’ocells que morien en xocar contra les aspes d’aquells molins.

On pensàvem que hi havia una font d’energia neta, també s’hi amagava un perill per la fauna de la zona. Una idea sovint acompanyada d’imatges d’ocells morts al peu dels molins de vent i de dades impactants: cada any moren als Estats Units prop d’un quart de milió d’ocells per culpa de les turbines eòliques! A tot el món són uns quants milions d’ocells. Poca broma!

Aleshores que fem? Sistemes anti-ocells? Prohibim els parcs eòlics?

El problema és que les xifres grans ens fan perdre la perspectiva. Tants ocells morts per turbines ens sembla una barbaritat, però cal comparar amb altres causes de mort d’ocells. No les naturals sinó les causades pels humans. I aleshores tot es relativitza.

Per exemple, per impactes amb els parabrises dels cotxes moren cada any uns seixanta milions d’ocells. Per topades contra els cables elèctrics moren entre cinc i cinquanta milions (depèn de les fonts). Els gats domèstics liquiden centenars de milions d’ocells (tot i que això seria una causa “natural”). I finalment, el gran perill són els edificis i particularment les finestres. Això mata entre cent i nou-cents milions d’ocells anuals als Estats Units.

En comparació, els parcs eòlics representen una simple anècdota.

Per descomptat, això no vol dir que passem de tot. Si hi ha algun sistema per evitar que els ocells morin per impactes amb les aspes dels generadors, doncs val la pena posar-s’hi. Potser algunes solucions siguin relativament senzilles. Però sempre és bona cosa mirar d’evitar que un titular cridaner ens condicioni la manera de pensar. Un fet que, d’altra banda, passa en tots els àmbits de la vida.

Totes les coses tenen dues cares. En el cas de les fonts d’energia, sempre cal fer un balanç entre beneficis i inconvenients. També cal comparar-ho amb els balanços d’altres sistemes. I sempre cal recordar que la perfecció no existeix. Si volem energia sempre haurem de pagar un preu per ella. Una dita anglesa ho resumeix molt bé “There ain’t no such thing as a free lunch”; “No existeix això d’un àpat gratis”. D’alguna manera hauràs de pagar-ho.