Assassins d’ocells, o potser no tant.

Ruta del cister 026.JPG Vivim en un món híper-connectat i ens arriba una quantitat tremenda d’informació que, simplement, no podem processar com cal. Això fa que ens limitem als titulars, a les piulades breus del twitter o a un resum on es perden tots els matisos. A sobre, quan tenim una idea inicial, costa molt modular o canviar la opinió. Per descomptat, amb un simple titular no hi ha manera. Per això, quan una idea s’imposa, ens sorprèn descobrir que potser no és exactament com semblava.

Quan es van començar a instal·lar parcs eòlics, tot semblava genial. Una energia neta i no contaminant, que permetia disminuir la dependència d’altres fonts més problemàtiques. De seguida, però, van sortir alguns problemes. Els aerogeneradors eren lletjos i ningú els volia prop de casa seva. Però un altre factor va generar una certa inquietud. El gran nombre d’ocells que morien en xocar contra les aspes d’aquells molins.

On pensàvem que hi havia una font d’energia neta, també s’hi amagava un perill per la fauna de la zona. Una idea sovint acompanyada d’imatges d’ocells morts al peu dels molins de vent i de dades impactants: cada any moren als Estats Units prop d’un quart de milió d’ocells per culpa de les turbines eòliques! A tot el món són uns quants milions d’ocells. Poca broma!

Aleshores que fem? Sistemes anti-ocells? Prohibim els parcs eòlics?

El problema és que les xifres grans ens fan perdre la perspectiva. Tants ocells morts per turbines ens sembla una barbaritat, però cal comparar amb altres causes de mort d’ocells. No les naturals sinó les causades pels humans. I aleshores tot es relativitza.

Per exemple, per impactes amb els parabrises dels cotxes moren cada any uns seixanta milions d’ocells. Per topades contra els cables elèctrics moren entre cinc i cinquanta milions (depèn de les fonts). Els gats domèstics liquiden centenars de milions d’ocells (tot i que això seria una causa “natural”). I finalment, el gran perill són els edificis i particularment les finestres. Això mata entre cent i nou-cents milions d’ocells anuals als Estats Units.

En comparació, els parcs eòlics representen una simple anècdota.

Per descomptat, això no vol dir que passem de tot. Si hi ha algun sistema per evitar que els ocells morin per impactes amb les aspes dels generadors, doncs val la pena posar-s’hi. Potser algunes solucions siguin relativament senzilles. Però sempre és bona cosa mirar d’evitar que un titular cridaner ens condicioni la manera de pensar. Un fet que, d’altra banda, passa en tots els àmbits de la vida.

Totes les coses tenen dues cares. En el cas de les fonts d’energia, sempre cal fer un balanç entre beneficis i inconvenients. També cal comparar-ho amb els balanços d’altres sistemes. I sempre cal recordar que la perfecció no existeix. Si volem energia sempre haurem de pagar un preu per ella. Una dita anglesa ho resumeix molt bé “There ain’t no such thing as a free lunch”; “No existeix això d’un àpat gratis”. D’alguna manera hauràs de pagar-ho.

 

8 comentaris

  • Daniel Closa

    11/06/2014 7:48

    arnau. Correcte. Fixa’t que no dic que no hi hagi cap problema o que no calgui fer res. Però els titulars cridaners i massa simplistes sempre em fan saltar. Suposo que es deformació professional.

  • arnau

    11/06/2014 6:59

    SI per exemple moren 10 cuabarrades a Catalunya, doncs mor una % important. Si moren 5000 pitroigs, no afecta globalment a la població. Cal mirar a quines espècies afecta cada causa.
    Per cert, el problema dels gats és gravíssim i no és “natural”!

  • arnau

    11/06/2014 6:55

    Tot i que el que dius és cert, el problema és el tipus d’espècies que afecta. Els parcs eòlics afecten molts cops rapinyaires amb poblacions de pocs exemplars, i a on pocs morts és significatiu. El que comentes dels vidres afecta en general a petits ocells. No és comparable.

  • Daniel Closa

    02/06/2014 23:01

    Home, al sud de Tarragona hi ha un parell de parcs eòlics importants. Entre la marinada i el seré van a ple rendiment

  • David

    02/06/2014 22:54

    Treballo a una química de Tarragona. Sovint em pregunto perque no instalan molins en aquesta zona, on el vent hi bufa amb generositat.

  • Daniel

    02/06/2014 9:16

    Carquinyol. Com el ying i el yang, tot, absolutament tot, té un costat fosc. Però de vegades no és tant dolent com ens volen fer pensar (amb el windows passa el mateix?)

    Pons: Salvem els ocells a costa del paisatge? Difícil decisió! I per molts, la resposta dependrà sobretot de com de lluny de casa tinguin els aerogeneradors.

  • Pons

    02/06/2014 8:46

    Si a la gent no li agrada veure parcs eòlics a prop de casa seva imaginat si els pintem d’un color tan hortera com el porpra, salvarem uns quants ocells si, però a quin preu.

  • Carquinyol

    02/06/2014 7:46

    Vaja, sabia que això del ‘windows’ era dolent, però que a més matés ocells ho desconeixia !! :P