Per que serveix una monarquia?

hemofília.jpg Per que serveix una monarquia? Doncs això depèn molt de la ideologia de cada persona. Pot servir per representar un país, per donar un cert aire tradicional i protocol·lari a les festes o per generar material per les revistes del cor. Notareu que totes aquestes coses es poden aconseguir de manera més econòmica, per tant, he de concloure que ja no hi ha motius per mantenir una monarquia. Però sobretot és que això de la noblesa heretada per dret de sang em remou els principis ètics.

De totes maneres, cal dir que en biologia sí que han servit les monarquies europees. Han representat un excel·lent exemple per entendre com funcionen la hemofília i la herència biològica dels caràcters lligats al sexe.

L’hemofília és una malaltia, o millor dit, un grup de malalties, en les que la sang no coagula correctament. El cos disposa d’un sistema de reparació ràpida, imprescindible cada vegada que les venes o les artèries pateixen un dany. Si no es tapa el forat ràpidament, la pèrdua de sang portaria a la mort en poc temps. Per tant, al plasma sanguini hi ha un grapat de proteïnes que quan detecten que la paret dels vasos no està impecable, comencen a activar-se en una cascada de reaccions que al final fa que una proteïna que normalment està dissolta en la sang passi a ser insoluble, a enganxar-se amb ella i amb les parets danyades i a fer una xarxa que atrapa altres proteïnes, eritròcits i plaquetes per fer un tap al vas sanguini i aturar la pèrdua de sang.

(per cert, aquestes són algunes de les proteïnes que hi ha al plasma i que em  venen al cap cada vegada que un sonat diu que l’aigua de mar és igual que el plasma sanguini)

D’entre les proteïnes que organitzen tot això, n’hi ha una, anomenada factor IX, el gen de la qual està al cromosoma X. Això és important perquè les dones tenen dos cromosomes X, però els homes només en tenim un. Si el cromosoma que ens ha tocat porta una copia mutada del factor IX, no podrem fabricar la proteïna i patirem hemofília de tipus B. En canvi, una dona podrà fer vida normal perquè disposa d’un segon cromosoma X que pot tenir una versió correcta del gen amb la que fabricar la proteïna funcional. La llauna és que dels seus fills, la meitat heretarà el cromosoma amb la versió funcional i l’altra meitat heretarà la versió mutada.

Seguir això és una mica complicat, però les cases reals en són un exemple ideal. L’hemofília va aparèixer en tres dels nou fills de la reina Victòria d’Anglaterra. Abans no n’hi havia hagut a la família de manera que la mare de la reina, la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld, a) va patir una mutació en l’òvul que va ser fecundat per donar lloc a la reina Victòria o b) s’ho va fer amb algú que patia hemofília. L’opció més probable és la a. En aquell temps les persones amb hemofília no vivien gaire temps. De totes maneres, només amb aquestes dades no podem dir res de segur sobre la vida sexual ni les qualitats morals de la princesa.

El cas és que com que les famílies reials tenen tendència a hibridar entre ells, en una mostra poc saludable d’endogàmia, el gen mutant de la hemofília es va anar estenent per la reialesa europea. Per això apareixien persones malaltes des de la dinastia dels Romanov a Rússia fins a la dels Borbons a Espanya. En canvi, en l’Anglesa ha desaparegut gràcies a que Eduard VII portava un cromosoma X funcional per aquest gen.

En el cas dels Borbons, sabem que la reina Victòria (Victòria Eugènia de Battenberg) era portadora de la malaltia ja que uns quants fills seus la van patir, però no pas Joan, el Comte de Barcelona i pare de Joan Carles I, que per això ha heretat un cromosoma amb la versió correcta del gen del factor IX. De fet, mirar l’arbre genealògic de la reialesa amb la informació sobre l’hemofília permet verificar que la majoria d’homes no arribaven a tenir descendents i que eren les dones les portadores del cromosoma X mutat.

En tot cas, tot plegat contribueix a la meva impressió negativa de les monarquies com institució. En una democràcia sempre la podem cagar a l’hora de triar els que manen. Però deixar-ho en mans de l’atzar genètic i sense opció a rectificar i triar algú millor cada quatre anys és un sistema profundament absurd. Comprensible a l’època medieval quan tot estava en mans de Déu. I certament, sigui per ideologia o per interès, hi ha qui encara creu que aquestes coses les ha de decidir Déu. Però a ple segle XXI jo prefereixo, de llarg, ser ciutadà d’algun indret enlloc de súbdit d’algú.

8 comentaris

  • maria encarnació

    26/01/2016 12:49

    estic molt d’acord amb tu Bose Belnat!
    Visca Sóller i visca es Firó!!!!

  • Bose Belnat

    26/01/2016 12:45

    aisho m pareix molt interesant o comentare amv els meuxs compains d clase

    VISCA SOIE

  • Sinera

    04/06/2014 11:26

    Al segle XXI i amb reis imposats… Té collons la cosa! Força gent de la noblesa encara viuen a l’Edat Mitjana.

  • Daniel

    03/06/2014 10:31

    Pons. La utilitat varia en funció de a qui ho preguntem…

    Joan Codina. Oh! En les de veritat també hi ha casos de reis una mica sonats. L’hemofília només és un exemple.

  • Joan Codina

    03/06/2014 9:56

    Poc durarien al Tro de Ferro tots aquests. Clar que allà el que era hereditaria era la bogeria…

  • Pons

    03/06/2014 8:48

    Per que serveix una monarquia?
    Per xuclar diners de l’estat, següent pregunta.

  • Daniel Closa

    03/06/2014 8:25

    En realitat, no això justifica massa coses, però ja que tenim l’arbre genealògic, aprofitem-lo.
    He he. Lo de comte/compte és un error clàssic. Ja ho he corregit. Però és genial que al meu corrector el traduïa per conde! Mal negoci refiar-se molt dels traductors automàtics

  • Carquinyol

    03/06/2014 8:02

    Bé mira, almenys es va treure un cert profit científic a les monarquies al cap i a la fi, no ? Ara que ja han fet el seu paper a una altra cosa… ;)

    Per cert, segons el Google Translate el ‘Compte de Barcelona’ és el ‘Cuenta de Barcelona’, cosa que no descarto així d’entrada que sigui certa… Jo sovint també afegeixo aquesta ‘p’ de més !