Futbol inter-planetari

Rocket-and-D-jok-galactik-football.jpg  Ja ha començat la copa del món de futbol i durant els propers dies el tema dels partits, els gols, els àrbitres, les seleccions i tots els rituals associats al futbol els trobarem a cada cantonada. Una delícia pels amants del futbol i una llauna pels qui no els agrada massa. Aquest any es fa a Brasil i sovint es diu que Brasil és el país organitzador. De fet qui l’organitza és la FIFA, la totpoderosa federació internacional d’associacions de futbol. Ara mateix qui la presideix és en Joseph Blatter, que sembla que te ganes d’ampliar el seu poder.

Això ho dedueixo d’unes declaracions que ha fet on avisa que, en un futur, la copa del mon es podria expandir a altres planetes. “Una competició inter-planetària. Perquè no?”. Més enllà de la broma, resulta interessant pensar com seria això de jugar a futbol en un altre planeta. En un futur proper no hi ha gaires opcions i els únics indrets on es previsible que els humans arribin en els propers segles són la Lluna i Mart. La resta, ni de broma.

A la Lluna ja tenim el problema de la manca d’atmosfera. Els jugadors hauran d’anar amb equip d’astronauta, que fins i tot si els japonesos o coreans es posen a miniaturitzar-lo, seguirà sent un embalum important. Cal portar l’aire per respirar i la protecció per les radiacions.

Però fins i tot així, el principal problema seria la gravetat. Amb una gravetat d’un sisè de la Terra, i sense atmosfera per frenar-la, una pilota normal sortiria disparada molt més lluny del que estem acostumats. Una solució seria fer pilotes més pesants. Si per culpa de la poca gravetat pesen sis vegades menys, dons juguem amb pilotes sis vegades més pesants. El reglament diu que les pilotes han de pesar entre 410 i 450 grams, de manera que a la Lluna haurien de tenir una massa de dos quilos i mig per comportar-se de manera similar a les de la Terra.

Però la cosa tampoc aniria del tot bé. Els astronautes també pesaran menys, però això queda compensat en part per culpa dels vestits lunars. Tot i així seguirien anant més lleugers i per tant, fent salts considerables. Uns astronautes que pesen molt poc i que, per exemple en un llançament de corner, poden saltar molt més que aquí, no estarien còmodes amb pilotes tan pesants. Al final caldrà anar a fer unes quantes provatures per trobar la proporció correcta.

A Mart les dificultats són semblants però no tan exagerades. La gravetat és la meitat que a la Terra, de manera que la diferència ja no és tant marcada. També hi ha una mica d’atmosfera. Molt tènue, però. Allò que fan de xutar un corner i que la pilota faci un gir i entri a porteria resulta impossible a la Lluna i, pràcticament impossible a Mart. Per fer-ho cal que la pilota surti girant sobre si mateixa. Al fer-ho, fregarà amb l’aire que l’envolta i per un costat ho farà més de pressa que per l’altre. Això crea unes diferencies de pressió que empenyen la pilota a fer la trajectòria corbada. És el que s’anomena efecte Magnus. Però sense atmosfera, l’efecte desapareix.

Si algun dia aconseguim anar a Venus, amb l’atmosfera increïblement densa que té, l’efecte Magnus serà increïble i els girs en les trajectòries de la pilota tornaran bojos als porters. Altra cosa és poder jugar envoltat d’àcid sulfúric a quatre-cents graus de temperatura. Probablement l’infern de Venus serà l’últim indret del sistema solar on podrem jugarà  futbol.

Però tornem a Mart o la Lluna. Com que amb poc esforç la pilota va més lluny, l’estil del tiki-taka amb passades curtes i controlades típic del Barça no serà afavorit. Potser triomfarà el futbol total dels holandesos als anys 80 ja que és més fàcil enviar la pilota molt lluny. En canvi ni parlar-ne del jogo bonito dels brasilers ja que resulta molt més difícil controlar la pilota en una gravetat en la que també que costa controlar la inèrcia del propi cos. Els jugadors no estaran per fer bicicletes ni floritures. I menys amb una pilota que per poc que la colpegis surt molt i molt lluny. Ah! I com que els porters poden saltar molt més, potser es poden fer porteries més grans. De fet, tot el camp pot ser més gran. A Mart una mica més, a la Lluna molt més.

Finalment, no se quines seran les seleccions que podrem veure jugar en altres planetes. Però segur que una d’elles serà la xinesa. I tal com estan les coses en l’exploració espacial potser  hauran de jugar solets.

6 comentaris

  • Ariadna

    16/09/2014 10:02

    El que sempre m’ha indignat és el certamen de bellesa Miss Univers, hi participa alguna xicota no terrícola? En cas de que tinguem relacions amb altres planetes podràn participar en el concurs? I en aques cas, quins seran els cànons de bellesa a valorar, suposant que no ténen un aspecte humanoide?

  • Pons

    13/06/2014 10:34

    un camp gegant? pilotes que van molt lluny? porters que salten molt? Per fi he descobert a on jugaven els protagonistes de Oliver i Benji!!

  • tramuntaire

    13/06/2014 10:19

    No només a Venus, diuen que jugar a La Paz, a 4000 m, també és un infern.

  • Joan Ayats

    13/06/2014 9:21

  • Sinera

    13/06/2014 8:46

    Jo no jugo al futbol ni en condicions òptimes… Quina mandra anar a jugar a Mart o a la lluna… Si de cas, a veure el paissatge…

  • Carquinyol

    13/06/2014 7:46

    Si mira, una de les coses que tenia jo en ment d’anar a altres planetes era posar-me a jugar a futbol allà…

    … tot i que coneixen als humans, no m’estranyaria pas.

    Per cert, el Blatter li falta una regada…