De nou, no era com pensàvem.

San_Andreas.jpg La Terra es va formar fa uns quatre mil cinc cents milions d’anys i, en aquell inici estava força més calenta que ara. Rius de lava, volcans per tot arreu, impactes de meteorits a tort i a dret… Un indret que no triaríem per visitar si disposéssim d’una màquina del temps. Però mica a mica es va anar refredant. Ara, el nucli encara es manté a unes temperatures elevadíssimes, però l’escorça per on ens movem ha adquirit una agradable temperatura apta per la vida.

Amb l’escorça freda i un nucli fos, va resultar que grans masses de material que formen la superfície es van anar desplaçant. Les plaques tectòniques es mouen lentament com si fossin rais sobre un llac. Al reconstruir la seva història s’ha vist que de vegades s’agrupen i formen un supercontinent, i de vegades les trobem separades en diferents continents més modestos, tal com passa actualment.

Els detalls del moviment són complexos. Intervenen els corrents de magma, les cèl·lules de flux, i un grapat de fenòmens físics, però hi havia una certa unanimitat en que a mida que el planeta s’anés refredant, el moviment de les plaques s’aniria alentint. Bàsicament perquè costa més moure’s per una superfície pastosa que per una de molt fluida.

La teoria està molt bé, però ara sembla que el que passa és tot el contrari. Les plaques tectòniques, cada vegada es mouen més de pressa. Com sempre que parlem de geologia, cal relativitzar la magnitud del que parlem Si fem referència al temps, tot el que sigui de menys d’un milió d’anys es quasi irrellevant. Però si parlem de moviment, les velocitats son de pocs centímetres per any.

En tot cas, han presentat dades que indiquen que en els darrers milions d’anys, les plaques estan agafant embranzida. I com passa quan cal prendre’s les coses seriosament, dos equips diferents han arribat a la mateixa conclusió. Ara l’únic problema és imaginar el motiu, perquè la veritat és que no ens ho esperàvem això.

Últimament sembla que la natura està jugant amb les nostres teories. Durant molts anys es donava per fet que l’expansió de l’univers s’alentia. L’únic que es dubtava era del ritme d’alentiment. Però ara resulta que no. Que s’accelera i no sabem perquè. Parlem d’una energia fosca, però a part de posar-hi nom, no en sabem gairebé res més.

I al nostre planeta tres quarts del mateix. Les plaques tectòniques havien d’anar alentint el seu moviment, però resulta que no, que l’acceleren. I de nou, el motiu està encara en la foscor.

La veritat és que reconec que m’encanta. No dubto que amb el temps ja trobarem l’entrellat de tot això. Aleshores semblarà evident i ens preguntarem com era que no ens n’havíem adonat. Però de moment, el joc de la ciència, tirant per terra les teories establertes i obligant-nos a esprémer-nos el cap per bastir-ne de noves és tot un plaer.

Diuen que els científics som immobilistes i que ens aferrem a les teories com si penséssim que són definitives. Res més lluny de la realitat. Podem ser molt exigents en demanar dades i demostracions, però tant de bo els costums socials, les lleis o els ordres establerts fossin tant fàcils de canviar com els fets temporalment acceptats per la ciència.

3 comentaris

  • tramuntaire

    20/06/2014 9:46

    D’aquí cent anys se’n riuran de l’energia fosca, com ara nosaltres de l’èter o del calòric. És la gràcia de conèixer la història, sigui de la ciència o de la humanitat en general: ens preguntem coses com per exemple per què fa segles crèiem en cures miraculoses i com és que teníem un rei i avui en dia… doncs també.

  • Pons

    20/06/2014 9:08

    Que l’univers s’expandeix més de pressa? Culpa de l’energia fosca. Que les plaques es mouen més de pressa? Culpa de l’energia fosca. Que els diners es gasten més de pressa abans d’acabar el mes? Culpa de l’energia fosca…

  • Carquinyol

    20/06/2014 8:15

    ” Ara l’únic problema és imaginar el motiu” depenent de cap a on vagin és fàcil:

    fugen de certs llocs !!!

    :P