Un cometa en primera fila

Aquest estiu va ser notícia durant uns dies una missió de l’Agencia Espacial Europea. La sonda Rossetta havia arribat a les rodalies del seu objectiu. No era el Sol, ni un planeta, ni un satèl·lit, ni un asteroide, sinó un cometa. Concretament el 67P/Churyumov-Gerasimenko. Un nom llarg en honor als seus descobridors. En Klim Ivànovitx Txuriúmov va ser el descobridor quan analitzava unes fotografies fetes per la Svetlana Ivànovna Gerassimenko.

Dels cometes sempre en tenim la imatge d’una “estrella amb cua”. El més conegut és el Halley, però n’hi ha grapats. Objectes que quan s’apropen al Sol i la seva temperatura augmenta comencen a deixar anar gasos que formen la espectacular cua que els caracteritza (de fet hi ha dues cues!). Com que a la Terra les esteles de vapor o el fum sempre van en direcció contraria al moviment, acostumem a pensar que amb els cometes passa el mateix. Un error. Tant és la direcció en que es mogui, la cua sempre surt en direcció contraria al Sol.

Però en realitat en sabíem relativament poca cosa dels cometes. Els descrivim com boles de neu brutes perquè a la seva composició hi ha gel i restes de materials amb els que es va formar fa uns quatre mil milions d’anys. I aquesta és la seva gràcia. Estudiant un cometa en detall tenim a l’abast el material original que va donar lloc al nostre sistema solar. Però els estudis fets des de la distància tenen un grapat de limitacions. Unes limitacions que ara deixarem enrere.

La sonda Rosetta ha fet un viatge de deu anys per arribar al costat del cometa. S’ha dit que ha entrat en òrbita, però això no és exacte. El cometa és tan petit que la seva força de gravetat no li permet capturar la sonda. De moment es limita a fet una trajectòria diabòlicament complicada que el manté a prop del cometa. De fet, vist de lluny sembla que faci una òrbita triangular, però simplement és que va uns dies en una direcció, després gira, i segueix uns dies en una altra, per tornar a girar i completar una mena de triangle. Lentament la Rosetta s’anirà acostant al cometa i està previst que quan estigui a uns deu quilòmetres d’altura finalment quedarà atrapada gravitatoriament. Aleshores sí que podrem dir que estarà en òrbita.

De moment ja ens ha permès obtenir les millors imatges que hem aconseguit mai d’un cometa. El que fins ara eren taques d’uns pocs píxels ha esdevingut un objecte celeste amb tot de característiques detallades i una curiosa i inesperada forma amb dos bonys units per un coll més estret. De moment encara està massa lluny del Sol i no allibera gasos, però en les properes setmanes la cosa s’animarà i podrem assistir en primera fila al despertar d’un comenta. Un espectacle mai vist fins ara.

De fet, ho podrem veure de més a prop perquè aviat la Rosetta enviarà una petita nau que es posarà en la superfície del cometa. De moment ja han triat uns quants possibles indrets per posar-se. Una baixada complicada de nou per la feblíssima gravetat. Per evitar que surti rebotat i es perdi, la sonda, batejada Philae, s’ancorarà a la superfície amb un parell de ganxos. (Això de la gravetat tan feble és un detall que a les pel·lícules apocalíptiques no tenien gaire en compte)

Tot això serà aviat. Al Novembre la Philae ha d’aterrar a la superfície i aleshores s’endinsaran cap a les proximitats del Sol a aniran analitzant quins elements químics es generen, quins canvis experimenta el cometa, com es generen les cues i tot el que passi fins al final de la missió, el desembre del 2015. Segur que aviat tindrem imatges espectaculars per admirar.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    04/09/2014 7:37

    Pons. Si hem de recórrer al Bruce Willis o algun clon seu, serà senyal que ho tenim molt, però molt, fumut!

  • Pons

    03/09/2014 9:26

    Ja veig, estudiem els cometes perquè quan en vingui un de ben gros directament contra el nostre planeta sapiguem com desviar-lo sense haver de recorre al Bruce Willis escombraire

  • Daniel

    03/09/2014 9:03

    Carquinyol: Ni t’ho imagines. perquè la trajectòria d’aproximació al cometa és complicadíssima. però el camí que ha fet a través del sistema solar durant dotze anys per arribar fins on era el cometa també és de bojos.
    http://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta/The_long_trek

    Sinera: S’acosten unes setmanes molt interessants. També a l’espai!

  • Sinera

    03/09/2014 9:00

    Serà interessant seguir-ho tot plegat.

  • Carquinyol

    03/09/2014 8:19

    Jo voldria tenir un moment de record per a tots els quilograms de cafè i té que s’hauran begut els que han estat calculant i programant tota la trajectoria de la sonda.