Wishful thinking

Wishful thinking és una expressió anglesa que es pot traduir com “pensament il·lusori” i que fa referència al procés de prendre decisions basant-nos en allò que ens agradaria enlloc de fer-ho en les dades objectives de que disposem. D’exemples n’hi ha a grapats i, en certa manera, tots actuem una mica seguint el wishful thinking. El jugador que ha fitxat el nostre equip ha de ser bo, perquè és dels nostres. La noia que m’ha mirat està interessada en mi, perquè a mi m’agrada. El dia del casament considero probable que faci bon temps, perquè és el que desitjo. Les acusacions de corrupció a determinat polític deuen ser falses, perquè és dels que em queien bé. I així, podem recordar exemples fins a l’infinit.

Un camp on en trobem grapats és el de les pseudomedicines. Ho pensava ahir llegint una entrevista a Josep Pamies, on no parava de trobar afirmacions basades en els desitjos i no en les dades. Un fenomen que també observava en molts dels comentaris.

Per exemple, afirma que l’ebola es pot tractar amb “…tres herbes efectives. Són la Garcinia kola (bitter kola), l’Artemisia annua i, la tercera, la Moringa oleifera. Totes tres, preses, són efectives perquè augmenten les defenses del sistema immunitari i, per tant, les persones es curen.”

Una afirmació molt esperançadora (malgrat que la lògica de l’argument trontolla per tot arreu), però quan busco informació sobre les persones curades amb aquestes plantes, no trobo res. Fa molts anys es va suggerir que uns flavonoides extrets de la Garcinia kola alentien el creixement del virus… en el tub d’assaig. Un estudi que es va presentar en un congrés que no era de medicina sinó de… botànica! De productes que maten el virus de l’ebola en tubs d’assaig n’hi ha a grapats. Però que ho facin en animals o en pacients sense matar l’animal o el pacient ja n’hi ha molts menys. De fet, no n’hi ha cap.

De la Molinga oleífera trobo molta informació sobre les seves propietats terapèutiques. Treu la febre, presenta una certa activitat antiinflamatòria i sembla que és útil en cas de intoxicacions per metalls pesants o de productes que danyin el fetge. Certament és un vegetal útil per moltes coses, però pel que fa a l’ebola res de res.

De lArtemisia annua el que trobo és bàsicament copies de la pàgina del mateix Josep Pamies, repetint que serveix per potenciar el sistema immunitari i que això és ideal per lluitar contra l’ebola. El raonament sembla correcte, però de potenciadors del sistema immunitari n’hi ha molts. Que té d’especial l’Artemisia que la fa particularment útil en aquesta malaltia? Pel que sembla, no cal especificar-ho.

També suggereix un tractament amb diòxid de clor, que aclareix que és un desinfectant legal d’aigües del que s’ha dit que serveix per curar de tot, des de la SIDA fins la malària. Bé, el lleixiu també és un desinfectant legal d’aigües però no aconsellaria a ningú que se’n prengui. Certament mata al virus, per desgràcia també mata al pacient.

Tot plegat sembla un cas típic de wishful thinking: D’entrada confio en les propietats de les plantes i malfio dels productes farmacèutics. Tot seguit busco algunes plantes amb propietats que haurien de ser útils per lluitar contra una infecció vírica i finalment dono per fet que aniran genial per curar l’ebola. I sobretot, passo olímpicament de les dades biològiques, epidemiològiques i històriques perquè no m’agradaria que no encaixessin amb el que desitjo. El tractament en que crec ha de funcionar, perquè jo hi crec. A més és fàcil de vendre perquè afirmo allò que tothom voldria sentir.

Naturalment si algú em critica l’acusem de tenir la ment tancada i de no estar obert a noves possibilitats terapèutiques. I si insisteixen en demanar demostracions, suggerim que està a sou de les farmacèutiques. Una afirmació que, igual que l’efectivitat dels tractaments en els que crec, no cal demostrar. Per exemple, a la web de Josep Pamies afirma que “incomprensiblemente organismos como Cruz Roja, Médicos sin Fronteras y Unicef, han rechazado nuestro ofrecimiento de colaboración gratuïta. Que cada cual interprete que intereses defienden”.

Podria ser (només és una suposició) que no acceptin la col·laboració perquè les dades presentades són molt poc sòlides, però és més satisfactori, i molt més fàcil, suggerir que hi ha foscos interessos al darrere. De nou, un excel·lent exemple de wishful thinking.

En certa manera tots hi caiem en el wishful thinking. Forma part de la condició humana. La gràcia de la ciència (i el que la fa antipàtica en tantes ocasions) és que es un mètode per evitar caure en aquest parany. Per això sempre estem demanant, exigint, demostracions del que afirmem. Per això reclamem molts controls per assegurar-nos que no ens enganyem a nosaltres mateixos. I per això ens passem la vida descartant tractaments que prometien molt, però que al final no eren tan útils.

Als científics ens toca fer de dolents de la pel·lícula. Enfront de les fantasies que ens agrada sentir, hi plantem la realitat de les dades objectives. Ja ho se. És una llauna. Però anar per la vida creien-te les fantasies no acostuma a ser bon negoci.

(De fet, per alguns sí que és un bon negoci. Des que corre el rumor que cura l’ebola, el preu de la Garcinia kola s’ha disparat i les existències s’estan esgotant. No només Monsanto hi guanya diners amb les epidèmies…)

7 comentaris

  • Sinera

    05/09/2014 20:16

    De segur Daniel que entre un 40-50% dels que prenen herbetes d’aquestes mentre tenen l’Ebola es curen. I si no en prenen també…

    Però em sap greu que t’hi capfiquis massa. No ho soportes! Potser una til·la?

  • MF

    05/09/2014 11:28

    Andreu: dius que “això es practica amb èxit per totes les cultures xamàniques”… amb èxit? Quina era l’esperança de vida de la població d’aquestes cultures xamàniques fins a la introducció de la medicina científica?

  • Mirabilis

    05/09/2014 10:10

    L’altre dia la veïna em va explicar que les empreses farmacèutiques havien llençat mosquits des d’avionetes per a que la gent compri antimosquits i medicines per les picades… Bona retornada Dani! i un plaer lleguir-vos, comentaristes!

  • Pons

    05/09/2014 9:49

    Quin article sobre el Wishful thinking amb més poc pensament il·lusori! Amb lo bonic que es que les coses siguin com un vol! Coi de realitat, quina mania que té en portar la realitat del que un voldria!

  • Andreu Rodó

    05/09/2014 9:05

    Les herves naturals sempre curen totes les malalties, i més si es combinen amb cursos espirituals, perquè quan el procudte actiu es posa en equilibri amb l’univers la malaltia no es pot resistir. Això ja es practica amb éxit per totes les cultures xamaniques i animistes.

    Les medecines son un invent de la industria farmacèutica que els metges recepten perqué tenen comissió. Jo als meus fills mai els hi he donat vacunes ni medecines de cap classe. Els hi dono remeis naturals i el faig meditar sobre qui és el seu paper al cosmos. I encara estan vius. Què vol dir això?

  • Josep Maria

    05/09/2014 7:59

    Trobo a faltar una petita crítica al diari que “publicita” les historietes d’un magufaire tan reconegut.
    I, per altra banda, s’ha de tenir molta barra per posar en dubte els interessos de Metges sense Fronteres o la Creu Roja, aquests que molts cops es juguen la vida per salvar-ne d’altres.

  • Carquinyol

    05/09/2014 7:59

    És que és molt més fàcil parlar que dedicar-se a fer proves !!

    Com sempre, és millor veure parlar els resultats que a les persones (si no és que els manipulen, és clar…)