El misteri de les pedres que es movien

No hi ha res com un bon misteri, i al Parc Nacional de la Vall de la Mort, als Estats Units, en concret a un llac sec anomenat “Racetrack Playa” en tenien un de primera magnitud. L’indret és un llac habitualment sec i molt pla en el que hi ha unes roques que es desplacen lentament deixant rere seu el rastre del moviment. Estarem d’acord en que això de pedres de fins a nou quilos de pes que es mouen sense que res les empenyi és, com a mínim, poc habitual.

Per descomptat alguna cosa les havia d’empènyer, però per desgràcia mai no s’havien vist en acció. Com si fos l’escena d’un crim, només quedaven les pistes ben visibles en forma de solcs a la sorra que, a més, no sempre eren rectes sinó que podien canviar de direcció de forma aleatòria. Curiosament hi havia pedres que semblaven moure’s en grup. Els rastres que deixaven corrien paral·lels durant llargs recorreguts. Ocasionalment alguna decidia quedar-se enrere o modificar el camí i deixar la resta.

De teories per explicar-ho n’hi havia moltes. El vent era un ingredient habitual però clarament insuficient. S’especulava sobre la sorra, l’aigua, el gel o els mantells microbians, però tot era això: especulacions. El que calia eren dades. I d’això se’n van encarregar un equip de geòlegs que, a més, van tenir un notable cop de sort.

Ningú havia vist les pedres en moviment, però avui en dia ja no cal estar palplantat al davant esperant que comencin a desplaçar-se. El que van fer va ser posar sensors detectables per GPS sobre algunes de les pedres i unes càmeres preparades per anar prenent fotos en “time-lapse” i preparar-se per anar recollint les dades durant molt temps. La sort va ser que aquell mateix hivern va tenir lloc el fenomen que posa en marxa el moviment i el van poder estudiar gairebé a la primera.

El llac és al desert, però ocasionalment també hi plou. Quan això passa queda cobert durant un temps per una mica d’aigua. La gràcia és que això passi a l’hivern, de manera que durant la nit la temperatura baixi prou com per glaçar-se. La superfície gelada del llac deixa moltes pedres atrapades al gel, però quan surt el sol es comença a fondre per sota i a trencar-se per la superfície. El trencament no és homogeni i cap al migdia queden plaques de gel de mides variables flotant sobre una petita quantitat d’aigua.

Ja només cal que comenci a bufar el vent de manera sostinguda. El vent no té prou força per moure un roc d’aquelles dimensions, però si el mateix roc està atrapat en una placa de gel de molts metres de superfície i que flota sobre l’aigua la cosa canvia. Tot i estar horitzontal, el gel actua com una gran superfície que capta l’energia del vent i aleshores sí que pot moure la roca. Lentament, només a un parell de metres per minut, de manera que a ull nu costa de veure, però als vídeos amb acceleració del temps es veuen claríssimament. Les roques que no estan atrapades al gel resten quietetes mentre que algunes altres, atrapades al gel, es van desplaçant.

I si la placa es prou gran per incloure diferents rocs, tots es mouen simultàniament. Al menys fins que algun fragment de gel es trenca i els rocs atrapats als diferents fragments comencen a anar en un altre sentit o a quedar-se quiets.

Realment cal una combinació de fenòmens poc freqüents, encara que no impossibles. Poden tenir lloc una vegada bastants anys i fins i tot dècades, però per unes pedres això és molt poc temps.

És veritat que els misteris tenen un gran atractiu. Però també està molt bé la sensació de satisfacció que dóna tenir un misteri resolt.

7 comentaris

  • Daniel Closa

    09/09/2014 20:13

    Tere! I jo a vosaltres!!! :-)

  • Tere

    09/09/2014 14:17

    Dani ets un crac, ens encanta com trobes aquestes històries curioses però sobretot la manera entenedora a l’hora de transmetre-les, “centpeus” et tenim molt present al Montsià

  • Daniel Closa

    08/09/2014 12:55

    Pons. I les teories dels punts tel·lurics que obrien portals multidimensionals? Aquestes també se n’han anat a fer punyetes. Com és la realitat!

    Sinera: Bé, ells han fet servir les dues coses. GPS i càmeres.

  • Sinera

    08/09/2014 10:45

    No en sabia res d’aquest misteri. Segurament hi hauria posat una càmera de vídeo que s’activés amb un sensor de moviment, tot alimentat per un petit panell solar. Però sembla que tenen molt bona resolució de GPS…
    Tot molt bé, si se n’han sortit.

  • Pons

    08/09/2014 9:55

    Quina llàstima que hagi quedat refutada la meva teoria sobre una conspiració del govern en col·laboració amb extraterrestres per desplaçar les pedres quan ningú no mira…

  • Daniel

    08/09/2014 9:04

    Home! Per això tenim la tecnologia. Aquesta vegada han tingut una miqueta de sort, però ja se sap que normalment la sort afavoreix als ben preparats.

  • Carquinyol

    08/09/2014 7:31

    Està bé això de poder utilitzar tecnología moderna per verificar hipòtesis, i més encara en un dels clàssics misteris de tota la vida.

    Hom va dir una vegada que la ciència era l’art d’explicar la màgia.