Arxiu del dimarts , 9/09/2014

Noves branques a l’arbre de la vida?

dimarts , 9/09/2014

Quan descobreixes un nou organisme, la primera cosa que cal fer és mirar de classificar-lo. Normalment és una mica complicat perquè l’arbre de la vida inclou moltes, moltíssimes branques on hi ha milions d’espècies diferents. S’intenta classificar-los en funció del parentiu evolutiu però no sempre és fàcil. En general no hi ha problema per les classificacions a gran nivell. Pot ser un animal o una planta, un artròpode o un cordat, però quan comences a filar prim apareixen les dificultats. I això pel que fa a organismes grans, ja que si parlem d’organismes microscòpics, les dificultats es multipliquen.

Per això ha resultat interessant el descobriment d’un parell d’animals que els investigadors no tenen gaire clar on situar en la classificació. El problema no està en els detalls sinó en el fet que no semblen pertànyer a cap dels grans grups d’animals coneguts. El que els biòlegs anomenem fílums (o divisió en el cas de les plantes).

El fílum és la gran classificació. La que agrupa tots els artròpodes d’una banda, tots els mol·luscs d’una altra, tots els anèl·lids d’una altra. Per fer-nos una idea, tots els que s’anomenen animals superiors (peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers) pertanyen al mateix fílum, el dels cordats.

Semblaria que situar un organisme en un nivell de classificació tan general no hauria de ser difícil, però sembla que han descobert un parell de nous exemplars no encaixen en cap.

D’entrada fan gràcia perquè, pel que fa a la forma externa, semblen bolets. Però son animals, amb un sistema digestiu fàcilment identificable. Són petitons. De poc més d’un centímetre i els van descobrir quan van recollir unes mostres d’aigua marina a més de quatre-cents metres de fondària al sud d’Austràlia. Això va ser l’any 1986, però fins ara no els han publicitat. Entre altres coses precisament perquè no sabien com classificar-los.

La mala sort és que aquelles mostres les van guardar en formol i etanol, que va molt bé per preservar-los i poder-los analitzar al microscopi, però que impossibilita les anàlisis del DNA. Una llàstima, perquè ara no podem fer una comparació del seu genoma, que és el que ens facilitaria molt el classificar-los. En realitat els autors ja ressalten al seu treball la necessitat de trobar més exemplars per poder fer les anàlisis moleculars. Però en altres preses de mostres fetes des d’aleshores no n’han trobat més.

Uns animals que no són cucs, no són artròpodes, no són mol·luscs, ni equinoderms (com les estrelles de mar) ni cnidaris (com les meduses) ni res del que coneixem. Potser siguin representants de fílums que sabem que van existir però que es van extingir fa milions d’anys. Els han relacionat amb l’anomenada fauna d’ediacara. Uns tipus d’organismes fascinantment estranys que van desaparèixer fa uns cinc-cents milions d’anys. Si fos així estaríem davant d’uns fòssils vivents de nassos!

De moment un d’ells l’han batejat amb el nom de Dendrogramma enigmàtica. Els dendrogrames són els diagrames en forma d’arbre que es fan servir, entre altres coses, per classificar els organismes, de manera que el nom ve a dir “l’organisme que resulta un enigma per ficar dins els dendrogrames”.

Una de les coses interessants d’aquests època és que encara avui, quan agafes una mostra d’aigua de mar pots esperar trobar éssers vius d’allò més sorprenent.