Arxiu del dimecres, 10/09/2014

Preguntar i comptar

dimecres, 10/09/2014

Un dels grans moments en la història de la humanitat va ser quan vam aprendre a fer servir els números. La capacitat de comptar, de comparar quantitats, permetia prendre decisions molt millor informades. Si un home del neolític volia intercanviar mercaderies, ho feia amb més eficàcia si tenia clar la quantitat que intercanviava. Ara ens sembla irrellevant, però van caldre milions d’anys d’evolució per aconseguir l’aparició d’éssers amb prou capacitat d’abstracció per generar conceptes com els números, les sumes, les restes i a partir d’aquí, tota la matemàtica.

Les diferents societats se les han anat empescant per aconseguir comptar de la millor manera possible. Han inventat maneres de representar les xifres i estratègies per fer les operacions bàsiques. Són coses que, de nou, ens semblen senzilles fins que intentes fer una divisió fent servir números romans. Comptar és la millor aproximació a la realitat, un dels principals factors que ens distingeix dels animals i el punt de partida de la majoria de ciències. Comptant aconseguim les dades que ens permetran bastir teories, confrontar hipòtesis i prendre decisions basades en la realitat i no en els desitjos, les supersticions o els enganys.

A mida que la història va avançar va esdevenir complicat poder comptar tot el que calia. Per sort, les eines matemàtiques també van millorar i va néixer la ciència de l’estadística. Amb ella podíem fer aproximacions prou ajustades a la realitat sense necessitat de comptar-ho tot. Ara podem tenir una idea aproximada de quantes estrelles hi ha a la galàxia explorant només una mostra representativa del firmament. És cert que l’estadística s’ha tergiversat en tantes ocasions que s’ha guanyat una certa mala fama, però ben aplicada és una eina extraordinària que ens facilita la vida de manera notable.

El que passa és que de vegades no interessa fer extrapolacions sinó que volem saber una xifra exacta, precisa, concreta. Aleshores no hi ha més remei que prendre paciència i posar-se a comptar. Pots fer-ho de diferents maneres i cal posar-se d’acord en la que apliquem en cada cas. Però toca comptar. La humanitat ho sap des de fa milers d’anys.

O potser no tota la humanitat. Últimament no paren de sortir a les notícies persones amb una capacitat sobrehumana de saber els resultats sense necessitat de comptar. Dirigents de diferents partits polítics d’una o altra ideologia o d’altres organitzacions s’han acostumat a afirmar sense més el que pensen, el que opinen, el que interessa i el que volen els membres de qualsevol comunitat. El fantàstic és que arriben a aquestes conclusions sense necessitat de comptar. Simplement “ho saben”. Potser és que han arribat a un nivell superior d’existència que els permet obviar les matemàtiques i la molesta necessitat de fer servir xifres reals i contrastades.

Per desgràcia, la resta de mortals normals seguim necessitant el sistema antic, el que ha funcionat des de fa segles. No cal inventar res. Si vols saber quants membres d’una comunitat opinen d’una manera, els ho preguntes i comptes les respostes. A partir d’aquí pots fer el que creguis convenient, però ho faràs coneixent la realitat.

És senzill: Preguntar i comptar. Un home del neolític ho entendria. Aleshores… com és que encara cal seguir explicant-ho?