Un jardí subglacial

En els últims anys s’han anat descobrint llacs ocults sota grans gruixos de gel de l’Antàrtida. El més famós potser va ser el llac Vostok, que van perforar els russos fa un any, però n’hi ha altres en els que també s’han aconseguit mostres per poder estudiar quina mena de microbis viuen allà baix. Fa poc han publicat el resum de les descobertes obtingudes a les gèlides aigües del llac Whillans i han complert de llarg amb les expectatives.

Aquest llac Whillans porta cobert per una capa de gel de vuit-cents metres de gruix des de fa entre cent mil i un milió d’anys. Convindreu en que un ecosistema que ha restat aïllat de la resta del planeta durant tant temps el podem considerar, com a mínim, de extraordinari.

Per descomptat, la principal feina dels científics que van anar a buscar les mostres va ser assegurar-se que no el contaminaven en fer-ho. I si ho penses un moment t’adones que no és tan fàcil. Has de fer un forat de vuit-cents metres de fons al gel i després has de fer baixar un cilindre amb el que agafar mostres. Però el sistema de perforació i el cilindre de recollida han d’estar perfectament estèrils o el que trobaràs seran els microbis que tu has baixat. I el més greu és que fàcilment contaminaràs l’aigua del llac.

Però sembla que se n’han sortit. El forat el feien injectant aigua bullint, i tant l’aigua com l’equip que ficaven els havien bullit, irradiat, filtrat i tractat amb peròxid d’hidrogen. En principi cada un d’aquests tractaments elimina la majoria de microbis. Aplicar-los tots quatre és una bona manera d’assegurar el tret (tot i que amb els microbis mai pots estar segur del tot)

Total, que al final van aconseguir mostres i se les van endur per analitzar. El forat del gel es va tornar a tapar quan l’aigua es va congelar, de manera que torna a estar segellat. I el cas és que el que han tret ha resultat particularment ric en microbis. Abans es feien créixer en cultiu per veure el que hi havia. De fet, encara es fa, però molts simplement no creixen si no encertes el medi que els agrada, de manera que ara s’analitza directament el DNA. És més ràpid, més fàcil i més fiable. I amb aquest anàlisis han trobat que hi havia 3931 espècies diferents de microorganismes.

És clar. El problema és entendre com s’ho fan per viure. A quasi tots els indrets de la terra, la vida depèn al final de la llum del Sol. Les plantes fan fotosíntesi i amb ella generen matèria orgànica que la resta d’organismes aprofitaran en allò de les xarxes tròfiques. Però en aquests llacs subglacials de l’Antàrtida no hi arriba la llum del sol, de manera que l’energia l’han de treure d’altres indrets. En realitat ja coneixem comunitats d’organismes que no treuen l’energia de la llum sinó de reaccions químiques més o menys complicades. En aquest cas, molts organismes semblen estar emparentats amb aquesta mena d’organismes. Allà baix, l’energia s’obté de reaccions amb el sofre o el nitrogen i se’n surten prou bé.

Un altre tema és d’on han sortit aquests microbis. Podrien ser descendents de les comunitats que hi havia quan el llac va estar en contacte amb la resta del planeta fa uns quants mil·lennis. Però també podrien ser microbis dipositats sobre el gel que mica a mica han anat quedant enfonsats ja que el gel no és una estructura estable sinó que es va acumulant per sobre i fonent per sota. Segurament els estudis genètics sobre parentius d’aquests microbis ens permetran generar algunes especulacions.

El més curiós és que tot el que han obtingut són microbis unicel·lulars. Però en bona part és perquè el disseny de la recollida de mostres es va fer amb aquesta idea. Si hi havia peixos, musclos, meduses o el que sigui, simplement no els hauríen vist a no ser que per una casualitat terriblement improbable es fiquessin dins el tub de recollida de mostra.

I es que un detall que mai s’ha d’oblidar és que la manera com dissenyem els experiments condiciona molt la idea que ens fem al final d’allò que estudiem.

3 comentaris

  • Pons

    12/09/2014 9:57

    Els microbis viuen a qualsevol lloc! En canvi els humans si ens baixes una mica la temperatura ja ens hem de posar una jaqueta

    PD: Exacte, si en comptes de fer baixar un tubet de no res fan baixar un la cuba d’un camió cisterna encara haguessin pescat una tonyina

  • Daniel Closa

    12/09/2014 8:26

    La vida sempre s’obre camí!

  • Carquinyol

    12/09/2014 8:14

    Sembla mentida en quines condicions podem arribar a trobar vida !