Arxiu del dilluns, 15/09/2014

Com fa la tria un mosquit?

dilluns, 15/09/2014

Les picades de mosquit són una llauna. No ens hem d’enganyar. I ara, amb la possibilitat de ser picat per un mosquit tigre encara més. De totes maneres, mai hem d’oblidar que el que aquí només és una molèstia esdevé una qüestió de vida o mort en zones on el paludisme és endèmic. Però hi ha un altre factor que també fa ràbia. Quan descobreixes que un mosquit t’ha omplert de picades la cama mentre que als veïns no els ha fet res. Perquè realment, això de les picades de mosquit no es reparteix de manera equitativa.

Per començar cal recordar que qui piquen no son els mosquits sinó les mosquites. Els mosquits mascles s’alimenten de nèctar de flors, mentre que les que ens xuclen la sang són les femelles. Com que des de sempre semblava evident que no tothom tenia les mateixes possibilitats de ser picat, els investigadors van posar-se fa molts anys a mirar d’esbrinar que feia decidir la mosquita per una persona o altre.

Els primers estudis, fets amb ninotets on podien estudiar si els mosquits s’hi posaven o no, ja van donar les pistes més importants. Els mosquits preferien posar-se en indrets a temperatures al voltant dels 37 graus i que exhalessin CO2. Millor si estaven lleugerament humits. I si la humitat s’aconseguia amb suor humana, molt millor.

Tot plegat és previsible. Els mosquits el que volen és un lloc on obtenir sang, i això vol dir que han de buscar les venes mes properes a la superfície del cos. Les artèries també servirien però estan més profundes a l’interior del cos. I el cas és que la sang de les venes transporta CO2, de manera que si detecten un indret calentó, humit amb suor humana i que genera CO2, molt probablement tindrà una vena plena d’apetitosa sang just a sota. Per això han desenvolupat a les antenes uns sistemes de detecció química extraordinaris.

Però els mosquits són uns llepafils i efectivament no tothom els sembla igual d’apetitós. Per començar ja trien en funció del grup sanguini. Els que som del grup O ho tenim més fumut. Som els preferits per aquests simpàtics insectes. Rebem el doble de picades que els del grup A. Els del B estan entremig. Ah! Però encara és més complicat. El mosquit identifica el grup sanguini gràcies a unes molècules volàtils que alliberem i que són característiques de cada grup. Però no tothom les genera aquestes molècules. Aproximadament una de cada cinc persones és “no-secretora” i el mosquit no se n’assabenta de quin grup sanguini té. Aquests afortunats reben moltes menys picades.

Més coses importants. La flora bacteriana de la pell, que és particular i personal de cada un de nosaltres també influeix en la decisió dels mosquits a l’hora de triar a qui piquen. Hi ha espècies de bacteris més o menys atractius pels mosquits, però com que la flora bacteriana és una barreja de molts tipus, al final tot depèn de com de reeixit sigui el còctel bacterià particular de cada un de nosaltres.

Hi ha situacions particulars que augmenten el risc de ser triats per rebre picades. Pes exemple les dones embarassades pateixen més picades ja que generen més CO2. Un altre cas és si prens begudes alcohòliques. Prendre unes quantes cerveses, unes copetes de vi o un còctel del que sigui fa que et piquin més, tot i que el motiu encara no està massa clar. Primer es pensaven que era perquè augmentava la temperatura del cos, però ja han vist que no és per això.

Tot plegat és interessant, però si us hi fixeu, dóna poc marge de prevenció. Quasi tot el que ens fa més o menys atractius pels mosquits està determinat genèticament. No podem modificar-nos el grup sanguini, el nivell de CO2 que generem o el fet de ser “secretors” o “no-secretors”. I la flora bacteriana la podem tenir controlada en quantitat, però difícilment en proporcions.

De manera que ens toca tirar de l’experiència per saber si som dels atractius pels mosquits o no i fer servir més o menys repel·lents.