Com fa la tria un mosquit?

Les picades de mosquit són una llauna. No ens hem d’enganyar. I ara, amb la possibilitat de ser picat per un mosquit tigre encara més. De totes maneres, mai hem d’oblidar que el que aquí només és una molèstia esdevé una qüestió de vida o mort en zones on el paludisme és endèmic. Però hi ha un altre factor que també fa ràbia. Quan descobreixes que un mosquit t’ha omplert de picades la cama mentre que als veïns no els ha fet res. Perquè realment, això de les picades de mosquit no es reparteix de manera equitativa.

Per començar cal recordar que qui piquen no son els mosquits sinó les mosquites. Els mosquits mascles s’alimenten de nèctar de flors, mentre que les que ens xuclen la sang són les femelles. Com que des de sempre semblava evident que no tothom tenia les mateixes possibilitats de ser picat, els investigadors van posar-se fa molts anys a mirar d’esbrinar que feia decidir la mosquita per una persona o altre.

Els primers estudis, fets amb ninotets on podien estudiar si els mosquits s’hi posaven o no, ja van donar les pistes més importants. Els mosquits preferien posar-se en indrets a temperatures al voltant dels 37 graus i que exhalessin CO2. Millor si estaven lleugerament humits. I si la humitat s’aconseguia amb suor humana, molt millor.

Tot plegat és previsible. Els mosquits el que volen és un lloc on obtenir sang, i això vol dir que han de buscar les venes mes properes a la superfície del cos. Les artèries també servirien però estan més profundes a l’interior del cos. I el cas és que la sang de les venes transporta CO2, de manera que si detecten un indret calentó, humit amb suor humana i que genera CO2, molt probablement tindrà una vena plena d’apetitosa sang just a sota. Per això han desenvolupat a les antenes uns sistemes de detecció química extraordinaris.

Però els mosquits són uns llepafils i efectivament no tothom els sembla igual d’apetitós. Per començar ja trien en funció del grup sanguini. Els que som del grup O ho tenim més fumut. Som els preferits per aquests simpàtics insectes. Rebem el doble de picades que els del grup A. Els del B estan entremig. Ah! Però encara és més complicat. El mosquit identifica el grup sanguini gràcies a unes molècules volàtils que alliberem i que són característiques de cada grup. Però no tothom les genera aquestes molècules. Aproximadament una de cada cinc persones és “no-secretora” i el mosquit no se n’assabenta de quin grup sanguini té. Aquests afortunats reben moltes menys picades.

Més coses importants. La flora bacteriana de la pell, que és particular i personal de cada un de nosaltres també influeix en la decisió dels mosquits a l’hora de triar a qui piquen. Hi ha espècies de bacteris més o menys atractius pels mosquits, però com que la flora bacteriana és una barreja de molts tipus, al final tot depèn de com de reeixit sigui el còctel bacterià particular de cada un de nosaltres.

Hi ha situacions particulars que augmenten el risc de ser triats per rebre picades. Pes exemple les dones embarassades pateixen més picades ja que generen més CO2. Un altre cas és si prens begudes alcohòliques. Prendre unes quantes cerveses, unes copetes de vi o un còctel del que sigui fa que et piquin més, tot i que el motiu encara no està massa clar. Primer es pensaven que era perquè augmentava la temperatura del cos, però ja han vist que no és per això.

Tot plegat és interessant, però si us hi fixeu, dóna poc marge de prevenció. Quasi tot el que ens fa més o menys atractius pels mosquits està determinat genèticament. No podem modificar-nos el grup sanguini, el nivell de CO2 que generem o el fet de ser “secretors” o “no-secretors”. I la flora bacteriana la podem tenir controlada en quantitat, però difícilment en proporcions.

De manera que ens toca tirar de l’experiència per saber si som dels atractius pels mosquits o no i fer servir més o menys repel·lents.

11 comentaris

  • Daniel Closa

    23/09/2014 21:01

    pere: No t’hauria de fer mal. Al menys si li fem cas al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans que a l’entrada “llauna” inclou:
    4 1 f. [LC] Cosa que molesta, que enfastideix per la seva excessiva llargària i monotonia. Quina llauna de discurs, el director!; ha estat insuportable. És una llauna haver d’aguantar constantment les seves queixes.

  • pere trencalòs i corre

    22/09/2014 22:38

    Dir que els mosquits són una llauna i quedar-se tant fresc…
    Que vol dir una llauna. Això és una traducció matussera del castellà i fot un mal d’ulls de llegir-ho…
    Sort que ho he fet en silenci, per que si ho llegeixo en veu alta em salten les cordes vocals i rebenten els timpans.

  • Daniel Closa

    16/09/2014 7:44

    Doncs sí que tens sort, sí!

  • Sinera

    15/09/2014 18:32

    M’ofereixo perquè experimentis, Dani. Mai em piquen! Els he fet fotos damunt la pell moltes vegades però mai em piquen! Sóc un afortunat… tots van a picar les cames de la meva dona!

  • Daniel

    15/09/2014 14:28

    Joan: No. Una font de CO2 a l’habitació evita les picades i també evita que respiris. Mala idea :-)

    Júlia. Els teus amics estaran eternament agraïts.

    laia. 19 picades en una cama? Quedava alguna zona lliure de picades? Brrrrr

  • Laia

    15/09/2014 14:01

    Fa uns quants dies vaig tenir la meravellosa xifra de 19 picades a les cames. I no sóc O.. Dec alliberar molta escalfor, molt CO2 o senzillament sóc una pringada… El que sí que tinc és una activitat histamínica rècord, no només em piquen sinó que em surten unes faves…

  • Júlia

    15/09/2014 13:56

    No és que consoli gaire saber per què sóc el repel·lent perfecte pels meus amics (deuen seguir tots l’estratègia d’en Pons…). Però mira, ara almenys podré distreure’m de la picor clavant la xapa dels grups sanguinis i tal als col·legues!

  • Joan Codina

    15/09/2014 11:41

    L’opció de dormir amb una font de CO2 que els capturés o electrocutés no la veig excessivament bona si l’objectiu final és arribar viu a l’endemà.

    Aquest estiu els tigres m’han martiritzat.. Em piquen unes quantes vegades abans de quedar tips de mi… i després dolor.. Maleïts

  • Daniel Closa

    15/09/2014 9:51

    Carquinyol. Protector i esperar que el mosquit no hagi desenvolupat resistència als repel·lents de mosquits. Que això també passa!

    Ponxs: Una estratègia indecentment… efectiva! :-)

  • Pons

    15/09/2014 9:28

    Una cosa si que podem fer, es buscar-nos una parella escandalosament més atractiva pels mosquits que un mateix i així assegurar-nos que el mosquit no tingui dubte a qui picar :P

  • Carquinyol

    15/09/2014 8:05

    Genial, m’acabo d’assabentar que porto una diana al damunt pels mosquits ! En fi, gràcies a tu em serà més fàcil recordar que no m’oblidi l’escut protector…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús