Orgasmes sense parar

Per un efecte semblant al dels vídeos virals, molts medis de comunicació es van fer ressò d’una notícia del Daily Mirror on comentaven el cas d’un home que experimentava al voltant de cent orgasmes diaris. Naturalment, la vida es fa una mica complicada si vas saltant d’orgasme en orgasme, especialment pel fet que es tracta d’una patologia en la que l’orgasme apareix sense control, ni necessitat, ni ganes. No costa gaire intuir que no és una situació envejable.

L’interessant és la manera com els diaris ho han reproduït, com si fos una novetat. Però de fet, la Síndrome d’Excitació Genital Persistent és una entitat clínica que es coneix des de fa temps. Així que l’home de la notícia és un cas poc freqüent, però no es cap novetat.

En general es descriu amb més freqüència en dones que en homes i les característiques són les que el nom indica. Un estat d’excitació sexual centrat a la zona genital que es desencadena sense més, en absència de cap estímul , de cap pensament o de cap “res” del que normalment hauria de posar en marxa la excitació. Simplement estàs tan tranquil i de sobte arriba un orgasme.

En realitat el ventall de possibilitats és més gran. En molts cassos no hi ha orgasme sinó una simple onada d’excitació. I una altra característica és que el fet de tenir un orgasme no la fa disminuir.

Tot plegat no resulta tan estrany si recordem que hi ha patologies en els que el cervell reviu sensacions sense un motiu aparent. Un cas extrem és el membre fantasma. Persones que han perdut un braç o una cama i tot i així el noten, els fa mal, els pica… Hi ha patologies caracteritzades per experimentar dolor sense cap motiu que el generi. Simplement la zona del cervell encarregada d’es interpretar el dolor s’activa i apareix el dolor. Doncs una cosa semblant sembla passar amb el plaer.

Les causes semblen ser variades i no es coneixen en profunditat, però se n’intueixen algunes. S’ha relacionat amb consum d’antidepressius, amb la síndrome de les cames inquietes, amb lesions a la zona de l’engonal per cops, varius, infeccions, intervencions quirúrgiques, tumors… Qualsevol cosa que pugui afectar als nervis que innerven els genitals fent que responguin enviant senyals al cervell. També poden ser problemes directament al cervell, però el mecanisme de base sembla ser el mateix. Uns nervis que s’haurien d’activar en resposta a estímuls sexuals ho fan per algun altre motiu, i acaben enviant el senyal de plaer a la consciència.

I de tractaments, doncs es van provant i comparant, però com que les causes poden ser diverses, segurament els tractaments també ho seran. Ara bé, com que és una situació poc freqüent, trigarem molt a esbrinar en profunditat com tractar-ho.

Malgrat els somriures que arrenca, com passa sempre amb temes relacionats amb el sexe, aquesta síndrome no deixa de ser una situació emprenyadora, que pot acabar causant fins i tot depressió ja que simplement no pots fer vida normal. A més, sospito que hauran de carregar amb una notable incomprensió.

Sigui com sigui, torna a ser un bon recordatori que les coses s’han de gaudir en la mida justa i sota el nostre control. Els orgasmes estan molt bé, però com en tot, amb mesura i triant nosaltres el com i el quant.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    26/09/2014 7:31

    Pons. En canvi, els que pateixen aquesta síndrome deuen intentar fingir que no tenen orgasme.

    Sinera. I tant si ens hi apuntaríem tots!

  • Sinera

    25/09/2014 14:23

    De segur que el qui descobreixi un elixir d’orgasmes concentrats es farà molt ric! També qui ens pugui vendre la “píndola” de la felicitat del Huxley. Una píndola al matí i una cullaredeta orgasmàtica al migdia i una altra a la nit i a dormir com angelets. Tal i com està tot, potser ens hi apuntaríem!

  • Pons

    25/09/2014 9:22

    I pensar que hi ha dones que fingeixen l’orgasme en canvi d’altres… El que dic, el mon està mal repartit.

  • Daniel

    25/09/2014 8:54

    CQC. Que grans!!

  • Carquinyol

    25/09/2014 8:28

    “Sigui com sigui, torna a ser un bon recordatori que les coses s’han de gaudir en la mida justa i sota el nostre control. Els orgasmes estan molt bé, però com en tot, amb mesura i triant nosaltres el com i el quant.”

    Sembles el del Curs de Ètica Periodística del primer Caiga Quien Caiga de Telecinco, ara fa mooolts anys ja ;)