Remodelar, recordar i oblidar

La memòria és un dels fenòmens més extraordinaris que hi ha. Disposar de la capacitat de reviure experiències que van passar fa temps confereix uns avantatges indiscutibles per la supervivència de qualsevol espècies. I el mecanismes que amaga és un camp fascinant on cada dia aprenem coses noves.

Ahir vàrem celebrar un aniversari amb companys de feina. A més de les cerveses ens van portar uns palets salats dels que soc fan des de fa molts anys. Mentre en menjava em van venir al cap records de fa molts i molts anys, quan era petit, el país encara vivia sota una dictadura, hi havia manifestacions per demanar dret a votar i des del poder deien que allò era il·legal perquè no estava en el Fuero de los españoles. Jo tenia una tieta que vivia a Suïssa i que quan venia de vacances ens portava aquests palets. Era una festa perquè aquí no n’hi havia i eren tan bons! Encara avui, quan els menjo recordo la sensació de plaer que em generaven aquells simples palets de l’estranger. Però han passat quaranta anys. Com es pot recordar tan vívidament alguna cosa?

Per disposar de memòria el primer que cal és la capacitat d’emmagatzemar d’alguna manera la informació sensorial que el nostre cervell ha rebut. Cal guardar-la de manera que es pugui recuperar i cal fer-ho de manera que no es confongui amb altres records similars o amb la mateixa realitat. Sembla clar que els records estan associats a xarxes de connexions específiques entre diferents grups de neurones. Un estímul, el que sigui (com ara el sabor d’uns palets salats), fa que determinades neurones s’enviïn senyals en determinat ordre i quedin marcades de manera que quan les tornem a estimular es repeteix el camí que ha fet el senyal a través de la xarxa neuronal i, d’alguna manera, emergeix el record.

Aquesta explicació “senzilla” anava bé fins que es va veure que al cervell, i precisament a l’hipocamp, una de les zones on s’emmagatzema la memòria, es generaven noves neurones. Durant molts anys s’havia pensat que al cervell ja no se’n feien de noves. Això era un dels dogmes de la neurobiologia. Per això es deia que a mida que envellíem perdíem neurones que mai no recuperàvem. Això sembla cert en algunes zones del cervell, però no en totes. Ara sabem que sí que fabriquem noves neurones cada dia, però això va plantejar un problema: Ficar noves neurones en una xarxa que guarda un record, necessàriament ha de remodelar les connexions existents i això faria que el record s’alterés i fins potser es perdés!

Però en realitat potser és necessari que això passi. Després de tot, sabem distingir perfectament els records llunyans de les experiències que estem vivint. Hi ha experiments que suggereixen que la formació de noves neurones en l’hipocamp participen en el mecanisme implicat en discriminar records antics de experiències que estem vivint en un moment donat. Una diferència que ens sembla evident però que no està tan clar com la fa el cervell. I si aquest procés es fa moltes vegades, finalment el record original s’acaba esvaint definitivament.

En realitat no sabem massa bé com actuen aquestes noves neurones, però sí que s’ha vist que en ratolins als que s’impedeix que en facin de noves comencen a tenir alteracions de la memòria i a confondre records vells i nous.

Sovint tenim tendència a imaginar el cervell com un super-ordinador. Però aquesta imatge és molt inexacta. No només perquè els sistemes de processament són diferents. Aparentment l’hauríem de comparar amb un ordinador que per funcionar va generant nous xips que es van inserint en el programa a mida que el programa funciona. No només aniria modificant-se el programari sinó també que la mateixa arquitectura de la màquina s’aniria refent en funció dels programes que executéssim.

Una plasticitat increïble, però necessària per poder reviure coses tan simples com el plaer que experimentava fa dècades en menjar uns palets salats portats de l’estranger.

9 comentaris

  • Daniel

    03/10/2014 10:41

    No. No es cap bestiesa. però no sembla ser tant per la localització física,(que si que hi és) sinó per la intensitat amb que el record antic ha quedat marcat en la xarxa de neurones. En realitat tenim “pocs” records antics. Només queden els que van quedar molt intensament gravats a la xarxa neuronal. per això son més resistents a la pèrdua. En canvi, que vaig dinar ahir, per exemple, és un record recent, però gravat feblement a les neurones i fàcilment s’esborra.

  • Jordi G.

    03/10/2014 10:34

    És curiós que les persones grans que van perdent la memòria (p. ex. alzheimer) sovint perden abans la memòria recent que la més antiga. És com si estigués emmagatzemada en llocs físics diferents i la degeneració comencés per una zona. Ja m’imagino que són bestieses el que dic, però se’m fa difícil d’entendre.

  • Daniel Closa

    03/10/2014 7:33

    Santi: Home: No era una llegenda urbana. Una cosa era que poguéssim aprendre coses sempre, però es pensava que alterava les connexions entre neurones existents. El problema era que mai no s’havia vist la formació de neurones en cervell adult. FI els científics també som humans i ens deixem portar pel que està acceptat. Fins que no van demostrar la neurogènesi en rèptils no es va tornar a buscar en mamífers. I aleshores la van trobar.

    Ros. Uix. Els experiments eren enginyosos. generant records nous als ratolins i modificant les neurones per fer que se’n generessin més que de normal o per evitar que en generessin de noves. I tot seguit els enfrontaven a les situacions que havien de recordar.
    Però es veritat que sempre queda un cert dubte quan es tracta amb coses tan subjectives com els records.

    Joan. Però sempre sempre segueixen ancorats a paradigmes de fa molts anys!
    Els bastonets són boníssimms

  • Joan Codina

    02/10/2014 15:16

    D’aquí que quaranta anys després recordem quin era el paradígma legal i veiem que aquest canvia en el temps i que hi ha un sector, sempre el mateix, que sempre s’hi agafa desesperadament.

    Els bastonets salats aquests tenen bona pinta :D

  • Ros

    02/10/2014 12:50

    Ara m’has matat: i com saben si els records dels ratolins són vells o recents? Mirant si es posen nostàlgics mirant l’àlbum de fotos familiar?

  • Santi Cosmos

    02/10/2014 11:58

    A mi em sembla que el corrent que durant molts anys va estat circulant sobre que el cervell “no” es regenerava va estar intencionat. Ens deien que cadascú neix amb un potencial i no es pot incrementar.. vaja vaja com han canviat les tornes ¬¬
    De segur que molts “cerebritos” ja sabien que això eren tonteries, perquè tan els hi era ja que aprenien coses als 15 com els 40 anys, no creus? Lo pitjor de tot és que fins i tot a l’escola sentíem aquesta llegenda urbana :(

  • Daniel

    02/10/2014 9:27

    Carquinyol. Esperem que sigui més amable que Skynet!
    Això que no naixien noves neurones ha sigut un paradigma des de l’època de Ramon y Cajal. però ja saps que en ciència ens encanta trencar amb les idees establertes.

    Pons. Aix. En algunes coses jo també. La llauna és que el cervell tria per lliure quines coses recordar i quines oblidar.

  • Pons

    02/10/2014 8:47

    Crec que el meu cervell es remodela massa ràpid, perquè tinc una memòria força desastre :P

  • Carquinyol

    02/10/2014 8:28

    O sigui, el cervell és SkyNet !!! :P

    PS: La de vegades que he llegit això que no naixien noves neurones !!