Arxiu del divendres, 10/10/2014

L’ebola i els equips de protecció personal

divendres, 10/10/2014

La crisi de l’ebola dóna cada dia motius per comentar, discutir i opinar. Seguir els medis de comunicació i sobretot les xarxes socials és desconcertant ja que hi ha un poti-poti d’opinions ben informades i reflexions encertades, barrejats amb grapats de ximpleries absurdes, intents de manipulació i bromes de mal gust.

Hi ha molts aspectes destacables i que mereixen ser tractats, però voldria fixar-me en un en el que sembla que hi ha una certa confusió. El tema dels vestits de protecció. Més que res perquè a molts llocs he llegit notes d’indignació per la manca de vestits de nivell 4, que són els obligatoris per tractar amb l’ebola. I això és una informació que resulta una mica confosa.

M’explico. Hi ha dues situacions diferents i que cal tenir present que són molt diferents. Una cosa és l’àmbit hospitalari, sanitari, en que cal tractar amb persones infectades amb el virus i amb tot el que aquestes persones puguin contaminar. El personal que ha d’atendre aquests pacients ha de prendre mesures dràstiques per evitar infectar-se. Per això cal anar amb un equipament especial pensat per evitar que la teva entri en contacte amb les secrecions que puguin contenir virus, com ara sang, suor, vòmits, femta,… Si ho pensem un moment ens adonem que la feina dels metges és perillosa ja que han de tocar als pacients, però la dels auxiliars d’infermeria no ho és menys ja que son qui retira les deposicions o els vòmits. Un material amb una càrrega de virus altíssima!

De totes maneres, A l’Àfrica, el personal de Metges sense fronteres (MSF) ho fa cada dia, en unes condicions molt pitjors que aquí i els casos de contagi en els seus membres són molt pocs. Per tant, que ha passat per que tingui lloc un cas de contagi aquí?

Doncs que algú ha comés un error. El problema és que hi ha qui pensa que n’hi ha prou en repartir equips de protecció. Però resulta que també cal entrenar al personal a fer-los servir. I creieu-me; no és tan senzill. Hi ha un seguit de passos que cal fer en determinat ordre i de determinada manera. Jo només me n’he posat un una vegada (per coses que no tenen res a veure amb malalties) i ho vaig fer de pena. Si no em creieu, intenteu treure-us una americana o una camisa… sense tocar en cap moment la part exterior de la peça. Un petit fregament, imperceptible, i ja pots estar contaminat. Per això ho has de fer amb algú que t’ajudi i et vagi ruixant amb desinfectant.

Quin és el secret de MSF? Doncs dues setmanes d’entrenament abans de posar-se a treballar a la zona. Dues setmanes aprenent quin tipus d’equip cal segons la feina que facis, posant-te i traient-te el vestit i aprenent totes les coses que poden fallar i tots els errors que pots cometre. És absurd pensar que la gent no comet errors. Tots ho fem, però amb un bon entrenament això es minimitza. Igual que és absurd pensar que d’un dia per l’altre, tot el personal sanitari esdevindrà expert en equips de protecció per aquestes malalties. És com pensar que si li dones un equip de bomber a algú i li passes un Power Point explicant com es posa ja el pots enviar a apagar incendis.

Ara bé, el que no cal és un equip de bioseguretat 4. El motiu és que aquests equips estan pensat per una altra cosa. En l’àmbit hospitalari el que intentem és destruir el virus. Cada cosa que sospitem que està contaminada s’ha de cremar o esterilitzar d’alguna manera. Si el pacient mor, no es fa autòpsia. És massa perillós. El cadàver s’incinera directament. La feina del personal és agafar el material potencialment contaminat, ficar-lo en un contenidor i destruir-lo.

Però una situació molt diferent és en els laboratoris de recerca. Allà el que volem és investigar el virus. Entendre com funciona, com el podem destruir, quins medicaments són actius. No el volem destruir. Al contrari. Necessitem tenir sobre la taula pots plens de virus que farem créixer i concentrarem per poder manipular-los durant dies i dies, per mirar de descobrir els seus secrets. Ja se sap que per vèncer l’enemic, l’has de conèixer.

Per descomptat si en lloc de minimitzar el temps d’exposició al virus el que fas es maximitzar-lo, la situació esdevé molt més delicada i per això cal un equipament completament diferent. És per això, i només per això, que calen els vestits de nivell de bioseguretat 4 (el màxim). Uns vestits que son com escafandres d’astronautes, completament aïllats de l’exterior, fins i tot de l’aire de la sala. De fet, han de fer-se servir dins instal·lacions de bioseguretat 4. D’aquests edificis n’hi ha uns pocs al mon i a Espanya no n’hi ha cap.

La situació que ha generat l’ebola és inquietant i no s’ha de minimitzar. Però, per poc que es facin les coses bé, hauríem de ser sobradament capaços de controlar l’epidèmia. De totes maneres, escoltant responsables polítics, periodistes diversos i tertulians habituals no puc deixar de pensar en la importància, i la dramàtica mancança, d’un mínim d’educació en temes científics.