Arxiu del dilluns, 13/10/2014

No pateixis: els físics tampoc entenen la quàntica

dilluns, 13/10/2014

La física quàntica te una propietat que la diferencia clarament de la majoria de teories científiques. Fa que ens sentim rucs. Amb la resta del coneixement científic, entenem més o menys de que ens estan parlant. De vegades ho fem de manera errònia i altres vegades només tenim la sensació de fregar el coneixement que els científics diuen posseir. Però quan ens endinsem en el món quàntic, no hi ha res a fer. Res del que ens diuen sembla tenir sentit. Aleshores posem cara d’interés, intentem dissimular el desconcert i marxem amb el sentiment de patir una suprema incapacitat per entendre el que ens deien.

Com pot ser d’altra manera? Qui resisteix impassible quan ens deixen anar frases com: “Un mesurament destrueix la coherència d’un estat inobservat que, inevitablement, després de la mesura es queda en una barreja d’estat impredictibles”. O quan ens diuen que “un electró és una partícula puntual sense volum, però de forma perfectament esfèrica i que de fet només és una ona en el continu espai temps”.

Molt bé. Assumim-ho. No entenem res de res. I el coi de gat de Schrödinger amb el seu estat de vida i mort simultànies… doncs tampoc té cap ni peus per molt que tothom en parli fent veure que ho entén. Sembla que la quàntica és un indret reservat a les ments dels físics més brillants. Un fruit del coneixement al que els mortals comuns tenim l’accés prohibit.

Però les coses no son com semblen. En el fons, i per molt que ho dissimulin,… els físics tampoc entenen la quàntica!

No vull dir que no la dominin. La física quàntica és un dels grans èxits de l’intel·lecte humà. Potser un èxit massa gran i tot. Podem calcular amb èxit el comportament de les partícules subatòmiques. Hem pogut predir l’existència d’altres que encara no havíem descobert i l’hem aplicat en infinitud de aparells que fem servir diàriament. Però això no vol dir que entenguin el que volen dir els números que obtenen.

I la prova és que hi ha un grapat de “Interpretacions de la física quàntica”. Una pila de maneres de pensar que volen dir els conceptes que emergeixen. Segons quina triïs, interpretaràs el món subatòmic d’una manera o altra. Però, com sempre passa, si tens moltes interpretacions possibles implica que no saps quina és la bona.

La més habitual ha sigut la “Interpretació de Copenhagen”, però també hi ha la “Interpretació dels universos múltiples” la “Interpretació estocàstica” la “Interpretació transaccional” i un fotimer més. Algunes amb un misticisme evident, com la ”Interpretació Madhyamika” que s’apropa a filosofies budistes, i alguna en l’altre extrem com la “Interpretació instrumentalista” que es limita a dir que calculis i no intentis interpretar. Un tema a part són les interpretacions místiques, que ja no tenen res a veure amb la ciència i que són una perversió de la quàntica.

De manera que la propera vegada que algú parli de coses estranyíssimes de la física quàntica, no us amoïneu. En el fons ell tampoc té massa clar que vol dir el que està dient. Encara que sigui físic!

(Insisteixo: Això no posa en dubte que la teoria sigui un èxit. El problema és nostre. Simplement tenim un cervell que no està dissenyat per interpretar el món subatòmic.)