L’art més antic

L’art és una cosa difícil de definir. El que per uns és una mostra de la millor capacitat artística, per altres és un nyap que no mereix més interès. Però això fa referència més aviat a la qualitat de l’art. Les pintures rupestres són d’una gran simplicitat i no deixem de considerar-les mostres artístiques. En tot cas, l’art és una característica d’allò més humana i la prova és que de ben aviat els humans vam començar a intentar plasmar alguna cosa en forma de pintures figuratives.

Al dir de ben aviat parlo de fa uns 40.000 anys. Al menys aquesta és la data que li han posat a unes pintures localitzades en unes coves a l’illa de Sulawesi , a Indonèsia. Són empremtes de mans humanes i un dibuix d’una mena de porc que viu a la illa i que han esdevingut les mostres més antigues de art figuratiu.

És curiós això de les mans marcades en negatiu sobre la paret simplement a base d’escampar pigment per sobre, de manera que la mà fa de motllo. Dibuixar el perfil d’una mà és una cosa que fem de petits i sembla que també la vàrem fer en la infantesa de l’espècie humana. Potser el sentiment d’aquells artistes de fa mil·lennis fos semblant al plaer que experimenten els nens quan per fi aconsegueixen dibuixar el perfil de la pròpia mà.

També és curiós que això de les mans marcades amb pintura sigui el mateix tipus de dibuix que hi ha a altres indrets llunyans. En concret a la cova de El Castillo, a Cantàbria també hi ha mans marcades a la paret i fins ara es consideraven les més antigues ja que tenien 37.300 anys. Ara les d’Indonèsia semblen ser més antigues ja que com a mínim tenen 39.900 anys.

Les dates cal agafar-les amb una cert cautela ja que el que s’ha mesurat és l’edat del material dipositat sobre les pintures. Petites crostes minerals de carbonat de calci que també contenen restes de productes de desintegració de l’urani i que permeten datar-los amb precisió. Però només ens diuen la edat mínima de la pintura que hi ha sota.

És curiós com a molts llocs es discuteix quines pintures són més antigues, si les de el Castillo o les de Sulawesi. Curiós perquè el que sembla més interessant és el fet que els humans primitius, malgrat estar separats per unes distàncies que en aquell temps eren inabastables, ja mostraven les mateixes inquietuds artístiques. Unes inquietuds que resolien de manera similar. Escampant pintura sobre les mans per deixar l’empremta per la posteritat.

Sembla que els humans van sortir de l’Àfrica portant en la seva estructura mental el desig d’expressar-se en forma d’art. De fet, ja hi ha mostres molt més antigues de restes de petxines i objectes similars que semblen servir per fer bonic. Aprendre a fabricar pigments i escampar-los en una paret llisa no només és un exemple dels primers graffitis sinó que és una mena de marca de la humanitat.

Per això, la propera vegada que veieu un infant dibuixant el perfil de les seves mans recordeu que estareu observant un ritual que els humans fem des de fa, com a mínim, quaranta mil·lennis.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    15/10/2014 8:38

    Durrell. Doncs segurament sí. En situacions similars i amb similar nivell de desenvolupament, els humans tendim a fer coses similars. El cas de les descobertes científiques simultànies es un exemple excel·lent

  • Daniel

    14/10/2014 14:56

    Pons: No comparis! No hi havia color!

    Joan. No t’agradava embrutar-te les mans amb plastilina, pintures témpera i “pegamento” ? però si era genial!

  • Durrell

    14/10/2014 11:57

    I això ve a mostrar-nos que ens repetim molt més del que ens agrada creure. No ha passat de vegades que dos científics han fet la mateixa descoberta quasi alhora?

  • Joan Codina

    14/10/2014 9:22

    Per tant és inherent a la nostra naturalesa deixar unes bones mans al formigó.

    I continuant el comentari de Pons… La plàstica la trobava, juntament amb la música, de les pitjors assignatures… Sóc poc artísta :(

  • Pons

    14/10/2014 8:30

    Quan li preguntes a un nen petit quina es la seva assignatura preferida no et dirà “llengua” o encara menys “mates” no! Et dirà “plàstica”.