Arxiu del divendres, 17/10/2014

Fins Plutó, i més enllà!

divendres, 17/10/2014

La sonda New Horizons ja té on anar després de passar per el sistema de Plutó! Al Maig comentava que la NASA s’havia trobat un problema inesperat. Si ens fixem en el nom de la missió veurem que es diu “Pluto – Kuiper Belt”, és a dir, Plutó i cinturó de Kuiper. La part corresponent a Plutó sembla clara. Des que van llençar la nau, allà al 2006 s’ha complicat una mica perquè han descobert noves llunes, però res de greu. El que quedava per fer era triar objectes del cinturó de Kuiper.

Pel que sabien aleshores, no havia de ser un problema. En teoria hi havia d’haver dotzenes de cossos celestes interessants en la trajectòria de la New Horizons. I fins que arribés a Plutó, la NASA tenia deu anys per buscar i triar. Temps de sobres.

Però el que pensàvem no era del tot exacte i a mida que s’acostava la data límit, els nervis van aflorar. No es trobava res d’interessant en la trajectòria de la sonda. El problema és que una nau que viatja a setze quilòmetres per segon no pot girar com si res. Només pot modificar lleugerament la seva trajectòria.

Quan els nervis arribaven al nivell de la histèria, la NASA va aconseguir que el telescopi Hubble (quantes coses li devem a aquest giny!) explorés la zona de l’espai on calia trobar un objectiu per la missió. Al Juny van fer una primera mirada i el dia 26 es van obtenir les imatges d’un objectiu potencial que es van confirmar al dia següent. El van batejar amb el nom imaginatiu de PT1 (Potential Target 1) i durant el més d’agost van afinar les mesures. Entremig en van trobar dos més que van anomenar… PT2 i PT3.

Genial, perquè al menys ja hi ha on triar. Son cossos molt petits. PT1 fa entre 30 i 40 quilòmetres de diàmetre tot i que amb més observacions ja aniran afinant les seves característiques. Caldrà triar perquè la nau només en pot visitar un dels tres i de moment el PT1 sembla que ho té millor ja que per corregir la trajectòria i apuntar en la direcció correcte n’hi hauria prou amb el 35 % del combustible que li queda. Els altres dos objectius requereixen rectificacions de trajectòria més importants i, per tant, el combustible ja va més just.

En els propers mesos caldrà ajustar del tot les trajectòries i la distància a la que la nau passarà. Com que són objectes petits, segons la distància tindrem imatges d’una qualitat o altra. Si passa a 60.000 quilòmetres de distància tindrem una foto de 100 píxels, mentre que si passa a 6000 quilòmetres, la imatge tindrà mil píxels. Considerant les immenses distàncies a que estan, parlem d’afinar molt, però molt, la punteria. Una filigrana de mecànica celeste.

Quin interès tenen aquests objectes? Doncs que el Sol està massa lluny i han restat congelats des de l’origen del sistema solar. Son les restes primigènies que van donar lloc al nostre raconet del Cosmos.

I només caldrà esperar dos o tres anys més per arribar-hi.