Arxiu del dimarts , 21/10/2014

Mitges veritats i falsos titulars

dimarts , 21/10/2014

En Josep Pamies segueix incansable afirmant que ell disposa de sistemes per curar l’ebola i que hi ha una mena de conspiració per ocultar el que ens ofereix. És una mica pesat haver d’anar aclarint els erros en els seus arguments i per descomptat, mai podrem igualar la seva popularitat a les xarxes. Però quan algú afirma coses inexactes, sobretot si es tracta de salut i vides humanes, s’ha d’alçar un dit per aclarir els temes.

I sobretot, serveix com un exemple excel·lent de tergiversació de les coses.

Aquesta vegada m’encanta el titular del seu apunt: “EL MINISTERIO DE SANIDAD CONFIRMA LA EFECTIVIDAD DEL DIOXIDO DE CLORO (MMS) PARA EBOLA”. M’encanta perquè és bàsicament fals. De fet, en el text escriu: ”Lean sinó en este protocolo de actuación frente a casos sospechosos de enfermedad por virus ÉBOLA, elaborado por el Ministerio de Salud, como aseguran en el segundo parágrafo que este virus es susceptible al hipoclorito de sodio (la lejía).

Molt bé. Miro l’enllaç i de seguida es comencem a veure les trampes. Dues de molt concretes. En primer lloc, una cosa es que el virus sigui susceptible al lleixiu i una de molt diferent és que el lleixiu serveixi per curar l’ebola. El protocol del ministeri també diu que el virus és susceptible a les radiacions gamma i ultraviolades. Potser hauríem d’irradiar amb això als pacients? Ja he dit alguna vegada que no és difícil matar el virus. El difícil es fer-ho quan està dins les cèl·lules d’una organisme i fer-ho sense matar l’organisme. Un detall que sembla que consideren irrellevant.

En realitat el que ministeri diu és que s’ha de fer servir el lleixiu per la “LIMPIEZA Y DESINFECCIÓN DE LOS ESPACIOS EN LOS QUE HAYAN PERMANECIDO LOS POSIBLES CASOS” (annexo 6). Diu que s’ha de fer servir per netejar els vàters, el mobiliari, els equips i els aparells que s’hagin fet servir. Però ni en broma parla de fer-ho servir de tractament. Molt bé. Al titular no diu explícitament que serveixi per curar tot i que tots sabem que parlar d’efectivitat per l’ebola podria donar-ho a entendre.

Però l’altre detall important el trobem si llegim una mica més el seu text quan diu:

ADVERTENCIA !!!!

1º) No confundir lejia con Dióxido de Cloro , la Lejia es tóxica ingerirla.

En això té raó. No s’ha de confondre el lleixiu hipoclorit de sodi amb el diòxid de clor. Són coses diferents. Però aleshores em pregunto per quin motiu ell les confon en el títol del seu article? Perquè el ministeri de sanitat el que confirma és la eficàcia de l’hipoclorit de sodi però no la del diòxid de clor com afirma Pamies.

En realitat això li han preguntat als comentaris i la seva resposta és aclaridora: “Quizas me haya equivocado en el título, pero pretendia que mucha gente lo leyera para incitarles a investigar el tema del Dióxido de cloro, producto que estoy convencido funciona en el caso de Ebola. Es demasiado efectivo para muchas enfermedades graves tropicales, como para no creer que también funcione con EBOLA.”

Ras i curt. Ell creu, està convençut, que hauria de funcionar per curar l’ebola, però en realitat no ho sap. I ho creu perquè funciona (ho diu, però tampoc està gens clar) per altres malalties tropicals. Un argument d’una feblesa evident molt similar als que es feien servir en èpoques medievals però que ara tenim una mica superats.

Perquè es publiquen aquestes coses? Perquè hi ha qui juga amb la informació? Si el ministeri de sanitat parla de lleixiu, no haurien de dir que parla del MMS. Si sospiten que un producte químic o un extracte de plantes curen l’ebola, haurien de demostrar-ho abans d’afirmar-ho. No està bé enganyar. I, sabeu una cosa? Deixar anar mitges veritats és enganyar.