Cèl·lules mare. Promeses i realitats.

Un dels camps que genera més expectatives en temes de salut és el de les cèl·lules mare. No és per menys. Durant molts anys es va pensar que les cèl·lules del nostre organisme anaven perdent capacitats a mida que guanyaven especialització. Tots provenim d’una única cèl·lula, un òvul fecundat, que es va anar dividint per generar moltes altres cèl·lules descendents que mica a mica van anar agafant especialització. Unes esdevingueren neurones, les altres cèl·lules pulmonars, hepàtiques, sanguínies o fol·licles capil·lars. Però una vegada han triat en que es converteixen, ja mai més poden tornar enrere i moltes fins i tot perden la capacitat de dividir-se més.

De totes maneres, els teixits es van reparant i refent constantment. Cada un al seu ritme, però les cèl·lules que formen la meva pell no són les que tenia fa un any. Totes són noves. Les dels múscul triguen molt a regenerar-se mentre que les de l’intestí triguen molt poc. Però totes es van responent. Això volia dir que en algun indret hi havia una reserva de cèl·lules amb capacitat de dividir-se i multiplicar-se fins refer un òrgan.

El cas és que mica a mica les hem anat trobant. Ara sabem on són les cèl·lules mare de la pell, de la còrnia, de la sang, dels budells o del cor. Són les que s’anomenen cèl·lules mare adultes. De fet, hi ha d’haver a cada teixit malgrat que en alguns cassos encara no s’han trobat. En realitat no és gens fàcil identificar-les. Encara menys purificar-les i encara molt menys manipular-les perquè facin el que volem que facin.

Perquè la utilitat evident d’aquestes cèl·lules mare és reparar el nostre cos. Si et fas una cremada i perds una part de la pell, podríem agafar cèl·lules mare d’un altre indret de la pell, i fer créixer una pell nova que et podran posar a la zona afectada. Si un àcid et fa malbé un ull, podríem agafar les cèl·lules mare de la còrnia, fer que en formessin una de nova i reimplantar-la. I també podem agafar les cèl·lules mare del moll de l‘os per tractar algunes malalties de la sang.

La llista de possibilitats és immensa, però la realitat és que avui en dia acaba aquí. Pell, sang i còrnia són els únics teixits que, de moment, es poden regenerar amb cèl·lules mare. Tota la resta són promeses buides, brindis al Sol i de vegades, pures i dures estafes. En ocasions venen com tractaments el que són estudis experimentals, però cal anar amb compte i no confondre’s. Una cosa és que t’administrin cèl·lules mare per curar-te i una altra és que ho facin per investigar i veure que passa. Per descomptat que es fan molts estudis, i segur que alguns reeixiran, però no s’ha de confondre al personal.

El problema és que es tracta d’un camp recent en el que estem aprenent a una velocitat de vertigen, però que encara no es domina del tot. I fins que no es domina una tècnica, no es pot passar a la clínica. Administrar cèl·lules mare pot regenerar un teixit, però també podrien créixer com un tumor. Poden fabricar un teixit defectuós, poden no imbricar-se correctament amb el teixit inicial, poden no rebre prou vasos sanguinis nous, poden…. Poden fer un fotimer de coses que no voldríem. Per això cal estar molt segurs i anar amb calma i temps. Un temps del que molts malalts no disposen i que els fa vulnerables a promeses incertes amanides amb anuncis seductors de clíniques que prometen tractar gairebé qualsevol tipus de malaltia.

Si a Google posem “Stem cells clínic” trobareu coses al·lucinants. Promeses de tractament que van des de l’envelliment fins l’autisme, de la diabetis a la esquizofrènia. I no tothom té un metge al costat per informar-lo i advertir-li que, amb tota probabilitat, allò és una presa de pèl.

Al ritme que van les coses, aviat el ventall d’aplicacions terapèutiques s’ampliarà. I arribarà un moment en que podrem aprofitar  l’immens potencial de les cèl·lules mare. Estem aprenent a canviar les seves característiques i sembla que podrem manipular-les perquè facin el que nosaltres vulguem. A nivell experimental hi ha molts avenços, però encara no són aplicables a la clínica. Encara no. Ara com ara si us parlen de tractaments amb cèl·lules mares en coses que no siguin pell, còrnia o sang, és millor que us poseu en mode “escèptic”. Que hi ha qui no te manies per aprofitar-se de les esperances dels altres.

7 comentaris

  • Daniel

    30/10/2014 12:26

    Aviat. però de moment n’hi ha que es passen molt. He vist anuncis de clíniques que diuen fer servir stem cells per allargar el penis.
    (No diuen res del risc que t’hi surti un tumor per culpa d’un creixement erroni de les stem cells i al final te la tinguin que amputar. Brrrr…)

  • Sinera

    30/10/2014 12:04

    El millor de tot és que s’hi està investigant molt. Sovint apareixen notícies d’experiments que no sé tampoc si són creïbles… semblen de ciència ficció. Esperem que si algun dia els de l’EI ens tallen la cúa la podrem regenerar amb cèl·lues mare, com ja van aprendre a fer les sargantanes i d’altres bitxos…

  • Daniel

    30/10/2014 11:35

    tramuntaire: Els efectes quàntics són el sant greal de la ciència. Poden fer-ho tot!
    9N? És un senyal! :-)

  • tramuntaire

    30/10/2014 10:57

    I tant que ho poden curar tot, les cèl·lules mare. Només cal potenciar més els seus efectes quàntics, que no fallen mai.

    PS: El captcha que m’han demanat per publicar el comentari començava per 9N!

  • daniel

    30/10/2014 9:53

    Carquinyol. Que fàcil sembla tot quan et diuen exactament el que vols sentir. És molt difícil resistir-se. I en cas de malalties, encara més.

    Pons: Cuida’l, cuida’l. Tot i que potser el cos sencer no, però peça a peça potser sí que es podrà refer un bon tros aviat.

  • Pons

    30/10/2014 9:33

    Llavors dius que falta molt perquè es pugui fer una rèplica sencera meva i així traspassar-me el cervell quan el meu cos actual sigui vell? Oh… decepció… llavors hauré de cuidar més bé el cos que tinc ara :P

  • Carquinyol

    30/10/2014 9:22

    Com deia en Yoda ‘El Costat Fosc no és més poderós, només més fàcil’, això és el que fa aquesta gent, prometre coses que segurament un dia seran veritat però que a hores d’ara només és fum.