Arxiu del divendres, 31/10/2014

Elles prefereixen el rosa

divendres, 31/10/2014

Quin és el sentit de la vida? Doncs el que tu li vulguis donar. Però des del punt de vista de l’evolució de l’espècie simplement es tracta d’aconseguir sobreviure prou temps com per tenir descendència. Normalment es pensa sempre en la supervivència dels més forts. En realitat és dels millor adaptats, que no necessàriament han de ser forts. Però l’objectiu final és reproduir-se. I en això hi ha una clara diferència d’estratègies entre els mascles i les femelles.

Elles han de triar els millors exemplars per fecundar els pocs ous que ponen. Fins i tot en espècies que ponen molts ous aquest nombre és infinitament més petit que la quantitat d’espermatozoides que fabriquen els mascles. Per allò de la oferta i la demanda, elles poden triar els millors d’entre un ventall enorme d’ofertes.

En canvi, l’estratègia dels mascles és aconseguir fecundar tantes femelles com sigui possible. Així s’asseguren de complir amb l’objectiu de la seva existència, que és deixar descendents. Per tant, s’han d’espavilar a convèncer les femelles que ells són millors candidats que els altres mascles.

Això ha fet evolucionar els rituals d’aparellament, i també moltes estructures anatòmiques que serveixen per indicar un bon estat de salut, una bona càrrega genètica o una adaptació exitosa. Cada espècie ho fa de maneres diferents i resulta divertit analitzar comportaments i comparar-los amb els que fem servir els humans. En el joc de la seducció potser som més sofisticats però mantenim una interessant, i no sempre evident, base instintiva.

En el cas de les mosques han vist que un dels elements importants per “seduir” les femelles es basa en un fenomen físic anomenat “patrons d’interferència”. La llum actua com una ona que té màxims i mínims d’energia. Una cosa similar a les onades del mar. Quan dues ones de llum queden superposades els màxims i els mínims de cada una se sumen al de l’altra. El resultat, segons si estan desfasades o no, pot ser que es potenciïn o que s’anul·lin mútuament. I com que parlem de llum, això vol dir que obtindrem zones de colors i de brillantors diferents.

Aquest efecte és el que li dóna colors a les bombolles de sabó, a alguns plàstics i a altres materials. No depèn de cap colorant sinó només de la manera com es desplaça la llum per determinats materials. I això també es dona en molts animals. Entre ells, les ales dels insectes.

Normalment no ho veiem, però si posem mosques, o abelles sobre un fons negre i enviem un raig de llum en determinat angle, es pot veure amb facilitat com apareixen zones de colors blaus, roses i grocs similars als de les bombolles de sabó. Alguns patrons que apareixen són característics de les diferents espècies mentre que altres patrons ja apareixen de forma particular de cada individu.

Semblaria un fet intranscendent, però s’ha vist que resulta un dels elements determinants que fan servir les femelles de mosca a l’hora de triar els mascles per aparellar-se. Una mosca mascle que tingui ales que mostrin zones blaves tindrà menys probabilitats de ser triat que una altra que tingui clapes de color rosa. I com més brillant sigui, millor.

Podem especular sobre el motiu que fa que aquests colors siguin preferits per les mosques femella. Potser les ales més gruixudes o més fortes donen aquests colors. Potser són colors que milloren el mimetisme i per tant la supervivència de l’insecte. O potser les mosques mostren un inesperat sentit estètic.

Sigui com sigui, sembla clar que a elles els agrada el rosa.