Arxiu del dimarts , 4/11/2014

Escalfament global. Nou avís.

dimarts , 4/11/2014

La influència humana en el sistema climàtic és clara i va en augment, i els seus impactes s’observen en tots els continents. Si no se li posa fre, el canvi climàtic farà que augmenti la probabilitat d’impactes greus, generalitzats i irreversibles a les persones i els ecosistemes.

Aquest és l’inici del resum de premsa que ha fet el IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change, o Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic). Els detalls són llargs, però el resum és que, diguin el que diguin a Youtube o els convidats de determinats programes de tele, la comunitat científica no té dubtes sobre la realitat de l’escalfament global i la responsabilitat de l’activitat humana sobre aquest canvi.

Altra cosa és que els climatòlegs discuteixin apassionadament sobre la intensitat del canvi, les tendències previsibles i els factors que cal incorporar als models. En això el debat científic és obert i intens. És com si tots els metges coincidissin en que un pacient té una infecció causada per determinat microbi, però discutissin sobre quin antibiòtic cal administrar o quant temps li queda de vida al pacient.

És curiós perquè últimament apareix molt un gràfic amb el que els negacionistes afirmen que ja no hi ha escalfament. Es basen en el que s’ha anomenat “La gran Pausa” i està generat amb dades obtingudes del satèl·lit RSS durant els darrers 18 anys.

Aparentment sembla que tenen raó. Destaca l’extraordinari any 98, quan el Niño va fer pujar molt la temperatura i la resta dels anys va oscil·lant, com és natural, però la tendència general és a mantenir-se estable. Però això es fa estrany si recordem que aquest any 2014 va camí de ser el més càlid de la història (A nivell global. Si us plau, no comencem amb que aquest estiu ha fet molta fresca al meu poble!).

La gràcia és que els gràfics es poden mirar de moltes maneres. Especialment els que oscil·len molt com els de temperatures i clima. I sempre és millor agafar períodes ben grans. Divuit anys no és tant temps en aquests temes. Per això podem agafar un gràfic amb un ventall més ampli de dades.

Veiem que la tendència és a que la temperatura vagi en augment. Però efectivament s’intueix al final una aturada en el creixement. Això és una bona noticia? Potser sí, però sembla poc probable. En realitat podríem anar mirant diferents etapes en la progressió i notarem el motiu. Pot semblar una seqüència d’etapes estables però cada vegada més amunt.

La pega d’aquesta manera de posar les coses és que la tria de quins són els períodes és molt arbitrària. Per això sempre és millor limitar-se a agafar etapes llargues i mirar la imatge general. Però de totes maneres és interessant veure els arguments que es troben per la xarxa. De vegades sembla que hi ha tants climatòlegs com entrenadors de futbol!

A més, fins i tot un estancament pot ser no tant bo com semblaria. Després de tot, si agafem les temperatures globals del planeta, fa trenta anys que tots i cada un dels mesos han estat per sobre de la mitjana del segle XX. Una dada per reflexionar.