Asma, úlceres i bacteris

Un problema molt comú durant el segle passat eren les úlceres d’estómac. Com que la seva funció és digerir el menjar en un bany d’àcid clorhídric, el revestiment de l’estómac estava pensat per protegir-se d’una auto-digestió. Però de vegades la protecció fallava i la paret del teixit quedava danyada. El tractament habitual eren els antiàcids per neutralitzar el clorhídric i posteriorment es van desenvolupar els inhibidors de la bomba de protons, que bàsicament feien que no segreguéssim l’àcid clorhídric.

La cosa va canviar radicalment quan es va descobrir que el causant inicial del desequilibri en els sistemes de protecció de la paret de l’estómac era un bacteri. El famós Helicobacter pylori, que contra tot pronòstic, viu en un ambient àcid i que normalment està present en bona part de la població sense donar problemes, però que ocasionalment desencadena una úlcera.

Un cop identificat l’agent causant, el remei era evident. Antibiòtics per matar el bacteri. Morta la cuca, mort el verí. Per això, actualment les úlceres són problemes molt menys freqüents que fa unes dècades.

El que passa és que Helicobacter no és tant mal noi com podríem pensar. En realitat, sembla que ens ajuda en alguns aspectes ben inesperats. Per exemple, en el cas de l’asma.

S’ha vist que hi ha una relació inversa entre la presència d’Helicobacter en una població i la incidència d’asma que presenta. Podria ser només casualitat, que les correlacions de vegades enganyen, però el cas és que s’han fet experiments que corroboren que sí. Que Helicobacter ajuda a prevenir l’asma.

L’experiment es va fer amb ratolins. Inicialment estaven lliures del bacteri, i els investigadors els van infectar amb Helicobacter pocs dies després de néixer o poques setmanes després. En humans seria com exposar-se al bacteri de nen o bé fer-ho de jove. Quan els ratolins van ser adults els van induir un model experimental d’asma, per inhalació d’agents que desencadenen una resposta als pulmons, i les diferències van fer-se evidents. Els ratolins infectats inicialment amb Helicobacter van respondre molt menys als estímuls que els que s’havien infectat en estadis més adults. El bacteri feia alguna cosa que disminuïa la resposta inflamatòria relacionada amb l’asma.

En realitat no és que l’animal no respongui als estímuls. El seu sistema immunitari detecta els agents desencadenants sense problemes. La diferència és en el control de la resposta, que està molt millor regulada en els animals infectats de joves.

De manera que tenim més dades per pensar que la hipòtesi de la higiene, segons la qual un excés d’higiene, de poc contacte amb bacteris i microbis en general, està causant l’augment ben conegut en malalties auto-immunes, asma i similars. La facilitat amb que donem antibiòtics ens ha permès eliminar moltes malalties i prevenir molts problemes, però també ens ha fet perdre bacteris que hauríem de portar amb nosaltres ja que ens ajuden a mantenir els equilibris en molts sistemes de l’organisme. Segur que Helicobcter no és l’únic.

És curiós com està canviant la manera que tenim de mirar els microbis. Durant un temps eren l’enemic a batre. Els organismes que ens causaven malalties i contra els que calia lluitar sense miraments. Ara, però veiem que la cosa és més subtil. N’hi ha que cal eliminar, però altres cal mantenir-los com un bé molt preuat. Segons com, son part del nostre cos de manera tan important com les cèl·lules del fetge, les de la pell o les neurones. Igual que les cèl·lules, ocasionalment ens donen problemes, però el cas és que sense ells no podem fer vida en plenitud de condicions.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    06/11/2014 8:46

    Noi. Un extraterrestre que no tingui en compte els microorganismes, mereix la extinció per incompetència suma! :-)

  • Pons

    05/11/2014 11:44

    Des del minut zero els bacteris han estat amb nosaltres, era de preveure que eliminar-los tots no seria pas massa bo. A més, poden ser fundamentals per carregar-se una invasió d’extraterrestres que no prengui mesures :P

  • Daniel

    05/11/2014 10:12

    Els camins del microbioma són inescrutables. El cas és que tot té efecte secundaris. I de vegades són ben insospitats.

  • Carquinyol

    05/11/2014 9:08

    Els nostres meravellosos aliats, com la pel·lícula aquella !!

    Quines coses, qui ens havia de dir que fins i tot prenent antibiòtics anàvem a tenir ‘danys col·laterals per foc amic’ !!

  • Daniel

    05/11/2014 9:05

    Ui sí. El bicarbonat per les úlceres ja és història. De fet, des que es va descobrir que H.pylori les causava i que amb antibiòtics es curaven que les úlceres ja son un problema medic resolt.
    De pas, l’any 2005 els descobridors van guanyar el Premi Nobel.

  • Sinera

    05/11/2014 8:53

    No sabia que actualment es fan servir antibiòtics per aturar les llagues d’estómac. Recordo que fa molts anys quasi tot es limitava al bo del bicarbonat sòdic. Que no deuria matar cap bactèria però ajudava.