Paraules del passat

Els missatges secrets resulten fascinants, i si saps que ja no queda ningú al món que els pugui llegir, encara més. En realitat això no és infreqüent, i els arqueòlegs topen amb una certa freqüència amb textos d’antigues cultures de les que ja n’hem perdut el rastre i no sabem llegir. Alguns són més famosos que altres, i un que a mi em feia una gràcia particular és el disc de Festos. No hi ha massa misteri: em fa gràcia simplement perquè el vaig poder veure al museu d’Heraklion fa molts anys.

El disc el van trobar a les runes de la ciutat minoica de Festos, a Creta i es calcula que té uns tres mil cinc-cents anys. Per descomptat hi ha qui dubta que sigui autèntic, però en general s’accepta que sí que és una mostra de la cultura minoica. Fa 16 centímetres de diàmetre i es fet de ceràmica. I la gràcia és que té un seguit de figures gravades a les dues cares seguint una seqüència en espiral.

Tot plegat recorda poderosament als jeroglífics egipcis, encara que d’egipci no en té res. Per tant, de seguida penses que és un text escrit en l’idioma dels antics minoics. De totes maneres hi ha qui creu que és un calendari, el taulell d’un joc de taula o simplement un objecte per fer bonic.

Durant els últims cent anys s’han fet intents per esbrinar que deia, però sense resultats acceptats per tothom. El disc de Festos era d’aquells objectes que acostumaven a sortir a les llistes de “Misteris del passat”. Però potser ja s’albira la llum al final del túnel.

Ha sortit la notícia que un investigador ha aconseguit desxifrar el disc. En Gareth Alun Owens és expert en llengües pre-hel·lèniques, va treballar en l’escriptura linial B, que ja sabem llegir, i també en el misteri de la linial A, que s’ha desxifrat només en una petita part.

Però a partir d’aquestes escriptures i a partir de seqüències que es repetien ha anat desxifrant com es pronunciava. Cada símbol correspon a una síl·laba d’algunes paraules n’ha tret l’entrellat. Per exemple IQEKURJA voldria dir dona embarassada, IQE vol dir mare i IQEPAJE vol dir dona lluminosa o deessa.

Com que a més es pot recitar de manera que sona com si fossin versos, ell creu que es tracta d’una oració a una deessa minoica. Això, però, només és una hipòtesi que encara està per confirmar. Perquè el detall que cal tenir present és que de moment ha aconseguit desxifrar-lo, però encara no l’ha traduït. És a dir, sabem llegir el que hi diu. Sabem pronunciar les paraules, i és interessant escoltar-ho, però ignorem que és el que volen dir la majoria d’aquelles paraules.

De manera que el misteri encara segueix en peu i caldrà continuar treballant-hi. Encara que al final només sigui una oració a una deessa oblidada, no deixarà de ser una porta oberta a entendre millor una de les cultures més interessants de l’alba de la civilització a la Mediterrània.

6 comentaris

  • Mirabilis

    07/11/2014 12:41

    Amb aquestes pistes, a mi em sembla que deu ser una “guia” per a adolescents femenines: què és la regla i per a què serveix….

  • Daniel

    07/11/2014 0:35

    Pons: Un SG1? No hi haurà tanta sort!

    Sinera: És que per Grècia hi ha tantes coses a veure, que les meravelles s’acumulen i es tapen entre sí.

  • Sinera

    06/11/2014 17:10

    Em sap greu ara que ho dius! Vaig estar a Heraclion fa molts anys però no recordo haver vist aquesta meravella de la que parles. O potser sí, però no en en tinc el record… Potser ningú ens va dir del que es tractava…

  • Pons

    06/11/2014 13:45

    Anem investigant “texts” antics anem, a veure si algun dia trobem la porta estel·lar de Star Gate i resulta que son adreces a altres portals :P

  • Daniel

    06/11/2014 11:01

    Més que ocàs va ser una mort sobtada!
    Uf. El viatge aquell ja fa molts anys. Però aquella civilització tenia un no-se-que d’encantador.

  • Carquinyol

    06/11/2014 9:19

    Cultura que el seu ocàs sembla ser que va ser el fet que va originar el mite de l’Atlàntida.

    Què, avui nou apunt de ‘El centpeus viatger’ oi? No t’has pogut estar eh????? :P